3 de maig 2010

TORNA NATIVA



Els principals baròmetres culturals són la repercussió als mitjans i la quantitat i qualitat de mitjans especialitzats que hi ha a l'entorn. És per això que Nativa és tan important per a Barcelona i la música. Nativa era una petita gran revista-fanzine gratuïta on tractaven la part més racional de les músiques modernes i no tan modernes de la ciutat i rodalies (tots sabem que les rodalies van des de la frontera francesa a una mica més enllà de l'Ebre, així és Barcelona), buscant el compromís més intel·lectual, sense deixar-se emportar per sobredosis d'elitismes o dialèctiques.

Es presenten sota La música vista des de Barcelona i ho argumenten amb unes senzilles paraules que podrieu trobar també a Gent Normal:

Per això, optem per la informació local: perquè és la que realment podem conèixer i divulgar de primera mà, no per un afany localista, sinó perque pensem que només centrant-nos en la nostra realitat immediata podrem trobar un posicionament raonable davant de les músiques de tot el món.

El que venia a dir és (com el títol indica i per això no m'esmero a resaltar) que torna. Nativa torna, però ara en format digital, suposarem que, com nosaltres, per poder ser gratuïts i tenir la màxima difussió possible sense haver d'estar imprimint i repartint exemplars un a un per tota la ciutat. Dins del format 2.0, ens faltarà veure si seguirant amb el sistema de publicació tipus revista bimensual (com era fins al gener, en paper) o si, en canvi, publicaran els articles a mesura que vagin sortint.

La data oficial és el 4 de maig, però, des de ja, podeu consultar les edicions anteriors. Precisament fent una ullada, m'he adonat que a banda de la nostàlgia que produeixen les edicions de fanzines en paper tamany quartilla i amb grapes, el fanzine tenia un disseny molt acurat. Cada fulla estava editada per separat dins una amalgama trash voluntàriament anti canon estètic que la feia única.

Ens alegrem profundament de tenir "competència" com aquesta. No us enganyeu, no té res a veure amb Gent Normal, som totalment complementaris: Barcelona és més rica amb revistes com aquesta.