LLEGIR L'ÀFRICA

Eben Ryszard Kapuscinski Any: 2001 Editorial: Empuries

Quan des de les reunions neo-hippies d'adolescència i els primers anys d'Universitat alguns imaginàvem com seria anar a l'Àfrica, sempre recreàvem un viatge inicàtic, amb nosaltres mateixos arremangats entre nens negres que somreien al nostre pas heroic. Sempre ens imaginàvem a nosaltres mateixos tornant de la proesa i responent a qualsevol amic: "sí, he estat en un projecte de col·laboració a x país africà" deixant-lo amb tres pams de nas

Els pocs que acabaven fent el viatge ho feien a través d'organitzacions que els portaven amunt i avall en autocar. Féien quatre fotos, mig pou, i tornaven cap aquí. A tots aquests intrèpids pseudo-viatgers els recomanaria ara que invertissin temps i diners en llegir Eben, de Ryszard Kapuściński. Potser, al acabar-lo, es moririen de ganes de visitar aquest incommensurable univers, però d'una manera completament diferent.

Kapuściński va viatjar a l'Àfrica en múltiples ocasions entre els seixanta i els setanta com a corresponsal de guerra per a una pobre agència de premsa polonesa. L'amic Ryszard tenia la missió de cobrir les diferents revoltes i moviments d'independència que estaven succeint al continent negre. Era una missió incòmode i perillosa. Però per a ell era un somni fet realitat.

No tenia gaire diners, ni una gran institució al darrere que li facilités les coses. Per això, la feina diària del nostre amic polonès es convertia sovint en una gran aventura. Llegir aquest llibre equival a passar calor, fred, por i eufòria; a pujar a camions, barques, avionetes i bicicletes; a parlar amb famílies, tribus, militars i bruixots.



Per entendre'ns, Kapuściński és la versió no ficcional d'Indiana Jones. Aquest home va viure vint-i-set revolucions i múltiples cops d'estat, va ser empresonat quaranta vegades i va sobreviure a quatre condemnes de mort. Va patir, entre d'altres malalties, malària i tuberculosi. Es va perdre pel desert, va combatre lleons, serps i milícies. En definitiva, les va passar canutes. El resultat però, és l'explicació més completa i fantàstica d'aquest magnífic collage de sensacions que és l'Àfrica.

El llibre explica dues històries en una: la història del continent africà, de la seva llibertat, de les seves contradiccions i de la seva voluntat de ser lliure; i la història de les persones que hi viuen, dels camins i voranys en que avancen, dels avions i barques que agafen, de les cançons que canten i els acudits que expliquen.

Qualsevol estudiant de Periodisme hauria de llegir Eben. De fet, qualsevol persona amb una mínima curiositat per l'essència de la vida humana hauria de tenir-lo al prestatge de casa. Si vols viatjar a l'Àfrica llegeix-lo. Si no vols viatjar-hi pas i tan te fa tot, seu al metro, al sofà o a la platja. Estira't a la gespa o al pati de la Universitat. Agafa aquest llibre i fulleja'l. Després, ja en parlarem.