8 d’abr. 2010

ALTA TELEVISIÓ



Estem molt decebuts amb les escombraries. La victòria de Pepe i Ainhoa a GH: El Reencuentro ens ha deixat sense paraules i sumits en una profunda tristesa, per a nosaltres que Jorge Berrocal juntament amb Sílvia guanyéssin aquest edició del reality entre els realitys era un acte de justícia poètica. No ha pogut ser i per això ara ens trobem en el mateix estat (atenció spoiler de Lost!) que Sayid en el capítol de la passada setmana. No sentim ràbia, ni alegria, no sentim res. Hi ha persones que en situacions com aquesta es llencen a vicis com l’alcohol o el gelat de vainilla amb nous de macadàmia, nosaltres hem descobert l’alta televisió. Programes a anys llum de les escombraries, televisió d’una altra divisió, fora de sèrie. Sense cap més motiu aparent, hem decidit fer-ne un Top-5, d’aquests que tant us agraden, per tal que no perdeu punt d’allò que realment heu de veure. Ara de debò.

5. Casal Rock (TV3). El reality perfecte per a tota la família ja va formar part del nostre rànquing de millors programes de l'any per ser divertit, alhora que emocionant i entretingut. Els jubilats participants en la primera edició són un exemple d'esforç, treball i superació i en Marc Parrot, professor del programa, la personificació de la paciència. El llistó està molt alt per aquesta segona etapa, i per tots és sabut que a vegades hi ha coses que són insuperables.

4. Aruscitys (8tv). O com fer un programa divertit i de qualitat amb una taula, quatre cadires i sense que sembli un programa de ràdio. Una prova més que Alfons Arús ho ha inventat tot a la televisió i compte, que no ho diem nosaltres, ell mateix s'encarrega de deixar-ho clar en cada programa. Una part de raó deu tenir, de fet és innegable que programes com Força Barça, Al ataque o, fins i tot, el mateix Aruscitys han marcat tendència en molts i diferents gèneres. És més, per alguna raó deu ser que un programa sobre una actualitat tan banal com la de la tele i el cor compti amb la presència de Víctor Amela, els germans Broc o Mònica Planas.

3. Karakia (33). Fantàstic, un dels millors productes que s'emeten actualment per televisió. A través de la gastronomia, Karakia ens acosta a la manera d'entendre el món de diferents cultures. És tan fàcil com que una persona de l'indret en qüestió, però que actualment viu a Catalunya, ens cuini un menú de receptes del seu país d'origen i alhora ens expliqui tradicions, costums, la seva situació aquí i allà. Molt i molt interessant.



2. Redes (TVE). Divulgació científica per a tots els públics. Eduard Punset fa possible cada setmana aquesta contradicció, tant és així, que fa al voltant d'un any que el van traslladar d'horari intempestiu al prime time. No cal que us digui que les coses que en aquest oracle de la ciència es tracten són molt interessants i el que és encara més important, entenedores per tothom. També es digne de menció Redecillas, l'imitació que Berto i Buenafuente fan de Redes al programa d'aquest. Boníssima, tot i que òbviament no millor que l'original.

1. L'hora del Lector (33). Alta televisió en la seva màxima expressió. Tot i que a primera vista pot semblar un programa feixuc, adreçat només a intel·lectuals, és força amè i entretingut. Cada setmana es comenta un llibre actual i es convida al seu autor. A més es compta amb la presència d'experts com per exemple, Víctor Almela, i això sempre és un plus. També és força interessant el bloc del sr. Boix, la bitácola del programa a la xarxa. Teniu res millor a fer un divendres a les 22.45 de la nit?

4 comentaris:

mir* ha dit...

Víctor Amela és omnipresent!!

Gent Normal ha dit...

Que l'Amela parli, també, de llibres es totalment surrealista...

Roco ha dit...

Arús es un crack de cap a peus!!!

ZuhaitzV ha dit...

Muntsa, "per alguna raó deu ser que un programa sobre una actualitat tan banal com la de la tele i el cor compti amb la presència de Víctor Amela, els germans Broc o Mònica Planas."

Perquè són del Grup Godó. Misteriosament a Rac1 també hi apareix l'Amela de tertulià i fa la contra de la Vanguardia, un Broc fent la crítica de cine amb el Basté i la Mònica Planas fent el resum dels deu anys de l'emissora, entre d'altres.

Si fa o no fa el mateix que tv3 amb catalunya ràdio.

Retroalimentació dels mèdia.


Ara, lo cortés no quita lo valiente: encara hi ha molta gent que diu "qué mala suerte, chato" pels puestus (no amb l'accent de Pepe Gáfez, però bé...)


Un deu per l'exsaló de lectura i ara l'hora del lector i redes.

Jo reivindico el disculpin les molèsties... m'agrada aquest pugrama. L'últim que van fer de política i tele estava molt i molt bé.


apali,

Salutacions normals!