24 de març 2010

LLEUGERESA VERSUS AMOR


La insostenible lleugeresa del ser
Milan Kundera
Any: 1986
Editorial: Destino


Només tenim una sola vida. No podem tornar a viure cap dels instants que conformen el que vivim. Això fa que, segons Kundera, l'esborrany en que vivim sigui també el resultat final. Per això no sabrem mai si ens equivoquem o no quan decidim un camí o un altre. La insostenible lleugeresa del ser ens proposa dues opcions: la vida lleugera o la vida feixuga. Els dos camins duen a resultats desconeguts. Kundera ens converteix en Keanu Reeves a Matrix davant de dues píndoles. Agafarem la blava o la vermella?

La feixuguesa: viure amb càrregues, amb responsabilitats, amb els peus a terra, fidels a la realitat, al dia a dia; viure sota el pes de la tradició, la família, la moral. Seguir un camí, buscar un sentit. La lleugeresa: viure deslliurat, fora del camí general, sense responsabilitats (ni internes ni externes), trencar constantment amb tota norma, eliminar tota imposició, esborrar tota marca de petjades i exterminar tot camí.

Milan Kundera explica aquest dilema a través de dues parelles de la Praga de finals dels seixanta. És la Praga de la Primavera del 68, dels tancs russos, dels txecs humiliats. Però en aquest context, La insostenible lleugeresa del ser parla de l'amor i les relacions de parella, dels conflictes i de les necessitats transcendentals que sobrevolen qualsevol relació humana. Kundera sembla voler dir que la lleugeresa és insostenible per culpa de l'amor. L'amor impedeix la pretensió de viure com si no existís la resta de la humanitat. Aquest dilema és irresoluble. La seducció de la lleugeresa contra la feixuguesa de l'amor.



Sabina, una artista que es veu empesa a destruir i trair tot allò que l'envolta (és la viva imatge de la lleugeresa). Frank, un home que viu en el somni d'un amor diví per Sabina, ple de compassió i bondat. Tereza, una noia plena d'inseguretats, gelosa, però amb por a perdre Tomas. Tomas, un home amb debilitats sexuals (per dir-ho d'alguna manera) però amb una necessitat imperiosa per cuidar de Tereza, disposat a deixar-ho tot per ella d'una forma gairebé irracional. Karenin, la gossa de Tomas i Tereza, fidel com només ho poden ser els gossos.

Jo em quedo amb l'escena de la mort de la gossa Karenin, que Tomas i Tereza viuen com si fos la mort de l'ésser més important que han conegut mai. Probablement ho sigui, ja que és l'únic personatge de la novel·la que sap a la perfecció el que vol. Karenin sent pura eufòria quan es menja un croissant i plora desconsoladament quan els amos no li fan cas. Aquest viva imatge de la seguretat i de la confiança mor com a símbol de la insostenibilitat de les nostres decisions.

Mentre escolliu si voleu viure lleugers o feixucs, feu-vos amb La insostenible lleugeresa del ser. Es llegeix en pocs dies i ens pot aclarir alguns dubtes. Som davant d'una dels hits contemporanis de la novel·la. El to de Kundera és una mica de filosofia light, a vegades sembla un assaig sofista. És un llibre lleuger i fins i tot didàctic. Però que no enganyi a ningú, sota la lleugeresa lingüística hi ha un fons de transcendència, d'existencialisme pur i dur, d'una mena de tristesa compassiva per la humanitat i el seu pobre destí improvisat.

2 comentaris:

Mariona ha dit...

Ostres! Vull llegir aquest llibre! Creus que està a Boston?

Vladimir Nabokoix ha dit...

és una llàstima que no faci anys que no es reediti en català, perquè la veritat és que és un gran llibre. una autèntica fita per a la novel·la. Kundera és molt gran.