A Barcelona s'organitzen molts esdeveniments. Molts més dels que ens imaginen i dels que fins i tot podem arribar a assimilar. Alguns es situen en un àmbit tant concret que fins a cert punt és normal que passin desapercebuts pel gran públic, el Concurs Internacional de Música Maria Canals en podria ser, malhauradament, un bon exemple. Aquest any però, els organitzadors volen acostar-lo als ciutadans amb activitats paral.leles al certamen com per exemple, 'Play me, I'm yours' una iniciativa que repartirà 21 pianos de paret per 21 punts diferents de la ciutat.
Amant de la música, intèrpret, concertista i pedagoga, Maria Canals va ser la impulsora l'any 1954 d'aquest certament musical, juntament amb el seu company Rossend Llates, Félix Millet Maristany (el pare de Félix Millet, el senyor que va estafar als seus consogres entre d'altres) Marià Espinal i Manuel Blancafort. Va ser el primer d'Espanya, un dels primers d'Europa i des d'ençà s'han celebrat fins a cinquanta-sis edicions. Ni més ni menys.
Malgrat els atractius 20.000 euros de premi i el prestigi internacional d'aquest concurs dedicat exclusivament al piano, enguany entre els 91 participant no n'hi ha cap de l'Estat espanyol. Potser és desconeixement, potser és manca de nivell, de tradició o potser és un certamen només apte per les més altes esferes. Sigui per la raó que sigui els responsables s'han proposat acostar-lo al gran públic organitzant diverses activitats paral·leles aglutinades dins el cicle 'Off Canals'.
Hi haurà propostes de tot tipus i per a tota classe de públic, col.laboracions amb el Club Super3, intervencions d'artistes plàstics, concerts a diversos llocs de la ciutat o fins i tot la participació d'una associació de dones gitanes del barri de la Mina. Però segurament l'activitat més espectacular i sobretot visual és la de l'artista, Luke Jerram, una iniciativa que sota el lema 'Play me, I'm Yours' repartirà 21 pianos per tota la ciutat que podran ser tocats lliurement pels ciutadans. Tots aquests pianos han estat restaurats previàment i seran decorats per alumnes de l’Escola Massana, amics dels programes Tags i Info-K de TV3, nens del Casal d’Infants del Raval i de La Mina, pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu i interns de la presó Can Brians 1.
El tret de sortida del festival i de les seves activitats paral.leles és aquest cap de setmana i serà també durant aquest dos dies que els 21 pianos decorats seran reunits al Parc de la Ciutadella, posteriorment es repartiran per tota Barcelona. Podeu consultar la seva distribució al web Pianos al carrer i al web del certamen trobareu tota la informació sobre la resta d'activitats.
L'iniciativa de Luke Jerram ha estat muntada amb anterioritat i amb molt bona acollida per part del públic en ciutats com Londres, Sydney o Sao Paulo, les podeu veure totes a la seva web Street Pianos i així anar fent boca.
Amant de la música, intèrpret, concertista i pedagoga, Maria Canals va ser la impulsora l'any 1954 d'aquest certament musical, juntament amb el seu company Rossend Llates, Félix Millet Maristany (el pare de Félix Millet, el senyor que va estafar als seus consogres entre d'altres) Marià Espinal i Manuel Blancafort. Va ser el primer d'Espanya, un dels primers d'Europa i des d'ençà s'han celebrat fins a cinquanta-sis edicions. Ni més ni menys.
Malgrat els atractius 20.000 euros de premi i el prestigi internacional d'aquest concurs dedicat exclusivament al piano, enguany entre els 91 participant no n'hi ha cap de l'Estat espanyol. Potser és desconeixement, potser és manca de nivell, de tradició o potser és un certamen només apte per les més altes esferes. Sigui per la raó que sigui els responsables s'han proposat acostar-lo al gran públic organitzant diverses activitats paral·leles aglutinades dins el cicle 'Off Canals'.
Hi haurà propostes de tot tipus i per a tota classe de públic, col.laboracions amb el Club Super3, intervencions d'artistes plàstics, concerts a diversos llocs de la ciutat o fins i tot la participació d'una associació de dones gitanes del barri de la Mina. Però segurament l'activitat més espectacular i sobretot visual és la de l'artista, Luke Jerram, una iniciativa que sota el lema 'Play me, I'm Yours' repartirà 21 pianos per tota la ciutat que podran ser tocats lliurement pels ciutadans. Tots aquests pianos han estat restaurats previàment i seran decorats per alumnes de l’Escola Massana, amics dels programes Tags i Info-K de TV3, nens del Casal d’Infants del Raval i de La Mina, pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu i interns de la presó Can Brians 1.
El tret de sortida del festival i de les seves activitats paral.leles és aquest cap de setmana i serà també durant aquest dos dies que els 21 pianos decorats seran reunits al Parc de la Ciutadella, posteriorment es repartiran per tota Barcelona. Podeu consultar la seva distribució al web Pianos al carrer i al web del certamen trobareu tota la informació sobre la resta d'activitats.
L'iniciativa de Luke Jerram ha estat muntada amb anterioritat i amb molt bona acollida per part del públic en ciutats com Londres, Sydney o Sao Paulo, les podeu veure totes a la seva web Street Pianos i així anar fent boca.
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
5 comentaris:
Potser és desconeixement, potser és manca de nivell, de tradició o potser és un certamen només apte per les més altes esferes.
PERDÓ???????????????????????????
Home, el piano no seria precisament un instrument barat, de la mateixa manera que no ho són les seves classes. En conseqüència, és normal que quedi allunyat de les classes més populars. Tot i que sempre hi ha moooltes excepcions que confirmen la norma.
I això que té a veure amb que no hi hagi ningú de l'estat espanyol???????? La frase no té sentit... A més, fa res va guanyar un noi d'aquí el concurs.
El que s'intenta dir és que, per la raó que sigui, l'estudi del piano i de la música en general no és tant popular a Espanya com ho és en d'altres països.
Si et fixes en la relació de guanyadors des de l'any 1956 n'hi ha molts de països de l'Est o del Japó.
Simplement és això...intentarem expressar-nos millor a la propera.
El que està clar és que als països del nord i de l'est d'Europa, l'estudi de la música està molt més ben valorat i els estudiants tenen ajudes i suport per part dels governs. Per desgràcia, res a veure amb el que passa aquí amb els ensenyaments artístics.
Publica un comentari