4 de maig 2010

EL PASTOR HEDONISTA

El Somni
Christophe Farnarier
Any: 2008
Gènere:
Documental

El modus vivendi somiat per molts de nosaltres podria consistir en un bon pis, un bon sou, una bona feina, una bona parella i en general, disposar de tots els luxes i favors de la vida moderna. Doncs atenció a la interessant proposta de Joan Pipa, pastor del Pla de l’Estany i protagonista del documental El Somni: “Una casa d’aquestes abandonades de per aquí [aquí vol dir el mig d’una muntanya], i no sortir mai ni al poble, ni a la televisió, ni a la ràdio, ni a res de res, només cinc o sis dones i tiberi i res més. Ja veus tu el meu somni si és bo. Com un elefant llençat per aquí, pel bosc, que ningú sàpiga on ets”.

Senyores i senyors, amb tots vostès, Joan Pipa.

“La vida de pagès és la vida millor. Tot l’any porta sabates i a l’esquena un bon sarró”. Aquest heroi nacional automàtic és dels pocs pastors d’ovelles que encara practiquen la transhumància, és a dir, que cuida d’un ramat fent pastures migratòries anuals. Passeja, segons l’estació, per muntanyes i planes. Els seus enemics són la modernitat, les excavadores i les carreteres. "Abans, per aquí hi passaven trenta mil ovelles. Ara hi passen trenta milions de cotxes”

“Sóc molt mujeriego”. En Pipa és un personatge llegendari. Barreja maneres brutes i ironia fina. Canta cançons sobre pastors, fuma pipa, beu de porró, menja botifarra, es renta els peus al rierol, trepitja fems sense immutar-se, s’abriga amb mantes de quadres, talla pa de pagès, camina per camins antics, prepara truites de tres ous pels seus gossos, té furgoneta, porta faixa i fa becaines sota els arbres.



Christophe Farnarier és el culpable d’aquest fantàstic documental de producció catalana. El Somni és la narració de l’últim viatge anual d’en Pipa. Tenint en compte que aquest pastor va començar a passejar ovelles mentre aprenia a caminar i ara ja té més de setanta anys, es tracta d’un viatge especial. Potser per això, Joan Pipa camina i parla feliç, confiat i nostàlgic.

El pastor s’acostuma ràpid a la càmera del documentalista. S’explica a la seva manera i defensa l’art mil·lenari de la transhumància. El resultat és un documental cinc estrelles que tot urbanita hauria de veure. Potser aquest seguiment mediàtic és un final força surrealista a tota una vida de silencis, capvespres entre ovelles i esmorzars solitaris abans de l'alba. El que és segur és que Joan Pipa, el pagès hedonista, és, sense ser-ne conscient, l’home més feliç i savi de Catalunya.