18 de maig 2010

L'AMOR PLASTIDECOR

El misteri de l'amor
Joan Miquel Oliver
Any: 2008
Editorial: Empúries


Fa dos anys, Joan Miquel Oliver va decidir seure i escriure. Aquest cop no escriuria una cançó sobre extraterrestres ni nissagues de taurons. Aquest cop va decidir escriure sobre l’amor. Com que no és un tema menor, va decidir fer-ho en forma de novel·la. I ja que hi era, per ser una mica originals, parlaria de l’amor a través de tot menys l’amor. Així que es va arremangar i va compondre una delirant història de gintònics, artistes, pokemons, scalestrix, festes, artistes, bars, piscines, sexe, ritme, parelles, metafísica, plàstic, divorcis, infidelitats, nens, vulves, música... i un munt de reflexions filosòfiques nihilistes d’alcohòlic amb ressaca. Però... i l’amor?

'L'editor vol fer constar que algunes de les solucions ortogràfiques adoptades en l'edició de 'El misteri de l'amor' s'escapen de les normes d'estil de la col·lecció 'Narrativa' d'Empúries. L'editorial ha respectat el criteri lliure amb què l'autor ha preferit transcriure certs estats onírics, monòlegs interiors, diàlegs i certes incorreccions lèxiques, sempre deliberades i controlades.'

Aquesta és la graciosa nota que precedeix la novel·la en la seva primera edició a Empúries. Sí, Joan Miquel Oliver es passa les normes d’ortografia i sintaxi pel forro. Però el resultat és un llenguatge més lúcid, més rítmic i molt més proper al parlar del carrer. És una novel·la pop construïda via escriptura automàtica. Per tant, no té cap sentit corregir-la després.



L’alter ego d’en Joanmi en aquesta història, en Toni Amengual, és un escriptor mallorquí que condueix l’argument d’aquesta crua història de desamors i erotisme. El misteri de l’amor es teixeix a través d’una xarxa de diàlegs, monòlegs i al·lucinacions fantàstiques sobre la relació entre quatre persones. Vulves gegants, planetes futurs i quotidianitat urbana van de la mà. Es tracta d’un nou estil literari al que podríem anomenar ciència ficció poètica.

Joan Miquel Oliver, lletrista d’Antònia Font, tocarà demà per concloure el festival Barcelona Poesia. I és que en Joanmi és un poeta. Aquesta novel·la és, per sobre de tot, l’explicació contradictòria del misteri de la desaparició de l’amor entre els humans moderns. No, no hi ha amor. Però, per què? No us deixeu enganyar per la forma dura i irònica del llenguatge del mallorquí, El misteri de l’amor amaga una resposta tendre i sincera a la infinita complexitat de la naturalesa humana. Poesia pura.