22 d’abr. 2010

LLIBRES, LLIBRES I LLIBRES

La indústria editorial s’agita per Sant Jordi. Les lleixes de les llibreries s’omplen de novetats pels voltants d’aquesta data tan assenyalada i any rere any cada cop són més els personatges famosos o pseudofamosos que aprofiten per treure el seu particular volum. Molts dels escriptors suposadament seriosos s’enfaden perquè creuen que el concepte de llibre s’ha banalitzat i decideixen no signar llibres o ho fan des de casa seva. I apa, entre roses, gitanes, oenegés, assamblees d’estudiants que venen les roses, llibres, circs mediàtics i escriptors emprenyats passa el dia de Sant Jordi. Perquè no us perdeu entre aquest mar d’incertesa us farem una petita radiografia de quines són les novetats d’aquesta Diada. Hi tenim una mica de tot, a nosaltres l’alta i la baixa literatura ens agrada bastant, però hem de reconèixer que potser llegirem el llibre de Joan Laporta amb un retolador fluorescent al costat.

Què hi ha de nou aquest Sant Jordi? Doncs com sempre hi ha una mica de tot, això sí, els clàssics mai fallen i és que ja no recordem una diada sense el llibre del futbolista de torn, enguany li ha tocat a Gerard Piqué, el guapo del Barça, que ha publicat Viatge d'anada i tornada, on repassa la seva trajectòria vital i esportiva. Els futbolistes tenen molta pressa en repassar aquests dos aspectes de la seva vida i per això els fan biografies amb 20 i pocs anys, encara rai que els beneficis, habitualment i com en aquest cas, van destinats a organitzacions benèfiques. En la mateixa línia esportiva tenim el segon llibre de Jan Laporta (el primer va ser un recull de frases seves quasi més cèlebres que les de l'APM) que es titula Un somni per als meus fills i que vol ser una mena de resum del seu pas per la presidència del Barça però que pel que sembla acaba sent un recull de queixes i retrets cap a diferents personatges amb qui Laporta ha tingut alguna que altra enganxada, com per exemple, Sandro Rosell (aka Sandrusco).

Un altre dels clàssics des de fa més d’una dècada és Andreu Buenafuente amb els seus llibres de monòlegs i les seves cues de fans que volen que els signi un llibre que tant fan enrabiar als autors més convencionals (com si escriure un monòleg no fos igual de creatiu que escriure una novel·la transcendental). Buenafuente, juntament amb el seu equip de guionistes, publica Sigo diciendo, una col·lecció dels monòlegs del seu programa a la Sexta. Segons diu al seu web ,aquest any també firmarà exemplars, el lloc i l’hora encara estan per confirmar.

Jaïr Domínguez ha treballat com a guionista de Buenafuente i actualment ho fa a la Segona hora de RAC1, no cal que us en diguem gaires coses més perquè si sousseguidors d’aquest modest bloc ja sabeu que recentment ha publicat un llibre titulat Jesuscrist era marica i altres contes que no ha agradat gaire a El Corte Inglés. Malgrat el seu títol, no es tracta de cap de cap al·legat en contra del cristianisme (bé, només una miqueta), sinó que són contes irònics que ens fan riure molt i molt.

Si seguim amb el fil dels contes, Empar Moliner, una de les grans expertes d’aquest país en aquest tema, publica No hi ha terceres persones. Moliner és sense cap mena de dubte, una de les autores clau de la literatura contemporània catalana, el seu art de reduir qualsevol quotidianitat a l’absurd per fer-nos veure que en ocasions la nostra vida es basa en concepcions ridícules és, senzillament, magistral. La seva literatura és com un combinat de ginebra amb gel ben picat preparat pel millor cambrer de la ciutat.

Pels més, diguéssim, alternatius també hi ha novetats de tot tipus. Algunes en forma de còmic com Yo, otro libro egocéntrico de Juanjo Sáez, on aquest dibuixant repassa, com Gerard Piqué, la seva trajectòria professional. Per als que només el coneixeu de la divertidíssima sèrie de TV3 Arròs Covat us recomanem ferventment tota la seva resta de treballs, tot ells tenen el seu particular segell tan naïve, tan senzill i alhora tan sincer, tan clar i tan emocionant. Un altre que s'atreveix amb el món editorial és Joan S. Luna, el redactor en cap de la revista musical Mondosonoro, que amb Los colores del underground repassa el panorama actual del surrealisme pop, revisa els seus antecedents i exposa els artistes més rellevants del moment actual.

Barcelona està de moda també en el món de la literatura. Enguany són unes quantes les novetats editorials que tenen lloc a la capital catalana. D’una banda tenim a Llúcia Ramis, guanyadora del Premi Josep Pla amb Egosurfing, una novel·la sobre Internet, les actuals relacions personals online i la desaparició de la intimitat. D’altra a José Maria Sanz, més conegut com a Loquillo, que ha escrit durant les seves estones lliures entre protesta i protesta en contra la pirateria Barcelona ciudad, un llibre sobre el rock i la Barcelona de la Transició, però no des del punt de vista polític (això ja està molt vist), sinó com a un retrat generacional ambientat en una ciutat que, segons el cantant, ja no existeix. Per últim i per als amants de la història trobem Històries de la història de Barcelona de Dani Cortijo, un volum que ens transporta a un altre temps d’uns espais que són més que coneguts per tots aquells que habitem a la capital.

Com a darrer punt d’aquesta llarga llista de llibres en forma de post farem un recull de grans noms que han publicat al voltant de Sant Jordi. Comencem amb un plat fort, el sempre controvertit Chuck Palahniuk, autor d'El Club de la Lucha entre d’altres, explica a Snuff la història de Cassie Wright, una pornostar que vol anar-se’n al llit amb 600 homes per batre un ‘estrany’ récord. A partir d’aquí qualsevol cosa, així que cal que us n’abstingueu aquells que teniu un estomac massa sensible i opteu més aviat pel llibre de Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer. Per alguns el seu Tokio Blues és considerat El vigilant en el camp de sègol japonès, cosa que ell sempre nega. El que és just dir és que és un dels escriptors de capçalera de qualsevol modern i això potser no ha de ser forçosament negatiu.

Per acabar recuperem dos títols, un publicat fa mesos, un altre publicat fa anys. Probablement us sonarà el nom de David Monteagudo perquè Fin, la seva primera novel·la ha estat aclamada tant per crítica com per públic, fins i tot se l’ha arribat a comparar amb Pedrolo o Sánchez Piñol, sens dubte una de les sorpreses de la temporada i un bon llibre per regalar. Julio Cortázar, va publicar La vuelta al día en ochenta mundos l’any 1967 en colaboración amb Julio Silva, però aquest passat mes de febrer se n’ha fet una reedició. Es tracta d’un collage de diferents estils, una autèntica volta al món literari que exigeix, com tot allò que fa Cortázar, d’una lectura detallada i sense presses.

Valents! Si heu arribat fins aquí, només em queda desitjar-vos un dia de Sant Jordi genial!