6 d’abr. 2010

LES AMISTATS BRUTALS


L'última trobada (A gyertyák csonkig égnek)
Sándor Márai
Any: 1942 (1999 en català)
Editorial: Empúries


Vivim envoltats d'amics. Centenars d'amics al Facebook. Amics del col•legi, de l'institut, de la universitat, de la feina, del barri, de les festes i sopars... però, què és realment un amic? Algú amb qui compartim afinitats i gustos? Algú a qui tenim confiança i no ens falla mai? Algú amb qui hem viscut experiències inoblidables?

Per Márai, amb això no n'hi ha prou. Per aquest autor hongarès l'amistat és un vincle especial, més brutal, més pur que cap altre relació humana. L'amistat no té res a veure amb les altres coses que ens passen a la vida. És un fenomen molt especial. De l'amistat parla, breument però amb densitat, el llibre que repasem aquesta setmana, L'última trobada de Sándor Márai.


L'amistat de Márai és similar al vincle que uneix dos bessons univitel•lins. Dos bessons que, encara que els separin milers de quilòmetres, emmalalteixen a la vegada, troben interessants les mateixes coses i s'enamoren del mateix tipus de persones. Per qui sap quins misteris de la vida, es coneixen fins a tal punt que són capaços de saber què pensen sense veure's durant anys. Márai explica que aquestes amistats no s'escullen i no tothom les disfruta (o pateix). Són com les idees pures de Plató: relacions ideals, superiors als esdeveniments mundanals, superiors a les persones, incomprensibles i inabastables. És per això que Márai les posa a prova en L'última trobada.

Explica que, en plena decadència de l'imperi austro-hongarès, en un típic castell hongarès, un fill d'un general, home patriòtic, home de valors, que ha passat tota la vida defensant amb fervor la seva bandera, rep una carta molt especial. Aquesta carta anuncia la visita, després de quaranta-un anys, del seu amic inseparable d'infància, en Konrad, que havia fugit, en estranyes circumstàncies, a l'Extrem Orient. Feia quaranta-un anys que havia abandonat la seva pàtria, la seva família i, sobretot, al seu amic. Konrad torna per aclarir la situació que el va empènyer a fugir.

La relació d'amistat no està únicament relacionada amb l'amor, amb la confiança, amb el desinterès. També incorpora angoixa, enveja i odi. De l'odi cap a un altre en pot néixer, segons Sándor Márai, la més bestial i veritable de les amistats. L'amistat d'aquest llibre és una d'aquestes. Torturada, plena de secrets i desenganys. Márai exposa aquesta amistat a les majors misèries humanes, la recargola i la despulla de tota afinitat superficial per demostrar-nos que és indestructible. L'última trobada és un cant a la fortalesa de l'amistat autodestructiva, la més poderosa de les relacions humanes.

Sí, és narrativa de la densa... però té un bon ritme i està escrita amb les paraules justes. Márai aconsegueix la preuada addicció de les bones històries, la que et manté enganxat al llibre i et fa devorar els capítols un darrere l'altre en pocs dies.

Però compte! Potser, després de llegir L'última trobada, descobriu que els vostres veritables amics són els que, avui dia, encegats per la quotidianitat, considereu enemics acèrrims i no podeu veure ni amb pintura.