Aquesta matinada al Kodak Theater de Los Angeles s'ha celebrat la 82ena edició dels Oscars, l'esdeveniment cinematogràfic més important (o més publicitat i on hi ha més interessos) de l'any. Els encarregats de tenir-nos quasi 4 hores davant de la tele sense dormir-nos han sigut Steve Martin i Alec Baldwin. Una bona gala que ara us resumim.
Després d'una prèvia eterna de catifa vermella (2 hores venent fum), ha arribat l'esperada gala amb la clàssica actuació musical d'apertura a càrrec de Patrick Harris (How I meet your mother), tot seguit el duet de presentadors ha fet la introducció dels nominats amb força gràcia (encara que per la cara de George Cloney ningú ho diria) i com un tret s'han anat succeint els premis, amb dues actuacions musicals, curts i ràpids discursos dels guanyadors i 22 minuts clavats de bromes i acudits de Baldwin i Martin.
En total tres hores d'Oscars força lleugers i entretinguts, una bona rentada de cara a un format que s'havia tornat pesat i un pèl avorrit any rere any, bona feina dels guionistes. A destacar l'homenatge a John Hughes (Sixteen Candles (1984) o Home Alone (1990)), un brillant muntatge recordant les millors pel·lícules de terror, Ben Stiller caracteritzat d'avatar i el sempre colpidor record a aquells que ja no hi són. A nivell de premis The Hurt Locker ha sigut la gran guanyadora amb 6 Oscars i per fi una dona guanya l'Oscar com a millor directora. Hores de son ben perdudes.
And the Oscar goes...
Millor Pel·lícula
The Hurt Locker (2008): Kathryn Bigelow, Mark Boal, Nicolas Chartier, Greg Shapiro
Millor Actor
Jeff Bridges per Crazy Heart (2009)
Millor Actriu
Sandra Bullock per The Blind Side (2009)
Millor Actor Secundari
Christoph Waltz per Inglourious Basterds (2009)
Millor Actriu Secundaria
Mo'Nique per Precious (2009)
Millor Director
Kathryn Bigelow per The Hurt Locker (2008)
Millor Guió Original
The Hurt Locker (2008): Mark Boal
Millor Guió Adaptat
Precious: Geoffrey Fletcher per la novela Push by Sapphire (2009)
Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa
El secreto de sus ojos (2009) (Argentina)
Millor Documental
The Cove (2009): Louie Psihoyos, Fisher Stevens
Millor Curtmetratge Documental
Music by Prudence (2010): Roger Ross Williams, Elinor Burkett
Millor Curtmetratge
The New Tenants (2009): Joachim Back, Tivi Magnusson
Millor Curtmetratge d'Animació
Logorama (2009): Nicolas Schmerkin
Millor Pel·lícula d'Animació
Up (2009): Pete Docter
Millor Disseny de Vestuari
The Young Victoria (2009): Sandy Powell
Millor Maquillatge
Star Trek (2009): Barney Burman, Mindy Hall, Joel Harlow
Millor Direcció Artística
Avatar (2009): Rick Carter, Robert Stromberg, Kim Sinclair
Millor Cançó Original
Crazy Heart (2009): T-Bone Burnett, Ryan Bingham per "The Weary Kind"
Millor Música Original
Up (2009): Michael Giacchino
Millor Só
The Hurt Locker (2008): Paul N.J. Ottosson, Ray Beckett
Millor Edició d'Efectes Sonors
The Hurt Locker (2008): Paul N.J. Ottosson
Millor Fotografia
Avatar (2009): Mauro Fiore
Millor Edició/Muntatge
The Hurt Locker (2008): Bob Murawski, Chris Innis
Millors Efectes Visuals
Avatar (2009): Joe Letteri, Stephen Rosenbaum, Richard Baneham, Andy Jones
Després d'una prèvia eterna de catifa vermella (2 hores venent fum), ha arribat l'esperada gala amb la clàssica actuació musical d'apertura a càrrec de Patrick Harris (How I meet your mother), tot seguit el duet de presentadors ha fet la introducció dels nominats amb força gràcia (encara que per la cara de George Cloney ningú ho diria) i com un tret s'han anat succeint els premis, amb dues actuacions musicals, curts i ràpids discursos dels guanyadors i 22 minuts clavats de bromes i acudits de Baldwin i Martin.
En total tres hores d'Oscars força lleugers i entretinguts, una bona rentada de cara a un format que s'havia tornat pesat i un pèl avorrit any rere any, bona feina dels guionistes. A destacar l'homenatge a John Hughes (Sixteen Candles (1984) o Home Alone (1990)), un brillant muntatge recordant les millors pel·lícules de terror, Ben Stiller caracteritzat d'avatar i el sempre colpidor record a aquells que ja no hi són. A nivell de premis The Hurt Locker ha sigut la gran guanyadora amb 6 Oscars i per fi una dona guanya l'Oscar com a millor directora. Hores de son ben perdudes.
And the Oscar goes...
Millor Pel·lícula
The Hurt Locker (2008): Kathryn Bigelow, Mark Boal, Nicolas Chartier, Greg Shapiro
Millor Actor
Jeff Bridges per Crazy Heart (2009)
Millor Actriu
Sandra Bullock per The Blind Side (2009)
Millor Actor Secundari
Christoph Waltz per Inglourious Basterds (2009)
Millor Actriu Secundaria
Mo'Nique per Precious (2009)
Millor Director
Kathryn Bigelow per The Hurt Locker (2008)
Millor Guió Original
The Hurt Locker (2008): Mark Boal
Millor Guió Adaptat
Precious: Geoffrey Fletcher per la novela Push by Sapphire (2009)
Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa
El secreto de sus ojos (2009) (Argentina)
Millor Documental
The Cove (2009): Louie Psihoyos, Fisher Stevens
Millor Curtmetratge Documental
Music by Prudence (2010): Roger Ross Williams, Elinor Burkett
Millor Curtmetratge
The New Tenants (2009): Joachim Back, Tivi Magnusson
Millor Curtmetratge d'Animació
Logorama (2009): Nicolas Schmerkin
Millor Pel·lícula d'Animació
Up (2009): Pete Docter
Millor Disseny de Vestuari
The Young Victoria (2009): Sandy Powell
Millor Maquillatge
Star Trek (2009): Barney Burman, Mindy Hall, Joel Harlow
Millor Direcció Artística
Avatar (2009): Rick Carter, Robert Stromberg, Kim Sinclair
Millor Cançó Original
Crazy Heart (2009): T-Bone Burnett, Ryan Bingham per "The Weary Kind"
Millor Música Original
Up (2009): Michael Giacchino
Millor Só
The Hurt Locker (2008): Paul N.J. Ottosson, Ray Beckett
Millor Edició d'Efectes Sonors
The Hurt Locker (2008): Paul N.J. Ottosson
Millor Fotografia
Avatar (2009): Mauro Fiore
Millor Edició/Muntatge
The Hurt Locker (2008): Bob Murawski, Chris Innis
Millors Efectes Visuals
Avatar (2009): Joe Letteri, Stephen Rosenbaum, Richard Baneham, Andy Jones
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
0 comentaris:
Publica un comentari