23 d’abr. 2010

SANT JORDI NORMAL!

Doncs apa, ja ho tenim aquí, avui és Sant Jordi. Després que ahir alguns representants de l’escena independent ens recomanéssin diversos títols per regalar a parella, amics o família, avui ens posem l’esmòquing per acollir al Gent Normal a diverses persones a les que també hem enganyat perquè ens diguin quins són els seus llibre preferits. Tenim alguns noms televisius, com ara el Marius Serra o la Bibiana Ballbé, altres de molt radiofònics (Òscar Andreu i Jair Domínguez) i un parell d’escriptors: Albert Torras i Xavi Sarrià, qui també porta la veu cantant amb Obrint Pas. Finalment, un home que podia sortir tant avui com ahir i que és una mica de tot, però que a nosaltres ens encanta quan es posa el vestit de punk-rocker romàntic: Miqui Puig. Tots ells són a dins del post explicant les seves recomanacions per aquest divendres. Feliç Sant Jordi!




Òscar Andreu
(Amic d’en Jean Paul i en Mohammed Jordi a La Competència de Rac1 i cantant de La Banda Municipal del Polo Norte)


“Meridiano de Sangre” (Mondadori, 2007) de Cormac McCarthy
El títol no enganya: galledes, dipòsits, piscines, mars i oceans de sang en una novel·la irrespirable i escrita amb escalpel. Frontera, violència, grans personatges i més sang encara. La llavor del que esdevindrà un gran imperi. Moby Dick de terra ferma.

“Las aventuras del valeroso soldado Schwejk” (Destino, 2010) de Jaroslav Hasek
La gran història d’un imbècil entranyable, divertit i memorable. Un personatge que és una barreja del Lazarillo de Tormes (amb un cert retard), del Sancho Panza (sense Quixot) i del Núñez del Crackòvia (no se pot permitir).

"Cuentos completos" (Seix Barral, 2009) de l'Amy Hempel
Contes curts i precisos. Urbanitzacions, carreteres, mascotes, soledat i coses que no es diuen i que ens acaben explotant a la cara. Una amanida de metralla quotidiana. Molt millor el contingut que la fotografia de la portada de l'edició en castellà.


Bibiana Ballbé
(Periodista de TV3 i mussa del Gent Normal)


"Anna Karénina" (Proa, 2001) de Leon Tolstoi
El centenari de la mort de Tolstoi és una bona excusa per revisar aquesta gran novel·la.

"Yo" (Mondadori, 2010) de Juanjo Sáez
Perquè carrega contra tothom, començant per ell mateix.

"El vigilant en el camp de sègol" (Empúries, 2001) de J.D. Salinger
Perquè Holden Caulfield és senzillament irresistible.


Màrius Serra
(Escriptor, estudiós de la llengua catalana i col·laborador del Divendres de TV3)


"Maletes perdudes" (Empúries, 2010) de Jordi Puntí
Perquè és la primera novel·la transhumant de la història, narrada en primera persona del plural. Perquè em fascina la història de Gabriel Delacruz, orfe de la guerra, que exerceix de transportista per a una empresa que treballa amb els càrrecs franquistes i deixa disseminats quatre fills per Europa: Christof (Frankfurt), Christophe (París), Christopher (Londres) i Cristòfol (Barcelona). Perquè compta més el trajecte que no pas la destinació.

"Bulevard dels francesos" (Destino, 2010) de Ferran Torrent
Perquè és la millor novel·la que he llegit de Torrent. Perquè està situada a la València de la transició, i aconsegueix fer un lligam prodigiós entre el passat republicà, la incipient lluita antifranquista dels estudiants i l’actualitat. Perquè tot això ho fa sense renunciar mai a contar històries protagonitzades per personatges brutals: el lladre conegut com el Messié, l’inspector Rodrigo de la Social, el mestre republicà senyor Puig, la família dels Baixauli, maquis el pare i activista radical el fill. Perquè és una novel·lassa des de tots els punts de vista.

"No hi ha terceres persones" (Quaderns Crema, 2010) d'Empar Moliner
Perquè les deu noves narracions de la Moliner presenten relacions humanes ambivalents i estan molt ben construïdes. Perquè passen en diaris, pobles, bars, caixes, restaurants i platós. Perquè res no té gaire sentit i resulta una tasca inútil creure que en pot tenir. Perquè és un llibre amarg, com la bona angostura, que transforma la tristor en matèria efervescent i risible. Perquè l'Empar Moliner és oxítona i escriu oxímorons.


Miqui Puig
(Músic i compositor de cançons d'amor)


"Delitos a largo plazo" (Mondadori, 2009) de Jake Arnott
Novela negra que repasa la historia del SOHO londinense como si se tratara de una road movie urbana, trepidante, absurda, cínica y muy muy británica. Trilogía de un escritor con vistas de ser uno de los grandes, a poco que le dejen. Y mira que yo no era muy de novela negra. Completar con ska instrumental, por favor.

"Identidades" (Actar, 2009) de Miguel Trillo
En un pais normal las fotos de Miguel Trillo se estudiarían en secundaria, sus claras capturas de instantes son y serán parte de la cultura pop española, como la música de Alaska o el cine de Almodóvar. Y sí, es un libro de fotos, pero culturiza más que los libros sobre épocas que no vivimos. He dicho.

"From Jazz Funk & Fusion to Acid Jazz (The History of the UK Jazz Dance Scene)" (Chaser Publications, 2009) de Mark “Snowboy” Cotgrove
Otro libro que explica cómo la juventud británica mimetiza y expande cualquier pasión que una baile y musica. Te quedarás alucinado de los nombres de artistas que luego has bailado y escuchado que primero fueron fans de la música negra de baile. Corriendo al lado del punk, inventando las raves y mil pasiones más. "Snowboy", además, es un excelente percusionista de latin-jazz.


Jair Domínguez
(Guionista brillant, membre de La Segona Hora de Rac1 i escriptor de relats professional)


"El almuerzo desnudo" (Anagrama, 2002) de William S. Burroughs
Una bogeria meravellosa escrita pel ionqui més gran d'Amèrica. L'argument és el de menys, però aquest llibre és, visualment, un dels més potents de la història de la literatura moderna. Porno hardcore psicotròpic per a ments obertes.

"La Bíblia" de diversos autors
Un clàssic de misteri i ciència ficció. És el millor llibre de tots els temps perquè té de tot: porno, gore, snuff, incest, drama, comèdia, destrucció d'edificis alts, explosions i borratxeres memorables. Tot el que s'ha escrit després empal·lideix davant del llibre dels llibres. A més, no cal que el compreu: és a tots els motels de carretera americans. Aprofiteu per recórrer la ruta 66 i torneu amb un sac de Bíblies.

"Cròniques de la veritat oculta" (Ed. 62, 2002) de Pere Calders
Deixeu de tenir referents americans, colla de mònguers. Vivim en una societat on la gent s'ha llegit tot Paul Auster i no coneixen a l'enorme Calders, el millor escriptor de contes de tots els temps. Compreu, regaleu, robeu aquest puto llibre.


Albert Torras
(Escriptor, periodista i primera Entrevista Normal d'aquest bloc)


"La mort a Venècia" (Ed.62, 2010) de Thomas Mann
Per llegir i abandonar-se al plaer d'assaborir la decadència europea de fin-de-siècle i principis del XX. Acompanyat d'un te gelat o d'un Bellini, amb música de Mahler i de Richard Strauss. Per llegir a migdia, sota un bedoll, a la fresca. Una experiència tan curta com intensa.

"El Costumari Català" (Ed. 62, 2006) de Joan Amades.
Un llibre de consulta imprescindible, divertit, erudit, sorprenent. Per llegir les tardes avorrides d'hivern amb una xocolata desfeta o un cafè amb llet. Per fer-hi apunts, anotar-te anècdotes, conèixer la nostra tradició a fons i enamorar-se de Catalunya. Una mica cada dia no fa mal.

"Gent de l'alta vall i Aquí Descansa Nevares" (Ed. 62, 1997) de Pere Calders.
L'obra "mexicana" de Calders, emmarcada en el realisme màgic, és d'una riquesa lèxica i argumental que em sorprèn per més que ho rellegeixo. Ideal per una tarda calorosa en una plaça de Guanajuato sota un eucaliptus, amb una agua de orchata ben fresca.


Xavi Sarrià
(Cantant d'Obrint Pas, filòleg i escriptor)


"Situaciones Berlinesas" (Txalaparta, 2009) de Raul Zelik
Un novel·la que retrata el dia a dia del jovent alternatiu berlinès i, per extensió, europeu. Humor, amor i realitat amb la què et sents identificat per part d'un autor jove i compromès.

"Estrella Distante" (Anagrama, 2000) de Roberto Bolaño
Un viatge al·lucinant i poètic pel anys foscos de Xile al més pur estil Bolaño.

"Llibre de Meravelles" (Eliseu Climent Editor, 1999) de Vicent Andrés Estellés
Un tresor que no em canse de redescobrir. La València de postguerra escrita des de la senzillesa i la quotidianitat. Imprescindible per a qualsevol lletrista.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara només fan falta les vostres recomanacions! Què llegeix la gent normal?

maria

Muntsa ha dit...

En una estona publicarem el post amb les nostres recomanacions...estigueu atents!

Feliç Sant Jordi!

:D

Pau Vallvé ha dit...

Jair, com que veig que coincidim em llegiré "El almuerzo desnudo" a veure què tal!