27 d’abr. 2010

CARDEDEU ÉS FOLK

Si el cap de setmana del 8 i 9 de marc no teniu plans no sera per falta d’oferta. El fet és que la divina providencia ha col·locat tres dels festivals més interessants de l’any en els mateixos dies del calendari. De dos d’ells ja n’hem parlat, són el Pol·len de Girona i la cel·lebració dels 20 anys de BCore a Barcelona. Però per si no en teniem prou en provar de desdoblar-nos per veure-ho tot, ara la cosa és complica a la maxima potència, i és que també es celebrarà el primer Festival de Folk de Cardedeu. Creat i mastegat per en Mau (Zeidun, Omega Cinco, La Celula Durmiente o Les Aus), la vila vallessana comptarà amb el bo i millor del folk nacional entre divendres 7 i dissabte 8 de maig. Maria Rodés, El Petit de Cal Eril, El Gos Binari o l’incansable The Missing Leach portaran la seva veu i guitarra fins a Cardedeu. També hi sera Joan Colomo, que també toca al Pol·len i als 20 anys de Bcore (fent doblet amb Zeidun i The Unfinished Sympathy) a banda de Faraday i PopArb, un no parar.

1 comentari:

Roco ha dit...

Bones, t'escrit en resposta del que has ficat al nostre blog, básicament perque parlem de coses diferents al 100%.
JG, per mi que no has entés massa del que em queixo. Entenc que per tu la política sigui essencial per a la música, per mi no. A més no es del que es tractava al escriure aixó.
Vaig a remarcar certs punts del meu escrit : "sin ánimos de ofender a nadie, solamente expresar mi opinión" , " y que se limita a no apostar por trae a grupos por tener el nombre raro, cuando cada dos años han traído a Els Pets, a Gossos o Jarabe de Palo, a los cuales respeto y en alguno de los casos incluso admiro, pero como nombre no son un alarde de delicadeza" ---> just aqui no critico a ningún grup, només comparo delicadesa als noms; "En fin, que yo no quiero formar parte de eso, ni de ninguna pancarta absurda"...
Tu parles d'una cosa i jo parlo d'un altra, però en fi, si has tingut moral per llegir tot el taco aquest ja ets digne de la meua admiració.
També vull dir que hi ha lletres de Silvio, Jara, etc tant ñoñes o més que les de Sidonie O La Casa Azul, però tenen un aura intel.lectual que les ampara, cosa que als artistes contemporanis no es el cas, i menys aquestos dos que t'he nombrat, els quals sembla que matxacar--los sigui esport nacional.
Les opinions son com els culs, cadascú té el seu, i jo em queixava d'altres coses, que per sort, no has entés, básicament per a la teva salut mental."