14 d’abr. 2010

CREATIVE COMMONS O QUAN LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL NO ACABA A L'SGAE

Fricoleg 5 big
Perquè no només sabem parlar de música (no, Creative Commons no és el nou hype del moment) o d'art o de tele, et portem un tema que convé repassar degut a les notícies actuals sobre els drets de la propietat intel·lectual. Però de què es tracta realment aquest projecte? Quins objectius i quins avantatges suposa? Si et vols fer una idea, després de l'hipersalt.

El projecte Creative Commons va ser fundat a l'any 2001 sense ànim de lucre per diverses personalitats i experts en dret i lleis del ciberespai, encapçalats pel professor de la Universitat d'Stanford Lawrence Lessig. Prenent com a exemple la filosofía del programari lliure, el que pretenien aquests intel·lectuals era crear les bases d'una nova legislació per reduir les barreres que existien fins aquell moment sobre qualsevol creació, ja fos artística, musical, científica o basada en les tecnologies de la informació. L'objectiu real era que l'autor de la creació, mitjançant les llicències lliures creades pel grup i les eines informàtiques facilitades, i sota les regles del copyright, tingués la llibertat de compartir, modificar, barrejar, distribuir i comercialitzar la seva obra de la manera que ell mateix decidís.

Amb tot això es pretén que la cultura arribi més enllà del que realment podia arribar seguint el circuit legal vigent, anterior a l'aparició d'aquest projecte, tot sempre en benefici de la pròpia societat. I és que Lawrence Lessig intenta recordar a la gent que l'autèntic propòsit de la propietat intel·lectual no és cap altre que contribuir a la promoció de la ciència i les arts útils, segons especifica la primera llei creada als Estats Units al 1790, que en els seus inicis limitaven el període d'aplicació del copyright durant els primers 14 anys. No obstant, això últim es va decidir canviar l'any 1998, extenent aquest període de forma alarmant (fins a 70 anys després de la mort de l'autor i 95 si es tracta d'una obra corporativa) i qüestionant greument la defensa d'aquests drets de propietat intel·lectual, amagant el que possiblement era l'objectiu real: l'explotació comercial d'aquests drets.


Fricoleg 5 almig

Un dels molts i eloqüents logos


Sota les llicències de Creative Commons hi ha molts portals de difusió de cultura i d'informació, des de Flickr fins a diferents mitjans de comunicació, passant per importants bancs de dades musicals o de vídeo, i fins i tot el famós grup Nine Inch Nails va publicar l'any 2008 un àlbum sota aquestes llicències. Això indica que el suport que té aquest projecte és cada vegada més gran i fa que la comunitat creativa pugui prendre el timó sobre què fer amb les seves obres.

Hi ha molts articles i moltes històries associades a tot aquest moviment per a qui hi estigui interessat, com la notícia apareguda la setmana passada afirmant que Espanya és l'estat amb més obres sota la llicència de Creative Commons. A més, nosaltres també volem aportar el nostre gra de sorra a la causa i la gran majoria de les nostres entrevistes i videocròniques (i grups als que hem entrevistat com els Pony Bravo) estan publicades sota la llicència 3.0. Però, i tu què opines?

8 comentaris:

ZuhaitzV ha dit...

Bon article sobre els creative commons.

A part, recomanar aquest article a Periodistas21 (http://periodistas21.blogspot.com/2010/04/la-pirateria-digital-no-es-para-tanto.html), i en general, tot el blog, que els últims dies ha fet una bona explicació de per què "plega", en certa manera, last.fm


I, per no perdre el costum de portar la contrària, el disc de Nine Inch Nails va ser un rebot. Feia escassos mesos que Radiohead havien tret el "In Rainbows" amb el sistema de "paga el que vulguis", i Trent Reznor (que de xulo en té una mica) va dir: "Aquests britànics van a la pela!! jo sí que ho faré barato!!! Mira! De regalu!!"

No amb aquestes paraules, però sí que amb aquest esperit. Va voler ser més guai que Radiohead...




Salutacions normals!



pd. Sobre versions, recuperacions, estandaritzacions, reinterpretacions i relectures, passeu per ca'n Tomorrow Never Knows! Ja em direu el què.

Lluís Huedo ha dit...

Vaia telaaaaa:

http://www.itespresso.es/es/news/2010/04/14/cultura-alienta-gestoras-derechos-de-autor-cobrar-obras-creative-commons

ZuhaitzV ha dit...

Lluís, aquesta frase de la que parla aquesta web està treta de context. El text diu:

"El informe, tras la revisión de nuestro ordenamiento jurídico, pone de manifiesto la necesidad
de readaptar el actual marco legal vinculado al libro electrónico, concluyendo que además esta
readaptación proporcionará seguridad jurídica a la hora de desarrollar modelos de negocio en
torno a éste. Fundamentalmente alude a las siguientes cuestiones:
(...)
-La necesidad de acompañar las actuales barreras que dificultan la copia ilegal (DRMs y
licencias de acceso y uso de las obras) de modelos legales de acceso para el
consumidor en los que además se respeten los límites a la Propiedad Intelectual –
especialmente el derecho de copia privada y las garantías del respeto a la intimidad en
el tratamiento de datos personales-. Deberían atender también a la posible pérdida de
control de la obra al ser difundida de forma masiva en la red bajo licencias Creative
Commons, así como a la controversia sobre su naturaleza de contratos y la obligación
por Ley de que las entidades de gestión de derechos hagan efectivos los derechos de
remuneración aún en el caso de que el autor decidida regalar su obra o no cobrar. En
el caso de las bibliotecas, especialmente las virtuales, la aplicación de los DRMs ha
abierto el debate en torno a la conveniencia de modificar la legislación vigente para
extender el art. 37.3 TRLPI a este ámbito."

Entenc que el que es fa notar és que el Creative Commons genera controversia a l'hora de l'aplicació de la llei que permet i fa cobrar a les entitats gestores de drets d'autor, justament perquè aquest autor cedeix els drets o els regala.

És qüestió de llegir. Almenys, jo ho llegeixo així...


Salutacions normals.



el text original aquí: http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/LIBRO_ELECTRONICO_2010.pdf

Lluís Huedo ha dit...

Hostia, jo llegeixo això: "Deberían atender también a la posible pérdida de control de la obra al ser difundida de forma masiva en la red bajo licencias Creative Commons"
Una obra CC o copyleft demana a crits que es multipliqui, no procura cap control! Perquè si Jo, crador d'una obra, dins el meu dret no hi ha la possibilitat de que vulgui divulgar exponencialement i de forma caòtica o anti il·lògica o d'una manera que la gent pot entendre que no em convé? Com és que no puc??

Però el summum és: "la obligación
por Ley de que las entidades de gestión de derechos hagan efectivos los derechos de
remuneración aún en el caso de que el autor decidida regalar su obra o no cobrar". Estupendo, jo puc voler regalar el que vulgui que uns lladres tenen l'OBLIGACIÓ per LLEI de cobrar???
Vaja, volen que tots els que no volem participar del seu sistema o que se n'aprofitin o forçar-nos a estar a dins o que se'ns passin les ganes de "crear"??

I sí, ser llegir perfectement que només exposa un "fet", és el seu, el meu és ben diferent, que només diu "atender possibles" no "actuar en sentido", també veig que en s'esmeren suficient per perdre el subjecte o els temps verbals de forma impersonal i merdes d'aquestes. Ja ho diuen, la dialèctica és la arma de capitalisme per excelència.

Manda huevos!
Són uns lladres.

ZuhaitzV ha dit...

A veure Lluís, en un país multicolor no farien falta sgae's. Partint de la base que a Espanya hi ha una entitat gestora (i també recaptadora) de drets d'autor que fa vergonya, si no pena, si no ganes de vomitar,... el que diu aquest organisme lligat al ministeri de cultura és que la situació actual planteja i/o obliga a una "readaptació del marc legal" -I ESTÀ PARLANT NOMÉS DEL MÓN DEL LLIBRE DIGITAL-.

El que a tu t'enerva, Lluís, de "la obligació de por ley"... és lògic. És una de les funcions de la sgae recaptar diners derivats dels drets d'autor per retornar-los a aquests (un altre debat és si ho fa bé, que per mi no ho fa).

I sobre els Creative Commons, jo el que veig és que aquest informe planteja que els CC porten obligatòriament a aquesta reforma legal ja que deixa amb el cul enlaire la legislació vigent sobre drets d'autor.
Si l'autor regala, prescindeix de les entitats gestores de drets.

Jo, al cap i a la fi, estic d'acord amb unes entitats gestores de drets reguladores, que no punitives i recaptadores.

Que hi hagi "una SGAE"? Sí. Que actui com actua? No. Que la gent que vulgui, que regali? Sí. Que es contempli aquesta opció de l'autor a fer-ho a la llei de drets d'autor? També.


... ja em diràs!


BANDA AMPLA! BANDA AMPLA!


;o)


salutacions normals

Aleix Cabarrocas ha dit...

Les llicències Creative Commons només són una extensió del sistema injust de propietat intel·lectual. En són una pròtesi reformista. L'única via és el Domini Públic i el devolucionisme.

Anònim ha dit...

Cadascú ha de ser lliure de fer el que vulgui amb les seves obres. La propietat intel·lectual no és injusta. Podem debatre que el sistema de cobrament sí.

A la garjola amb els malparits que recauden sobre obres que no tenen, perque aixo es robar.

A la garjola amb els que s'enriqueixen amb les descarregues il·legals.

Mort al cànon.

Visca la copia privada gratuïta.

Transparencia en les entitats de gestió (Amb l'obligació de fer sortir de l'etiqueta "varis" als balanços despeses tant habituals com "putes" "farlopa" o "priva").

Lluís Huedo ha dit...

L'error està aquí. Com bé diu l'Aleix, l'única via és el domini públic.
Si la propietat privada és un mal endèmic i culturalitzat de la societat del qual no en podem prescindir, en soc conscient, d'un dia per l'altre i unilateralment; privatizar la cultura o el que s'anomena desastrosament "propietat intel·lectual" és un crim.
És un crim contre tots els educadors qui formen les persones que desenvolupen "obres". És un crim contra tota obra física ja que se li atribueixen els continguts de la idea. És un crim contra el pensament en sí. És un crim contra la evolució, tant gran com intentar patentar la formula de l'H2O.

Que es cobri per objectes físics com DVDs o CDs em sembla bé. Que es cobri pel desenvolupament d'una idea que un ha produit després de basar-se, prendre referències, ajudes, i demés, sigui en el format que sigui (per format em refereixo a música, lletres, etc), o trobo d'una mala compresió humana pro consumisme involuntari.