Estarem d’acord si un dia ens acuseu de fer-nos pesats amb alguns artistes, però no ho podem evitar. A un país normal en Joan Colomo no reuniria 20 persones a un concert gratuït a l’FNAC ni seria un nou talent sinó que l’ompliria i estaria prou reconegut per la seva trajectòria. A un país normal una cançó com “Comino” hauria de sonar les 24 hores del dia a la ràdio. Però no sóm un país normal, encara que hi quedin reductes de persones normals, i el disc d’en Colomo no sortia a cap llista dels millors discs de l’any passat (bé, sí, en aquesta). Per aquest motiu, i seguint la nostra missió evangelitzadora, avui us presentem el video de “Un Comino” de Joan Colomo. Un cant rematadament pop a la merda de món que vivim i una crítica nihilista a tot plegat. No us enganyarem, el vídeo no guanyarà un Òscar, però com a mínim és original i surten en Bin Laden, Mossos tundant independentistes i desgràcies vàries. El clip, després del ‘llegir més’.
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
7 comentaris:
Molt gran, amb fotos de l'EI i tot...
el vídeo está bé, pero sou uns flipats amb Joan Colomo i si no va sortir a les llistes es perquè va treure el disc al final d'any i les llistes dels mitjans normalment es confeccionen a mitjans de novembre, per a que puguin sortir al número de desembre.
Caram, doncs pobres artistes els que treuen un disc al desembre, quedaran sempre perduts en la inmensitat de les llistes...
:)
Quina marginació! No?
De fet, l'única llista escrita on podia sortir pel tipus de música que fa és la RDL... tot el demés són llistes de webzines on en Colomo no sortia pràcticament a cap, i això que es fan al desembre. Terrible injustícia per cert
Webzines? a la MondoSonoro, per dir un exemple, no hi tindria cabuda?
descaradament ingenu, inocentment contundent. bonica barreja....
Publica un comentari