26 de maig 2010

UN RECORREGUT PEL PRIMAVERA SOUND

Durant les darreres setmanes hem parlat molt de les novetats del Primavera Sound d'aquest any, els nous patrocinadors, els nous escenaris, les programacions fora del recinte Fòrum… però vaja, que encara ens quedava explicar el més important: els grups. Com que els que fem el Gent Normal encara tenim vida, ens ha estat impossible parlar-ne de tots, així que el que trobareu en aquest post és el recorregut que seguirem durant els tres dies que dura el festival. Segur que és altament discutible i que en podeu trobar d’altres que s’ajustin més a les vostres preferències, però vaja, que això és el que ens agrada i del que parlem. Així doncs, aquí van els nostres tres dies, i si ens veieu per allà ens saludeu. Ja veureu que, malgrat ser la COPE de l’indie català, som molt simpàtics.


Dijous 27 de maig

El primer dia sempre s’agafa amb moltes ganes, però cuidaooo, que dirien a l’APM, millor prendre’s les coses amb calma, que queden hores per endavant de veure concerts i més concerts, beure molta cervesa San Miguel (en aquest sentit hi ha monopoli, no podreu escollir) i arribar a casa fet un nyap per repetir el dia següent. Així doncs, una bona manera de començar el Primavera Sound el dijous és deixar-se caure cap a les 19.00 hores al Fòrum, on actuaran els pràcticament peninsulars The Wave Pictures. Els anglesos que passen més temps per aquí que per les illes presenten nou disc, Susan Rode the Cyclone (Acuarela, 10) però vaja, que el fet de presentar cançons noves no acostuma a preocupar massa als The Wave Pictures, que als seus sets tiren una mica de tot, des dels grans èxits de la banda fins a cares B dels seus singles i rareses. Si no els heu vist mai (fet que dubtem), debutar al Ray-Ban pot ser una bona opció. Si en canvi ja voleu començar forts i amb ganes de descobrir propostes, les vostres opcions poden ser l’ambientació tribal dels The Books (a l’ATP) o el pop distorsionat i lluminós dels Surfer Blood, que recomanen els de Pitchfork.


Els pamploniques de Half Foot Outside actuaran junts per darrera vegada el dijous del Primavera Sound

A les 20.00 hores ja ens trobem la primera solapació seriosa del festival. Arriba ben aviat i el primer dia. Els mítics, i prolifics, The Fall comparteixen horari amb el hype saltarin i altament recomanable de Titus Andronicus i els euskalduns Half Foot Outside. Tot i que en condicions normals haguessim anat a ballar amb els Andronicus, aquesta vegada no tenim cap dubte, cal anar a veure a Half Foot Outside ja que, a banda que ens encanten, serà el darrer concert que oferirà la banda d’en Carloto. Imprescindible.


Segurament l'actuació més esperada del festival i el caprici dels seus programadors: Pavement

Per parar de botar i fer pogos (si és que se’n fan, que el public català festivalero és poc donat a massacrar-se el cos així) el següent punt a parar són els The XX, però com a alguns de nosaltres no ens agraden massa, aprofitarem per deixar-nos veure pels amics de Pony Bravo, malgrat que el dream pop de Smith Westerns pot ser una altra bona opció. Ja arribarem a les 22 .00 hores i amb la nit començaran els plats forts de la jornada, com els sempre energètics i històrics Superchunk (al San Miguel, és clar). Imperdible concert que només es pot deixar de banda si us flipa Tortoise (normal). La ràbia que fa la veu del cantant dels Wild Beast ens allunyarà del Pitchfork a aquelles hores. Una altra opció és deixar a mitges als Superchunk o Tortoise per deixar-se caure una estona per veure als Broken Social Scene, una banda que es troba a la classe mitja alta del festival però que han caigut en un horari complicat. A la 1.00h, caldrà tornar al San Miguel de forma obligatòria, toca veure als Pavement i això sí que no té competència possible (de fet sí, els grandiossos Mission Of Burma), i és que poder cantar allò de "Darlin' don't you go and cut your hair. Do you think it's gonna make him change?", entre tants altres hits, no té preu. Per acabar la primera jornada tres opcions, amb Delorean, Moderat o Fuck Buttons, tots ells de tall electrònic i altament recomanables.

Divendres 28 de maig

Si per dijous us hem demanat calma, el divendres ja és impossible perquè les coses interessants comencen ben aviat. Ja a les 17.00 hores actuaran al Pitchfork els Wild Honey, uns orfebres del pop amb delicadesa i un savoir faire que et treu un somriure entranyable dels llavis. L’alternativa a aquests fans madrilenys dels Beach Boys és a l’Auditori Rockdelux, que el podeu estrenar amb l’Owen Palet (de Final Fantasy). Són concerts als quals s’ha d’anar sens falta, tot i que són a les 17.00h, però és el que hi ha. Una hora després, ja tocarà escollir entre la mítica Hope Sandoval o el powerpop energètic dels The New Ponographers, que arriben amb nou disc a les esquenes. Qualsevol de les dues opcions està bé abans d’haver d’escollir entre Best Coast, Scout Niblet, Nueva Vulcano i Low (aquests darrers a l’Auditori). Nosaltres segurament començarem veient a l’Scout Niblett, amb la calma que ella mateixa transmet, per acabar a les 19.15h per veure una estoneta a l’Artur, en Wences i l’Albert, és a dir, Nueva Vulcano al Ray-Ban, i després passar pel Vice per rescatar una estona dels The Oh Sees, aviam si enganxem el hit de “Ruby go home”, que ens encanta.


Aquests no podien faltar: Steve Albini i els seus Shellac

Els més experimentals i arriscats podran seguir amb Beak> o els grans Condo Fucks (amb membres dels immensos Yo la Tengo) i la part més accessible arribarà amb els Spoon, uns altres que d’això de hits en saben una estona. Si no us voleu tragar el concert d’Spoon sencer, les opcions són els reclamats pels més indies entre els indies, els Beach House o els més alegres de la festa, els Here We Go Magic, on segurament passarem a veure què tal són en directe.


Per què no dir-ho, els Pixies ja no estan tan jovenets com a la foto, però vaja, aviam que tal es conserven

Arribem a un altre punt i apart a les 22.30 hores amb Jeff Tweedy i els seus Wilco, que tornen a Barcelona després de presentar el seu disc de títol homònim a l’Auditori fa un anyet. Podeu veure l’especial que vam dedicar als nord-americans aquí. Qui hagi vist ja moltes vegades als Wilco pot acabar amb els Japandroids o els potents Les Savy Fab… Però tot això abans de passar pel Vice, on actuarà el gurú dels Animal Collective, Panda Bear. El final del concert de Wilco i Panda Bear coincidirà amb l’inici dels Shellac, que són uns habituals del Primavera Sound i que no podien faltar en aquest aniversari. Algú es podia imaginar els 10 anys del festival sense Steve Albini? Oi que no? Doncs seguim amb un altre dels plats forts: Pixies, que actuaran a la 1.15h al San Miguel. No cal explicar res dels de Frank Black, però vaja: “Here Come’s the Man”, “Isla de Encanta”, "Monkeys gone to Heaven”, “Where is my mind” i un llarg etcètera. Totes aquestes solapacions, per cert, ens deixaran sense veure a Standstill a l’Auditori, una pena. Per acabar el divendres, res millor que els Yeasayer, al Vice a partir de les 2:30. A tope vaja.

Dissabte 30 de maig

Disturbis, caos, destrucció. Al dissabte ja arribarem tocadets, sí, però és que és un dia molt gran, amb més concerts que cap altre dia però, què coi, que l’entrada és molt cara i s’ha d’amortitzar. Propostes folk interessants com les de l’espanyola Lidia Damunt i Biggot, per començar. Però vaja, si voleu apurar, a les 18.00h ja haurieu d’estar al Pitchfork, on toquen els Real State i ja quedar-vos allà fins les 19.00h, quan sortirà el meravellós Bradford Cox amb el seu projecte d’Atlas Sound, encara que pels més beatleros i nostàlgics també us podeu deixar caure per Dr Dog i The Clean. Tot això abans de passar pels imprescindibles Nana Grizol, que cap a les 19.45 estaran començant el show de presentació del magnífic Ruth. Pop lo-fi amb trompetes de la factoria Elepanht 6 que farà perdre’ns als Mujeres, però que acabarà tot just comencin els Standstill, que valdrà la pena veure al Adidas, ja que estrenen l’espectacle del seu nou disc. Serà el preludi d’una de les gran solapacions del festival, la que protagonitzen Polvo, The Antlers, So Cow, The Drum i Grizzly Bear.


Un dels imperdibles del festival, els grans Nana Grizol

Descartats els So Cow per haver-los vist al Primavera Club, ens sabrà molt greu perdre’ns el concert dels The Antlers, a qui teniem moltes ganes de veure. Però com s’ha d’escollir, segurament començarem, com no, per l’energia dels Polvo i acabarem amb el surrealisme de Grizzly Bear, un dels hypes de l’any passat. Quan acabin els de Brooklyn l’altre drama: No Age, The Charlatans, tocant el seu Some Friendly, els poderosos Matt & Kim i els Built to Spill. Aquí sí que realment qualsevol de les opcions que escolliu segurament serà encertada. Així doncs, nosaltres segurament ens decantarem pels dos darrers, tot i l’amor que tenim cap a uns dels pares del Brit-Pop, els Charlatans.


Tanquem paradeta amb els Sunny Day Real Estate, que no és poca cosa

Els grans Za!, Dum Dum Girls, Liquid Liquid i Gary Numan seran els damníiicats d’un altre dels grups que és imprescindible perdre's en aquest Primavera. Ni més ni menys que els grandiossos Sunny Day Real Estate, que actuaran a les 00.00h al Ray-Ban. No cal dir que s’hi ha d’anar de cap i no passar pel San Miguel, on hi haurà els Pet Shop Boys, als que no podrem escoltar cantant el “Go West” o el “Se a vida é”. Sí, són temazos i ens els perdrem, una pena. En acabar, estaria bé passar-se per la suma dels Black Lips, els King Khan i en Mark Sultan, és a dir, els The Almighty Defenders. Una mica de rock garatgero que podeu combinar amb el llegendari Lee “Scratch” Perry, que actua a la mateixa hora al Pitchfork. I ja de molta matinada, i per acabar d’acumular demacre, tres propostes electròniques, els mítics Orbital, els HEALTH i el suecs The Field.

Si encara esteu/em vius, ens llegim a la tornada amb la crònica i totes aquestes coses. Bon Primavera Sound 2010.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha ni 5 minuts per sopar ;)
Bon Primavera!

Míriam Gómez ha dit...

Eps, estic força d'acord en algunes coses, tot i que jo per dijous si que prefereixo veure The XX més que Pony Bravo.
També veuré Standstill, segurament dissabte i no em perdo per res del món als The Drums que donen mooooolt bones vibracions!
D'acord amb pràcticament tota la resta, Orbital serà impressionant, Yeasayer tres quarts del mateix, i ja no parlo dels meus idolatrats Pixies, a veure el què! Buah i els Pavement, subidóng!

Jordi, no has citat a Lee Perry, jo hi aniré probablement tot i que solapi amb Pet Shop Boys, que bah, potser em molaria anar a escoltar 'Go West' però vamos... i també he trobat a faltar els nostres amics El Petit de Cal Eril, que si puc els hi faré una visita al minimúsica de divendres.

Jo, mireu que us dic demà començaré amb DUES sessions dels Waves Pictures, va en serio, no ho puc evitar!

Si està difícil anar a pixar i tot! :P

Txeps ha dit...

Tinc una entrada per dijous que no podré fer servir, si algú la necessita, parlem-ne. txepes@gmail.com
Merci

Anònim ha dit...

Bradford Cox s'escriu només amb una d. Lo vostre semblen els qualificatius, perquè de recomanacions, ni una!

M*

JG ha dit...

M,

Sí, potser tens raó. No són recomanacions, sinó una ruta d'itnerari. De fet si diem on anirem nosaltres (o jo, que he escrit el post) estic recomanant 'de facto' alguns grups i no uns altres. Vam provar de fer una llista de 20 bandes a recomanar i no ens vam posar d'acord, un lio.

En fi, que tens raó i gràcies per comentar!

Anònim ha dit...

doncs la veritat és que s'agraeixen aquests posts, perquè, entrada en mà, a vegades un no sap per on començar. hi ha molta oferta i has de saber on ficar-te per amortitzar els euros durant les hores que no toquen els pixies.

(un que hi va a veure els pixies)