9 de març 2010

LLEGIR L'ÀFRICA


Eben
Ryszard Kapuscinski
Any: 2001
Editorial: Empuries


Quan des de les reunions neo-hippies d'adolescència i els primers anys d'Universitat alguns imaginàvem com seria anar a l'Àfrica, sempre recreàvem un viatge inicàtic, amb nosaltres mateixos arremangats entre nens negres que somreien al nostre pas heroic. Sempre ens imaginàvem a nosaltres mateixos tornant de la proesa i responent a qualsevol amic: "sí, he estat en un projecte de col·laboració a x país africà" deixant-lo amb tres pams de nas

Els pocs que acabaven fent el viatge ho feien a través d'organitzacions que els portaven amunt i avall en autocar. Féien quatre fotos, mig pou, i tornaven cap aquí. A tots aquests intrèpids pseudo-viatgers els recomanaria ara que invertissin temps i diners en llegir Eben, de Ryszard Kapuściński. Potser, al acabar-lo, es moririen de ganes de visitar aquest incommensurable univers, però d'una manera completament diferent.

Kapuściński va viatjar a l'Àfrica en múltiples ocasions entre els seixanta i els setanta com a corresponsal de guerra per a una pobre agència de premsa polonesa. L'amic Ryszard tenia la missió de cobrir les diferents revoltes i moviments d'independència que estaven succeint al continent negre. Era una missió incòmode i perillosa. Però per a ell era un somni fet realitat.

No tenia gaire diners, ni una gran institució al darrere que li facilités les coses. Per això, la feina diària del nostre amic polonès es convertia sovint en una gran aventura. Llegir aquest llibre equival a passar calor, fred, por i eufòria; a pujar a camions, barques, avionetes i bicicletes; a parlar amb famílies, tribus, militars i bruixots.



Per entendre'ns, Kapuściński és la versió no ficcional d'Indiana Jones. Aquest home va viure vint-i-set revolucions i múltiples cops d'estat, va ser empresonat quaranta vegades i va sobreviure a quatre condemnes de mort. Va patir, entre d'altres malalties, malària i tuberculosi. Es va perdre pel desert, va combatre lleons, serps i milícies. En definitiva, les va passar canutes. El resultat però, és l'explicació més completa i fantàstica d'aquest magnífic collage de sensacions que és l'Àfrica.

El llibre explica dues històries en una: la història del continent africà, de la seva llibertat, de les seves contradiccions i de la seva voluntat de ser lliure; i la història de les persones que hi viuen, dels camins i voranys en que avancen, dels avions i barques que agafen, de les cançons que canten i els acudits que expliquen.

Qualsevol estudiant de Periodisme hauria de llegir Eben. De fet, qualsevol persona amb una mínima curiositat per l'essència de la vida humana hauria de tenir-lo al prestatge de casa. Si vols viatjar a l'Àfrica llegeix-lo. Si no vols viatjar-hi pas i tan te fa tot, seu al metro, al sofà o a la platja. Estira't a la gespa o al pati de la Universitat. Agafa aquest llibre i fulleja'l. Després, ja en parlarem.

6 comentaris:

mir* ha dit...

Els episodis del ramat de búfals o de la cobra encara em fan posar la pell de gallina... BRUTAL!

ZuhaitzV ha dit...

Aquesta és una de les raons per aspirar a ser periodista.

A veure el llibre que ha de sortir ara carregant-se la figura d'aquest periodista polonès (polaco tenia que ser!).

Salutacions normals!

Albert Lloreta ha dit...

"Kapuscinski non fiction" oi? Bé, entre d'altres coses afirma que tenia un afer amb la seva filla... A saber què és veritat i què no. A més a més, i què? Bé que ens encanten les pelis de Woody Allen no? xD

ZuhaitzV ha dit...

L'afer és el de menys... el llibre que ha de sortir, si ho tinc ben entès, és que entre d'altres coses Kapuscinski ficcionava entrevistes, o deia que habia conegut Haile Selassie i que no era així, o que havia estat a llocs on no havia anat,...

Però també crec que s'hauria d'entendre l'individu en el seu context (temps, país i política). La Polònia soviètica no devia ser un àmbit gaire fàcil, i si una cosa que se li retreu en aquest llibre que ha de sortir és la connivència amb el règim soviètic... és que poca cosa més es devia poder fer.

Per mi sempre serà un plaer llegir aquest senyor. És un referent periodístic, i no només un llibre per acompanyar unes vacances de safari a l'Àfrica.

Personalment m'encanta "El sha", sobre la revolució islàmica a l'Iràn.

I ja tens raó Albert... i què?

;o)

Albert Lloreta ha dit...

sobre el debat ficció vs no ficció i Kapuscinski a El País d'avui:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/polemica/creatividad/Kapuscinski/elpepiopi/20100312elpepiopi_12/Tes

ZuhaitzV ha dit...

No puc estar més d'acord amb Garton Ash.

Al cap i a la fi són llibres extraordinaris.

Potser el que no podran ser és bibliografia a les facultats de comunicació... a periodisme, al menys.

Ens llegim Albert!

Una salutació... normal