18 d’abr. 2012

SANT JORDI NORMAL





No sabeu quin llibre regalar per Sant Jordi? Nosaltres un any més comptem amb un comitè de Gent Normal que ens ajudaran a trobar el llibre més adient per a la vostra parella, amics o familiars. Hem preguntat per les seves preferències literàries a gent del teatre i del cinema com Marc Angelet, Marcel Borràs o Albert Serra i també de la tele com la Txell Bonet i l'Agnès Marquès. El món de la música també és present amb el bisbalenc Mazoni i Le Petit Ramon que no s'ha pogut estar de dir-nos un llibre més del que li demanàvem! Fins i tot el premi World Press Photo d'enguany, el fotògraf de Santa Coloma de Gramenet Samuel Aranda ens ha enviat des de Tunísia les seves recomanacions de llibres. Moltes gràcies a tots per col·laborar! I a vosaltres, esperem que us agradin!

Agnès Marquès
La primera presentadora del telenoticies indie de la història de TV3
Aloma (Edicions, 2002) de Mercè Rodoreda
Una de les primeres obres que va escriure Rodoreda i la meva “primera” novel.la, la que em va fer una lectora adulta. Tan maca, tan ingènua, tan trista. Tan forta i tan valenta. Una història -i un nom, per cert- preciosos.

Drácula (Umbriel, 2006) d'Bram Stoker
Perquè és a l’hora una novel.la d’època, una novel.la fantàstica, i una gran història d’amor... Malgrat totes les adaptacions, l’univers que va dissenyar Stoker queda intacte.

La gatera (Amsterdam Llibres, 2011) de Muriel Villanueva
L’última que he llegit. Una sorpresa de principi a fi. És un joc i l’autora guanya sense que te n’adonis. Com a lector, mai estàs segur de res. Intensa. Provocadora. No me la vaig treure de sobre fins que la vaig acabar.



Mazoni
Mazoni és Jaume Pla, bisbalenc de referència i primer guanyador d'un Disc Normal (any 2010).


El temps és un cabró (Edicions de 1984, 2011) de Jennifer Egan
Un llibre sobre el pas del temps. Sobre la transició de la joventut a l’edat adulta. Parla d’una mateixa problemàtica d’una manera coral, fent salts cronològics i amb diferents punts de vista. Divertit, melancòlic i tràgic alhora, amb el rerefons de la indústria musical i les esperances que es transformen amb el pas dels anys.

La Broma Infinita (Mondadori, 2002) de David Foster Wallace
Llibre llarg. Escrit amb una imaginació desbordant i amb una diversitat d’estils que fa difícil creure que l’hagi escrit només una persona. Com conjugar tennis, drogaddicció, futurisme i fenòmens paranormals… I encara em quedo curt. Exhaustiu com els seus assajos, però amb l’afegit d’un món interior ric i surrealista.

Plop (Editorial Salto de Página, 2004) de Rafael Pinedo
Llibre curt. En la línia postnuclear i apocalíptica de La carretera, però se centra en la vida grupal. Cru i escatològic, però també bonic. Escrit d’una manera concisa que fa que a vegades pensis que llegeixes poesia. Una humanitat futurista molt semblant a la prehistòrica.


Marc Angelet
Director de teatre i dramaturg. La seva darrera obra, Voyager, ha format part del projecte de T6 del TNC que promou l'escriptura teatral contemporània a Catalunya.


Ex-Machina (Norma, 2011) de Brain K. Vaughan, Tony Harris, John Paul Leon
Darrer còmic del guionista de televisió i novel·les gràfiques Brain K. Vaughan, a qui vaig descobrir amb la genial sèrie de còmics ¡Y EL ÚLTIMO HOMBRE! Ex-Machina és una barreja perfecta entre El Ala Oeste de la Casa Blanca i els còmics de Batman. Molt divertit!

Incendis (Actes sud, 2011) de Wajdi Mouawad
Text de Mouawad que aquest any s’ha representat al Teatre Romea de Barcelona, i del qual se’n va fer una pel·lícula el 2010 que va dirigir Denis Villeneuve. Una tragèdia contemporània que ens recorda les grans tragèdies gregues!

Cosmos (Universitat de Barcelona, 2007) de Carl Sagan
Llibre sorgit de la mítica sèrie de divulgació científica homònima. Carl Sagan ens parla dels misteris de la vida i la ciència de manera clara, entenedora i lúcida. Descobrir aquest llibre, així com la sèrie, ha estat de les coses més guapes que m’han passat darrerament!


Albert Serra
Director i productor de cinema singular. És considerat un dels realitzadors més originals del panorama europeu.


La princesa de Clèves (Losada, 2005) de Madame de Lafayette
És la primera gran novel·la moderna francesa. Tota la gran novel·lística francesa posterior, sobretot en un parell d'aspectes la subtil anàlisi psicològica i el refinament del conflicte moral, li deu alguna cosa.

Eugeni Oneguin d'Aleksandr Puixkin
El gran poema romàntic de la literatura russa. L'esperit rus, de la mundanitat a l'angoixa, descrit de manera meravellosa.

Anals de Tàcit
La demostració de la validesa del proverbi "piensa mal y acertarás", en especial quan s'aplica a l'àmbit del poder polític i econòmic, abans, avui i sempre.


Samuel Aranda
Fotògraf, amb la seva càmara ha fet fotos a Espanya, Gaza, Paskistà, Líban o Iraq. Enguany ha guanyat el prestigiós World Press Photo.


Leviatán (Anagrama, 2000) de Paul Auster
Mi libro preferido de Auster, una frenetica historia que te atrapa desde el principio, lo ley en una sola noche casi con ansiedad por terminarlo. Solo Auster consigue engancharme de esa manera.

Un Chino en Bicicleta (Norma, 2007) d'Ariel Magnus
Una kafkiana historia de secuestros y enamoramientos solo posibles en Argentina. Al mas puro estilo de las películas de Ricardo Darin.

Paseos con mi Madre (Tusquets, 2011) de Javier Perez Andujar
Lo recomiendo para los que nos hemos criado en las afueras de Barcelona, lejos de la Diagonal, el Liceo y cerca del río Besos.


Marcel Borràs
Actor, el seu talent és inversament proporcional a la seva edat. En el seu CV hi podeu trobar obres com 'Germanes' o 'Julieta y Romeo'. Recentment ha dirigit, juntament amb Nao Albet, 'La monja enterrada en vida'.


Cenizas escogidas (La Uña Rota, 2009) de Rodrigo García
Un recull dels seus textos des de 1986 fins al 2009. Un autor de teatre que poca gent de la nostra generació coneix. Es caga tant amb tot que dóna gust. Igual de cínic i també amb tocs d'humor.

Mi relación con la comida (Fundación Autor, 2005) d'Angélica Liddell
Un text que parla de tota la merda que ens envolta. Fàcil de llegir i indigest com les Mac'hamburgeses.

El hombre de los dados (Destino, 2003) de Luke Rhinehart
Una novel·la que parla de la importància de guiar-nos pels impulsos per a ser feliços i de com adoptar mètodes que es basin en l'atzar per a recuperar el nen impulsiu i animal que portem a dins.


Txell Bonet
Activista, guionista cultural i periodista viatgera. Te la pots creuar tan per Birmània com a l'Heliogàbal


Los cínicos no sirven para este oficios (Compactos Anagrama, 2002) de Ryszard Kapuściński
Invertir bona part del nostre temps diari informant-nos i/o comunicant-nos a través de mitjans que van més enllà del cara a cara i les converses, és a dir, a través de les xarxes socials o webs, gràcies a internet, o la tele, la ràdio i la premsa escrita està molt bé. Però recordem que les notícies i fets no acostumen a passar a les redaccions sinó al carrer, que les històries i els articles neixen de l'observació directa i no de repicar i redactar de nou notes d'agències. Kapuściński no només va veure amb els seus propis ulls moments històrics amb majúscules del segle XX, sinó que els va saber explicar a través de detalls i de vides quotidianes, i no només a partir dels protagonistes institucionals. En aquest llibre, que són unes conferències passades a paper, explica màximes tan essencials com que les fonts del periodista són els altres, el poble, amb qui cal barrejar-se, conèixer i sobretot, estar interessat pels seu problemes, i no en aconseguir una notícia-espectacle. Una grandíssima lliçó de com caldria fer cròniques del nostre temps.

El manifiesto vikingo (Alienta Editorial. Planeta DeAgostini Profesional y Formación, 2007) d'Steve Strid i Claes Andréasson
En un moment de crisi com aquest, no només econòmic, sinó també de continguts, maneres de fer i valors, us recomano aquest llibre que aparentment és sobre direcció d'empreses i màrqueting. Els autors però, s'expliquen amb tanta frescura, energia i positivisme, que pot arribar a semblar un llibre d'autoajuda o ètica, sense connotacions petjoratives. A vegades, algunes comparacions entre les grans gestes vikinges i el triomf de les empreses escandinaves estan agafades pels pèls. Tanmateix, ensenyen una manera de treballar interessantíssima, en la que és possible passar-s'ho bé (i de fet això augmenta la productivitat): perdre la por a ser petit o diferent, allunyar-se de la competitivitat, saber tenir estratègia, i apostar per la innovació. En definitiva, a ser més valents, no xerrar tant i fer més, i sobretot, no queixar-se. El més fort de tot és que el secret d'aquestes empreses és que no només fan les coses per diners. Potser per això justament, les coses els van bé.Que quedi clar que no cal voler ser emprenedor, o estar en el món dels negocis per llegir-lo!!!!

Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Amsterdam Llibres., 2012) de Martí Sales
És el llibre que m'hagués agradat fer! Com no m'ha d'agradar llegir-lo! És el retrat d'una escena i uns anys en els que han aparegut noves realitats musicals al panorama català. L'encert és que no només apareixen els grups i bandes, sinó també tots els agents que han fet possible que poguem parlar d'aquesta escena i el seu públic. Tant importants com els artistes són els seu ssegells, els festivals, els mitjans, els locals i tothom qui ha contribuit i ha estimat aquesta bona música contemporània. En la contraportada es destaca que aquest és un llibre contra la nostàlgia i la mitifiació dels temps passats. Espero que quan passin els anys no siguem beneits de mitificar aquests anys ara recents, ni ens fem pesats explicant batalletes, ni reivindiquem que "la nostra època" sí que va ser la bona. Voldrà dir que la nostra època és sempre, que no haurem deixat de baixar "al ruedo" i seguirem interessats en descobrir nous grups. Però sí que haurà estat bé que algú hagi documentat part del que va passar en la nostra moguda musical al voltant de la primera dècada del segle XXI. Gràcies Martí.



Le Petit Ramon
Cronista modern de Barcelona, a cavall entre el folk més psicodèlic i el punk més salvatge.


Absalon Absalon (Alianza Editorial, 2004) de William Faulkner
Per la primera escena amb la solterona en un saló carregat de pols, il·luminat per les barres de llum que projecten les persianes. Per l'ambient sudista. Per les estranyes històries i l'atmosfera humida. Per la voluptuositat i la decadència d'una familia.

viatge al fi de la nit (Proa, 2007) d'Louis-Ferdinand Céline
Aquest llibre hauria de ser de lectura obligada per a tots i, molt especialment per aquells que han triat l'ofici de les armes. Una història emocionant. De fet, és un llibre d'aventures. Una àcida visió d'una Europa cobdiciosa en plena desintegració i sobretot un sentit del humor ferotge.

L'Impromptus de Molière
Aquesta peça teatral dels anys 60 del segle XVII, és extraordinàriament graciosa i estranya. Un Beckett avant-la-lettre. S'obre el teló i els actors, que van vestits de carrer han oblidat els seus papers. Una meravella deliciosa on veiem Molière i companyia inventant-se una obra de teatre sobre la marxa.

Autobiografia de Frank Lloyd Wright
La prosa d'aquest enorme arquitecte nordamericà és tortuosa i fins i tot confusa; la seva megalomania no la supera ni el més fantasma del hip hoperos, i tanmateix, la seva història és tan peculiar, les seves observacions sobre l'arquitectura són tan sàvies i i estranyes que llegir-lo és tot una lliçó. A més a més, pels que ens agrada el safareig dels nostres mites, és explícit en detalls sobre la seva atzarosa vida i manera de fer arquitetctura.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

és aloma, no alomas

Muntsa ha dit...

S'ha colat una 'S'. Gràcies per avisar, Anònim!

Anònim ha dit...

També és Leviatán, i no Leviatáns.

Christian ha dit...

El monstre de les S ataca de nou!!

Muntsa ha dit...

Apa! Arrelgades totes les S! Els post que tenen fotos los carga el diablo que diríen els castellans...