13 de maig 2010

HORMONES I ALTRES

Aquest dimarts vam tenir una decisió difícil. Física o Química o Casal Rock. Gran dilema. Al final vam dictar ni blanc ni negre i ens vam abocar al lent zàpping de la TDT. De Casal Rock poques coses més queden per dir, la Rosita és la nostra preferida, tot i que esperem amb candeletes les actuacions dels dos pagesos, en Josep i l'Esteve.

Sobre Física o Química en podríem parlar molta estona, en part, perquè crec recordar que en aquest bloc no n'hem parlat mai. Aquesta sèrie d'Antena 3 és la típica producció espanyola amb protagonistes adolescents que des de fa anys conviu a la graella televisiva d'aquest Estat i de la qual hem vist al llarg del temps diferents versions que segur molts recordeu, com per exemple, la mítica Compañeros o Al Salir de clase. Com el 90% de les ficcions espanyoles, Física o Química, té un acabat cutre en general, unes trames difícils de creure, uns personatges arquetípics, uns actors més aviat justets i una realització de gust dubtós. Això sí, malgrat tot, fa bona audiència i això no ho pot dir tothom.

La sèrie ens explica les quotidianietats d'un grup d'adolescents (interpretats per uns actors gens adolescents), del seu institut i dels professors que hi treballen amb els quals tenen una relació força estreta. No s'inventa la sopa d'all, simplement es repeteix un esquema eficaç i s'afegeixen arguments d'acord amb el temps que viuen els alumnes de l'ESO d'avui en dia. Algunes trames escandalitzen una mica, ja de vegades es tracten temes com les drogues o el sexe de manera potser massa natural i adulta. També és cert que, tot i no estar-ne gens lluny, el nostre desconeixement sobre l'etapa adolescent és total i a jutjar per un No em taladris! (la versió púber de No em rallis!) de Júlia Otero de fa un parell d'anys, on semblava que cap dels menors presents era verge, les trames de Física o Química no ens semblen tan descabellades, sempre tenint en compte, és clar, la distància entre realitat i ficció.

Però el millor de Física o Química no és l'argument, són els personatges. Arquetípics, gens originals i interpretats per actors força regulars, però ben dibuixats dins de les limitacions de la sèrie i força divertits. El millor és, com sempre, el problemàtic del grup (Qui no recorda en Quimi de Compañeros?), en aquest cas Gorka, un emo encarnat per Adam Jezierski, un actor polonès (aquesta dada és molt interessant), que és el típic rebel sense causa que treu males notes, contesta als professors i té molts problemes a la vida en general. A favor seu hem de dir que té unes sortides sovint molt divertides, que és sumament entranyable i que ens recorda una mica, salvant les grans distàncies, al genial Chuck Bass de Gossip Girl. Ara espera un fill amb una companya de classe (el que us dèiem, un escàndol), també emo i aficionada als tatuatges com ell i que recordareu a la vida real per haver guanyat un Factor X.


A la foto Cabano i Gorka.

No ens podem oblidar de Cabano, el guapo del grup, un personatge molt ben defensat per Max Iglesias, segurament el millor actor de tot el repartiment. Cabano és molt atractiu, però no cregut, sembla força intel·ligent i a diferència de Gorka no crea problemes i tampoc vol ser el centre d'atenció. Recentment ha patit un càncer de testicles que ja ha superat i que l'ha fet veure la vida de manera diferent. Per això ha marxat de viatge a l'estil hippie, amb motxilla i demés i s'està perdent els primers de classe. La seva nòvia el troba a faltar i nosaltres també. D'entre els personatges femenins, la Yoli, és la més destacada, segurament perquè està força ben interpretada per Andrea Duro. Aquesta nena també té molts problemes a la vida, per exemple, el seu germà ha estat a la presó i al final de la temporada passada es va veure xantatjada pel pare del seu xicot i obligada a embolicar-se amb ell a causa d'un assumpte obscur que ara no ve al cas. Un drama. La realitat de qualsevol adolescent, vaja. Pel que fa a la resta, també es tracta la homosexualitat, el bulling i els temes típics i tòpics de totes les sèries d'aquest tipus.

El proper dimarts us animo a que veieu Casal Rock perquè és simplement genial, però si teniu paciència amb els canvis de canal de la TDT, passeu-vos per Física o Química una estona, encara que sigui només per riure amb en Gorka o per comprovar que Cabano és suficientment guapo com per tenir un futur brillant.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Un consell: aneu a cagar una estona i no sortiu del vàter sense haver meditat profundament sobre aquest post.

Anònim ha dit...

secundo la moció d'anònim.

Muntsa ha dit...

Anònims, no ho entenc.

Si us he llegit el post, suposo que esteu ofesos pq us agrada Física o Química i jo la critico. ?¿

Si no us l'heu llegit, us recomano que ho feu i no us quedeu a la foto.

La meves visites al vàter, bé, gràcies. XD

Anònim ha dit...

ah, era una crítica?