26 d’abr. 2010

ENTARTETE KUNST


Entartete Kunst
Entartete Kunst
Any: 2009
Discogràfica: Autoeditat - Bcore



Canten en rus i en anglès i el seu nom significa "Art Degenerat" en alemany. Practiquen un estil post punk anglosaxó (majoritàriament) dels principis del terme, però són catalans. Aquest disc recull aquesta mescla explosiva amb resultats descaradament interessants, ballables, durs, amb tocs gòtics i replets de hits.
Entartete Kunst ha tret el seu primer Lp després de tres demos, l'han editat tant en cd com en vinil, aquest últim amb l'afegit de ser d'una tirada numerada de 300 còpies.

Té un sabor a fusta molla de refugi de montanya. Boira. A alcohol anticoagulant. Tot industrial, ferro forjat. Puges i i baixes controlats que s'aturen abans del precipici. Agafa embranzida, és un hit, augmenta les pulsacions, però para, més aviat manté el pols. L'aguanta. Punk de bella escola, també antic, tirant a no wave, molt post punk. Teclats insistents amb melodia. Bateria persistent, sense sobrecarregar, aguantant el tipus. Guitarres, molta guitarra.

Perquè mestissatge està ja associat, perquè sinó... A part d'ajuntar anglès i rus amb ritmes tradicionalment associats a UK (Manchester, sobretot), també ajunten els sabors de les tres últimes dècades: 80s, 90s i 00s. La veritat és que es denota que no està buscada voluntàriament la mescla del punk (en les seves diferents formes destacades en cada dècada), sinó que un pot ensumar com neix d'una forma natural. Sobretot perquè n'hi ha d'altres que ja ho fan, ja s'hi pot trobar una corrent creada i Entartete Kunst no s'hi assembla en res.
És com una bona recepta de sempre condicionada i ampliada, en cap moment pretén fer-ne una de nova, en cap moment pretén ser novetat o tendència. Potser per això són novetat.

Amb la pila d'anys que porten (el primer registre fonogràfic data del 1999, una dècada abans del disc debut), no ens pot estranyar que no siguin un grup d'un sol disc o de cançó de l'estiu. El seu treball és molt voluntari, molt d'ells per ells. Tant, que s'autoediten. Ni discogràfica tenen. No volen sinó seguir l'estela deixada per grups com ara Joy Division, The Cure, The Wire o Jesus Lizard.

No volen ser moda, ja amb el nom se'ls hi pot llegir a la cara. "L’any 1933 els nazis van començar els seus atacs contra l’art modern amb la fundació de Kampfbund für deutsche Kultur (Unió de combat per la cultura alemanya). El govern va manifestar la seva oposició a les formes d’art que no seguissin les premisses del partit i, tal com dictava un decret signat per Hitler el 30 de juny de 1937, es van seleccionar obres considerades art decadent arreu del país per formar part d’una exposició que tingué lloc a Múnic el 19 de juliol de 1937.

L’exposició, anomenada Entartete Kunst (Art Degenerat), va acollir obres d’artistes cabdals en la història de l’art mundial: Max Beckmann, Marc Chagall, Otto Dix, Georg Grosz, Pablo Picasso, Wassily Kandinsky, Paul Klee, Oskar Kokoschka, Wilhelm Lembruck, i els fundadors de l’expressionisme alemany Franz Marc, Ernst Ludwig Kirchner, Emil Nolde i Karl Schmidt Rottluff."
(extret del seu web)

Sinó com s'entén fer cançons tan corejables en rus?

Pop en essència punk. Melodies salvatges i aferrissades amb teclats harmoniosos.

Personalitat, convenciment i solidesa en un dels grups més desaprofitats pels promotors i la crítica.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sonen guai, però no entenc res... Anglès i rus??! No entenc res... Quines ganes de complicar-se la vida que té la penya.

Lluís Huedo ha dit...

Em sembla que de complicar-se res. Que és més natural del que pensem.
I la veritat és que la melodia en rus té un què!

Jo hi estic força enganxat!!

Lluís Huedo ha dit...

Em sembla que de complicar-se res. Que és més natural del que pensem.
I la veritat és que la melodia en rus té un què!

Jo hi estic força enganxat!!

Anònim ha dit...

La del nitotxo aquesta esta guai...
Np toqen mai enlloc?