The Beach Boys
Pet Sounds
Any: 1966
Discogràfica: Capitol Records
Pet Sounds
Any: 1966
Discogràfica: Capitol Records
Les Belles Glòries posen en marxa una setmana més el seu Delorean per anar fins als anys 60. Aquest cop visitarem al senyor Brian Wilson i el seu enorme grup The Beach Boys, concretament ens posarem a escoltar Pet Sounds , un disc de psicodèlia i pop vocal. Si voleu saber perquè aquest disc està considerat un dels millors de la història, continueu llegint.
Adeu al Surf
Si els LP's anteriors dels The Beach Boys s'havien caracteritzat per alguna cosa era pels himnes surfers de melodia fàcil. Però una cosa va canviar al cap de Wilson. Després d'escoltar el Rubber Soul dels Beatles, el geni de Wilson és va despertar i va parir amb la resta dels membres del grup la resposta al l'àlbum psicodèlic dels Fab Four. Començant per la increïble 'Wouldn't It Be Nice' que dona el tret de sortida a l'àlbum fins a la darrera cançó, 'Caroline No', el grup californià dona una lliçó musical només a l'alçada dels més grans. Multitut de capes musicals sobreposades, uns arranjaments espectaculars fets pel propi Wilson i unes lletres mai vistes fins aleshores a la història del grup. No cal repassar les cançons una a una, ja que són totes dignes de la ment d'un geni, però si cal escoltar-les totes per trobar timbres de bicicleta, ambolles, instruments àrabs... qualsevol cosa pot ser utilitzada com a instrument. Punt i a part mereixen les veus. La quantitat d'aquestes és simplement, increïble. Unes per sobre les altres fent diferents tonalitats, i és que totes elles contribueixen a crear aquesta atmosfera especial que desprèn aquest Pet Sounds .
D'aquí a la locura
Brian Wilson no es prodiga gaire en concerts. De fet, després de Pet Sounds (que no va tenir l'èxit comercial esperat), van començar els problemes mentals de Wilson, just quan estava preparant amb la resta del grup l'àlbum SMiLE. A la discogràfica no li va agradar la proposta per ser massa experimental i van acabar fent una versió diferent sota el nom de Smiley Smile. Els The Beach Boys van continuar traient més àlbums, però la situació de Wilson era cada cop més insostenible i poc a poc la banda va deixar d'entrar a l'estudi, alguns membres van marxar, però mai van parar de tocar. La gran sorpresa va arribar l'any 2004, amb l'edició (inspirada en l'original) de SMiLE per part de Brian Wilson en solitari, que el va portar a actuar al FIB d'aquell mateix any. Des d'aleshores, poc més que concerts i gires de Brian Wilson acompanyat pel seu psiquiatra. Per cert, un any després de Pet Sounds, els Beatles van respondre amb un tal Sargent Peppers Lonely Hearts Club Band, però això ja és un altre disc, una altra història.
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
1 comentaris:
El millor disc de sempre. Pell de gallina pensar en què el St Peppers és "conseqüència" d'aquesta obra d'art. Aquest és un Wilson i l'altre un McCartney, els dos en el seu millor moment i tot i que les comparacions són odioses, el de Liverpool mai va igualar el Pet Sounds
Publica un comentari