22 d’abr. 2010

SANT JORDI INDIE!


Encara que ens en enfotem sovint, no amaguem d’on venim i cap on anem. Les creacions artístiques independents són l’aposta amb la que ens hem posicionat des que vam començar aquesta plana. I per això, a un dia de Sant Jordi, hem donat veu a gent que precisament prové d’aquest món: l’indie. Tan brillant unes vegades, tan superficial unes altres. Hem volgut saber quins llibres recomanen per Sant Jordi diversa gent que prové d’aquesta escena intentant abarcar personalitats d’allò més diverses. Des de músics (Pere Agramunt, Pau Vallvé o Anna Roig) passant per artistes del videoclip (Lyona), escriptors underground (Joan S. Luna o Martí Sales) o gurús de la moda via blogger (Miranda Makaroff). Voleu saber què us recomanen per comprar demà? Doncs cap a dins…




Joan S. Luna

(Cap de redacció de MondoSonoro i autor del llibre “Los colores del underground”)

“Ordeno y mando" (Anagrama, 2010) d'Amélie Nothomb
Sóc conscient que Amélie Nothomb no té una premsa gaire bona entre el públic indie i alternatiu, però sento una debilitat especial pels seus llibres curts. “Ordeno y mando” no n'és un dels millors, tot i que em serveix per reivindicar-la. Per descobrir-la millor, imprescindible fer-se amb “Estupor y temblores”, “Las catilinarias”, “Metafísica de los tubos” o, sobretot, la primera, “Higiene del asesino”.

“La novela gráfica” (Astiberri, 2010) de Santiago García
Un llibre que feia falta al nostre país. “La novela gráfica” tracta en profunditat i amb molt rigor un assumpte que mereix molta més atenció de la que ha rebut fins al moment: el món de la novel·la gràfica, la seva història, les seves característiques, etc.

“Motherfuckers!” (La Felguera, 2009) VV. AA.
Ideal per llegir desprès de “Do it!” (Blackie Books, 2009), “Motherfuckers!” ens apropa a una visió diferent de l’acció política i de l’anarquia i ens ofereix un punt de vista molt diferent del que van ser els anys del hippisme.



Pau Vallvé

(Músic, membre d'U_mä i alter ego d'Estanislau Verdet. Actualment es troba treballant en el seu nou disc en solitari)

"El espejo en el espejo" (Alfaguara, 1995) de Michael Ende
Aquest és el llibre que més m'ha atrapat mai. Contes metafòrics i surrealistes per adults amb una visió una mica trista de l'existència. Està escrit d'una manera que fa que les paraules et ressonin dins el cap i es quedin allà, ressonant i mesclant-se amb les següents i així, poc a poc, es va construint la sensació global del llibre. És el meu llibre preferit.

"Cròniques de la veritat oculta" (Ed. 62, 2002) de Pere Calders
El seguit de contes que formen aquest llibre d'alguna manera o altra es podria dir que parlen de l'estupidesa humana i de tot allò que donem per suposat i potser no és tan cert. I no ho fa d'una manera crítica de forma directa, sinó que mostra les escenes tal i com són, però les porta a l'extrem fins que les conseqüències són sempre brutals. 



"Parelles de tres" (Quaderns Crema, 2003) de Martí Rosselló
El recentment desaparegut Martí Rosselló, un dels grans de casa nostra, va escriure aquest llibre de relats curts, àcids, intel·ligents i divertidíssims. És d'aquells llibres que es llegeix sol. Unes històries que saben fer creïble el que d'entrada no ho hauria de semblar



Anna Roig

(Actriu i cantant d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien)

"Wassalon" (Astiberri Ed., 2007) de Clara-Tanit Arqué
Per la frescor i la naturalitat amb la que dóna vida a una rentadora. Pel bon gust en la combinació de textures en les il·lustracions. Per les situacions divertides, curioses i un pèl àcides en les que es mouen uns personatges també molt divertits, curiosos i amb forta personalitat.

"Les Catilinaires" (Circe, 1997) d'Amélie Nothomb
Com en tots els llibres de l'Amélie Nothomb, per la naturalitat amb què narra situacions ben surrealistes. En aquest cas, una parella d'ancians que s'instal·len al camp buscant la tranquil·litat i es troben amb què han de conviure amb un senyor que hi va de visita cada tarda i s'asseu durant hores i hores al sofà de casa seva, sense ni obrir la boca.

"Princesses" (Edelvives, 2008) de Philippe Lecherméier i Rebeca Datremer
Es troba sovint a les prestatgeries de llibres infantils degut al seu aspecte, però és un llibre ple d'ironia i comicitat, ple de subtileses que només els adults poden entendre. La combinació de text i il·lustracions (per cert, precioses) està molt ben trobada i ens desmunta tots els tòpics que hem anat sentint sobre les princeses des que som petits.



Pere Agramunt

(Músic amb La Brigada i director artístic del Faraday)

"El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música" (Seix Barral, 2009) d'Alex Ross
El títol ja ho diu tot. Una historia del segle XX i de la seva música (en la vessant més erudita). Alex Ross és crític musical al New Yorker i a més a més sap escriure bé. Juntament amb el "Mystery Train" del Greil Marcus formen un duo excels de llibres sobre música del tot panoràmics.

"Londres nevat" (Ara Llibres, 2009) de Jordi Llavina
En Jordi Llavina és una de les veus literàries més apassionades i cultes de les nostres lletres. En aquest darrer llibre de contes dissecciona amb minuciositat i lirisme la condició humana amb l'habilitat i la riquesa lèxica a la que ens té (mal)acostumats.

"Nou contes" (Empúries, 2009) de J.D. Salinger
Qui es pensi que Salinger només és "El vigilant en el camp de sègol", que llegeixi aquests nou contes i els altres dos llibres, on narra la història de la saga Glass. No és per desmerèixer la novel·la iniciàtica de Holden Caulfield, però és que potser són els millors relats de l'època contemporània.



Marta Puig "Lyona"

(Realitzadora)

"Rojo y Negro" (Espasa-Calpe, 2007) d'Stendhal
Em va enamorar la manera com Stendhal descriu una època i uns personatges, sempre amb els sentiments i les passions a flor de pell. Tant que fins i tot jo mateixa m'arribava a posar nerviosa quan Julien Sorel esperava que arribés l'hora de veure la seva estimada.

"Asfixia" (DeBolsillo, 2008) de Chuck Palahniuk
M'encanta com escriu aquest home, és trepidant, cru i directe, m'encanta. Sempre m'enamoro dels seus personatges, perdedors, transgressors, que no et deixen de sorprendre, però en aquesta novel·la, especialment, aconsegueix fer-te empatitzar amb un tio realment desagradable, i el fet que ho aconsegueixi em fascina.

"Donde viven los monstruos" (Alfaguara, 1995) de Maurice Sendak
És el primer llibre del que tinc un record clar. Els meus pares me'l van regalar de petita i encara el guardo com un tresor. Recordo passar-me hores resseguint cada traç dels dibuixos amb la mirada, perdent-me a l'habitació del Max i enamorant-me de cadascun dels monstres. Jo volia ser el Max i brincar amb ells d'arbre en arbre.



Miranda Makaroff

(Actriu, model i reputada blogger de moda)

"El corazón es mentiroso" (Mondadori, 2004) de J.T.Leroy
Perquè és una història destructora. La suposada biografia de l'autor. Més endavant, l'Asia Argento en va fer el film.

"La senda del perdedor" (Anagrama, 2009) de Charles Bukowski
M'encanta Bukowski, com parla sense pèls a la llengua, dient el que vol i reflectint la realitat de la vida des d'un humor negre que em fascina.

"Atrapa el pez dorado" (Mondadori, 2008) de David Lynch
Lynch parla de les seves experiències, de les pel·lícules, dels aprenentatges i dóna consells des de la creativitat, la meditació i la consciència. Un llibre perfecte per a les persones amb esperit artista.



Martí Salés

(Escriptor i cantant d'Els Surfing Sirles)

"Guía de Mongolia" (Minúscula, 2010) de S. Basara
Extremadament sorprenent i colpidor. Gran descoberta. De guia no en té res i de Mongòlia, menys. Tour de force d'imaginació d'un escriptor en estat de gràcia, exploració del terreny al·lucinant entre realitat i ficció amb resultats extraordinaris. Molt recomanable.

"El tutú" (Blackie Books, 2009) de Madame Safo
Si us agrada Rabelais, Boris Vian i Isidor Ducasse, no dubteu a llegir-vos aquesta bogeria feta llibre, ple de situacions aberrants, desconcertants i divertidíssimes que ultrapassen tota moral i realitat preconcebuda. Hi trobareu de tot i se us trastocaran les neurones de l'alegria que fa veure per escrit un exercici aital de llibertat creativa.

"Ialo" (Club Editor, 2009) de Elias Khoury
Cop de puny. Trasbals. Prodigi de narrativitat. El tema és duríssim (la tortura d'un violador enamorat que narra la història en primera persona) i el tractament literari és excel·lent. Un repte pel lector, que en sortirà refermat, sacsejat i admirat. Val molt la pena.

6 comentaris:

Lluís Huedo ha dit...

QUina gràcia veure com n'hi ha que diuen llibres d'aquest any o de l'any passat i qui en diu de fa més d'una dècada...
Respon a hàbits de lectura potser?

Merci per post com aquest!
Tinc la pantalla de l'ordinador plena de subrallador!

Carles Prat ha dit...

Totalment d'acord amb en Pau, "El espejo en el espejo" és excel·lent! Insuperable! És igual si fa una dècada Lluís, no s'ha fet res millor des d'aleshores!

Pau Vallvé ha dit...

Des de fa cinc anys que he canviat els llibres a l'anar a dormir per les sèries. Tota la raó pel Lluís sobre els meus hàbits lectors (i amb molta honra eh!). Actualment m'ha tornat la fal·lera per llegir, però de moment no l'he encertada gaire, així que millor recomano els que si que em van agradar llavors.

A veure si l'autobiografia del cantant dels Eels canvia la meva sort escollint llibre i aquest cop l'encerto!

Míriam Gómez ha dit...

i demà tindrem més sorpresetes!
a mi tmb m'encanta tenir posts d'aquests tipus, és GENIAL! I diu molt!

Feliç Sant Jordi a tots! Recordeu que demà tindrem més recomanacions!

Marc ha dit...

Chuck Palahniuk és un mestre. Dels que fa regirar estomacs, però un mestre.

Laia ha dit...

EM VULL llegir aquest de princesses que recomana l'Anna Roig, ja me'n havien parlat! :) que wai!!