29 de març 2010

REFUSED ARE NOT FUCKING DEAD?



Divendres passat saltava la notícia i ràpidament s'escampava. Refused tornen? Refused són/eren una banda de hardcore (new school, deien) d'Umeå, Suècia, que varen estar en actiu des del 92 fins al 98, quan després de treure The Shape Of Punk To Come, un dels àlbums seminals del gènere, varen haver de separar-se per afrontar el que havien fet: el millor disc de les seves carreres, el millor que podrien arribar a fer mai i, per a molts, el millor disc de hardcore de la història contemporània. Víctimes del seu propi èxit. En contra dels seus objectius. Què ha canviat?


Refused va significar molt. Eren Straight Edges, polítics a mort, eren hardcoretes de skate i pantalons amples, però poc a poc, en pocs anys, varen creixer sense deixar les ideologies, perfilant-les i afegint-hi més carnassa a l'asuntu. Tot, en gran part era cupla de Dennis Lyxzén, frontman de la banda, qui tenia un magnetisme digne d'un mite. Semblava que si l'hagués palmat abans de desaparèixer Refused i, sobretot, abans d'haver format The (International) Noise Cospirancy, s'hauria convertit en un Ian Curtis del Hardcore.


Refused, joventud i bogeria, o no tanta

Amb la seva música, però sobretot amb el seu Party Program varen situar Umeå al mapa (d'on varen sorgir grups com Randy, Abhinanda, a part de l'Umeå Hardcore) i varen donar corda i sentit a molts fers d'aquest costat de l'Atlantic. De fet, durant uns anys va semblar que Umeå era el DC europeu i Refused, l'estendard.

Un exemple el tenim ben proper. La influència és clara, sobretot en el seu primer llarga duració: Ionic Spell (Bcore 2000) de Standstill.

No entraré en detallar àlbums de Refused, ni cançons, seria un altre post, busqueu vosaltres els discs, no n'hi ha cap de dolent, és més, tots són bons. New Noise és El Hit i no falta a cap fi de festa del St. Feliu Fest a Las Vegas, on tots els assistens gaudeixen a ple pulmó


New Noise, és El Hit, i no falta a cap fi d festa del St. Feliu Fest a Las Vegas, on tots els assistents ho disfruten/m a ple pulmó

La última notícia de Refused ens remonta al 2006 quan Burning Heart i Epitaph van treure un DVD memoràndum anomenat Refused Are Fucking Dead que no va alçar cap expectació desmesurada (encara recordo anar per tercer cop a un centre comercial dedicat a la cultura, diuen, i que no en sabéssin res, ni tan sols la seva existència). I ara, com a mínim des de divendres passat (26/03/2010), podem trobar al web oficial del grup una bonica imatge que proclama un coming soon més que suculent. Ves que no sigui tot mentida o una estratègia per treure un d'aquells detestables "greatest hits" o, encara millor, ves que no sigui veritat i que ara resulti que Refused Are Not Fucking Dead. Perquè el primer pensament davant aquest rumor ha sigut clar: merci! El segon i més doloros és: m'agrada?

Refused es varen separar degut a l'exit del seu últim disc, el the shape of punk to come, ja que no volien pertànyer al mainstream, no volien ser un grup de consum, i se'ls hi estava anant de les mans. Amb la ruptura varen fer el seu manifest final on hi podem trobar unes quantes proclames. Una en concret ens fa reflexionar.

Un extracte de Refused Are Fucking Dead (The last official press release)

We were hoping that we could be the final nail in the coffin of the rotten cadaver that was popular music, but unfortunately the reification was too big for us to succeed with our feeble attempts to detour this boring discourse. When every expression, no matter how radical it is, can be transformed into a commodity and be bought or sold like cheap soda, how is it then possible that you are going to be able to take “art” seriously?

So what now??? We will continue to, at every attempt, overthrow the class system, burn museums and to strangle the great lie that we call culture. We will continue with new projects and forces to do everything that is in our power to overthrow the capitalist structure that alienates us from every aspect of life and living, smash the reification that forces us to dress in outdated identities and rules: we will continue to demand revolution here and now, and not in some vague future that all reactionary leftist fundamentalists and reformists are talking about. We want every day and every action to be a manifestation of love, joy, confusion and revolt.This is the last that we have to say about it, WE WILL NOT GIVE INTERVIEWS TO STUPID REPORTERS who still haven't got anything of what we are all about, we will never play together again and we will never try to glorify or celebrate what was. All that we have to say has been said here or in our music/manifestos/lyrics and if that is not enough you are not likely to get it anyway. WE THEREFORE DEMAND THAT EVERY NEWSPAPER BURN ALL THEIR PHOTOS OF REFUSED so that we will no longer be tortured with memories of a time gone by and the mythmaking that single-minded and incompetent journalism offers us. Instead we need to look forward. We got everything to win and nothing but our boredom to lose.


Aquí el manifest sencer.

Tot està a l'aire, res és oficial, però ja hi ha diversos llocs que se'n fan ressò, (com la tendenciosa NME), voldrà dir algo?

L'únic que demanarem els seguidors de Refused és que si tornen que ho facin bé, que no sigui per una gira de retribucions econòmiques sense cap ni peus, sense ganes o sense creure-s'ho. No voldria haver de cantar-los jo a ells el Rather Be Death!


3 comentaris:

Míriam Gómez ha dit...

Ala quina ilu, per favor!

Gerard G ha dit...

Va en serio? Això és una noticiassa...M'encanta! ;p
"the shape of punk to come" és sense dubte, un treball excel·lent !!!

Christian ha dit...

Fer renèixer un mite així a aquestes alçades només vol dir una cosa: $$$ ó €€€

Realment hi ha coses que és millor deixar-les a l'alçada màxima a la que mai es podrà tornar a arribar, per això són banda de culte i una gran influència a miles d'altres bandes

Esperem que m'equivoqui...