30 de març 2010

Middle 60's: el trobador s'electrifica







Bob Dylan
Blonde On Blonde
Any: 1966
Discogràfica: Columbia





El trobador modern. Així podem definir a Bob Dylan, un dels músics més influents de la història de la música. No només per que va ser dels primers en creuar el folk amb les guitarres elèctriques, provocant un so completament nou (i una sonora escridassada al Robert Hills Stadium de Nova York), sinó per que Blonde On Blonde va canviar el que avui escoltem. De fet, per molts està considerat el primer àlbum doble de la història. A més, aquest disc suposa la fi d'una etapa per Dylan, ja que poc després patiria un accident de moto que canviaria la seva vida per sempre

Anem de copes
Si alguna cosa sembla Blonde On Blonde és un LP de bar. Els seus ritmes electrificats ens remeten a un ambient carregat, amb olor de tabac i gust de whisky. Des del tret de sortida que suposa "Rainy Day Women #12 & 35", amb els seus crits i el riure que se li escapa a Bob Dylan, el blues de "Pledging My Time" o el rock de "I Want You". Tot entra en aquest matxembrat que és Blonde On Blonde. Una harmònica ens guiarà per la major part de les cançons, amb clar regust a so americà tradicional però amb elements aliens, que el fan diferent a tot el que l'audiència estava acostumada a escoltar aleshores. Les lletres de Dylan són de les millors de la seva carrera, el poeta (ha estat nominat varies vegades al Nobel de literatura) es mostra surrealista i brillant. I es que aquí trobem algunes de les millors cançons de la sexa carrera.

Un accident que va canviar una vida
El 29 de Juliol de 1966, tornant cap a la seva casa de Woodstock, Bob Dylan va patir un estrany accident de moto. Estrant per que mai s'ha dit que li va passar ni tampoc va ingressar a cap hospital. El cert es que des d'aleshores la seva música i la seva vida van canviar, fins al punt de que va estar vuit anys sense fer cap gira. Les seves composicions van agafar aleshores un to més calmat, amb aires de l'antic oest i la Biblia, com va quedar palés a John Wesley Harding. No va ser fins l'any 1974, quan va passar a comptar amb The Band (molts d'ells membres de The Hawks, co-responsables de les escridassades dels 60's) que Bob Dylan va tornar a agafar la bona forma. Però d'això ja en parlarem un altre dia