26 d’abr. 2010

Mitjans dels 80's: la moguda de Manchester








New Order
Low Life
Any: 1985
Discogràfica: Factory Records




De les cendres de Joy Division va sortir New Order, una banda que va marcar un abans i un després a la música. Quatre anys de rodatge van ser necessaris perquè aquesta obra mestra veiés la llum d'un dels rups protagonistes de la moguda de Madchester (sobrenom de la ciutat britànica durant els anys de Factory Records). I és que la mort d'Ian Curtis no va suposar la fi de la idea que proposava Tony Wilson, i és que no podia deixar l'oportunitat de que la seva ciutat fos La Meca musical. Part d'això va ser gràcies a la popular Hacienda, discoteca de moda per excel·lència .

Un retorn esperat
Quan va sorgir New Order, va ser com l'au fènix, com si mai haguèssin marxat. El seu primer single com a nou grup va trencar totes les previsions i es va col·locar com a número 1 de les llistes britàniques, amb rècord de vendes inclós. Tot i aquest èxit, no es van adormir i el grup va anar creixent fins a límits insospitats. Prova d'això va ser aquest Low-Life, que conté una de les obertures d'àlbum més recordades de la història. 'Love Vigilantes' és una obra mestra de principi fins a la fi, una cançó de poc més de quatre minuts que demostra la clara evolució que està patint la música dels 80, amb la incorporació de sintetitzadors i elements electrònics. Tot això dona un nou aire a tot el LP. El single que va servir per llençar el disc, 'Perfect Kiss' també és una mostra dels nous vents que bufaven a la ciutat de Manchester com ho son els 8 temes que componen Low-Life. Tots ells són una declaració d'intencions. I és que New Order no dona treba. La versió d'Elegia editada especialment per l'àlbum (l'original durava 17 minuts) resulta tremendament inquietant, amb les seves guitarres en capes, uns teclats vinguts d'un altre món i una gran quantitat d'efectes que serveixen per crear una atmosfera densa, èpica. Tot això s'aconsegueix sense la necessitat de dir ni una paraula, ja que són els instruments els que flueixen i es sobren per posar la pell de gallina. No parlarem de totes les cançons que hi ha a Low-Life, però si cal fer una menció destacada a 'Sub-culture', l'àvia del dance rock. com sempre, mentre a les Illes Britàniques treien coses noves, nosaltres patíem el debut d'Hombres G... veure per creure.

Revolució i evolució
Si New Order va èsser una autèntica revolució, la seva trajectòria no ha estat des de fa temps tan contundent com semblava a la seva època daurada. Els anys han passat i els abans joves de Manchester han crescut i ara aposten per ritmes més calmats, sempre amb una gran producció. Tot i que han anat perdent la frescura dels seus inicis, continuen sent una aposta ferma de molts festivals i els seus concerts són plens d'aquells que els van veure aleshores i dels que ara els descobreixen.

1 comentari:

Christian ha dit...

Parlar de New Order és parlar de moltes més coses que música. És parlar del renaixement d'un grup que ho va ser (casi) tot dintre del panorama musical (Joy Division). És parlar de història present, passada i futura de la música. És parlar de influència a grans nivells. És parlar i parlar fins no tenir cap més argument que els propis de la seva música...

Visca New Order, i visca Joy Division!