26 d’abr. 2010

NO ONE KNOWS ABOUT PERSIAN CATS


NO ONE KNOWS ABOUT PERSIAN CATS
Director: Bahman Ghobadi
Any: 2009
Gènere: Drama

Si pensem en Iran, probablement el primer que ens vingui al cap és un paio baixet i carregat de mala-baba anomenat Mahmud Ahmadineyad, o més concretament la seva imitació de Muchachada Nui. Amb No One Knows About Persian Cats el director iranià Bahman Ghobadi ens apropa la realitat social de Teheran a través d'un film centrat en la música underground. Iran, un país musulmà ple de restriccions i amb un interès preocupant per l'urani a ritme d'indie.

Una parella de joves músics, Negar i Ashkan, surten de la presó i volen formar un grup de música. El seu objectiu és marxar de Teheran per anar a Europa a tocar i intentar viure de la música, però tenen un problema, sense passaport ni visat no poden sortir del país. Nader, un busca-vides que coneix tot el món clandestí underground de la ciutat, els intentarà ajudar a formar una banda i fer realitat els seus somnis.

Bahman Ghobadi dirigeix el seu cinquè llargmetratge després de consolidar-se amb grans obres com A Time for Drunken Horses (2000) o Turtles Can Fly (2004) i s'estableix com a una de les referències dins del nou cine iranià. Amb No One Knows About Persian Cats el director kurd torna a portar-nos una pel·lícula on ens ensenya la realitat que l'envolta, en aquest cas ens parla de la censura, de les limitacions artístiques i les repressions que pateix la creativitat a Iran per part del seu estricte Ministeri de Cultura (o censura).

El film està inspirat en el grup de música Take It Easy Hospital i en els problemes que van patir els fundadors del grup, Negar Shaghaghi i Ashkan Kooshanejad, per poder portar a terme la seva activitat musical. Els dos joves, que s'interpreten a sí mateixos a la pel·lícula, van ser perseguits i censurats per tocar música occidental. Així que quan van tenir l'ocasió d'anar a Europa per tocar al Festival de Manchester, van decidir demanar asil polític al govern Britànic. L'antic bateria va tornar al país i va ser tancat per activitats "satàniques" contra l'Estat. Actualment no es tenen noticies d'ell.

Davant d'aquest context, el film ens mostra la capital iraniana com una ciutat farcida de llocs clandestins on els artistes intenten tocar, fugint de la censura i les seves conseqüències. En el viatge de Negar i Ashkan pel submón cultural de Teheran, ens descobriran tota la varietat musical del país, indie, Hip Hop, Heavy Metal, Rock, barrejats amb el folklore propi del país.

El ritme de la pel·lícula no decau en cap moment i a mesura que anem descobrint als diferents grups de música, podem gaudir de videoclips on se'ns mostra diferents aspectes de la vida iraniana. Durant tot el film abunden els plans tancats i la càmera en mà, que accentuen la sensació de tensió i precarietat que viuen els protagonistes. El guió es força sòlid, encara que hi ha moments on la trama no avança i abusa de la formula: recerca, grup, cançó. Tot i això es fa entretingut pel resultat i la intencionalitat final, fer una postal d'una realitat que ens és força allunyada i de la que no tenim massa informació.

La música, com no podia ser d'un altre manera, està molt cuidada, de fet té un paper bàsic i ens guia durant tota la pel·lícula. Els grups que apareixen són reals i els actors són els propis músics, que d'aquesta manera busquen denunciar la situació del seu país i demostrar al món que la cultura iraniana va més enllà de les oracions de l'Alcorà.

No One Knows About Persian Cats és un llargmetratge molt interessant tant pel seu missatge a favor de la preuada llibertat d'expressió, com pel seu paper pedagògic. Ens regala una perspectiva diferent d'una cultura i una societat desconeguda. Un film contestatari on es reivindica la llibertat d'expressió. Gràcies a Ghobadi els gats perses a partir d'ara ens seran més familiars.


Gènere: Drama
Nacionalitat: Iran
Any: 2009
Duració: 106 min
Director: Bahman Ghobadi
Guió: Bahman Ghobadi, Hossein M. Abkenar, Roxana Saberi
Actors: Hamed Behdad, Ashkan Koohzad, Negar Shaghaghi

Enllaços d'interès:
Web oficial
Fitxa completa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Visca els gats! Vius o morts! On hi han gats hi ha revolucio!