24 de març 2010

ENTREVISTA A MAZONI

Evidentment que una persona que porta 22 dies seguits tocant cada nit no s’està per masses històries, i menys per entrevistes. Però amb en Jaume Pla, Mazoni, ha passat tot just el contrari. Ens vam trobar un Mazoni clarivident, somrient i anant per feina. Darrere nostre venien uns altres periodistes, proves de so, sopar i a tocar. Més o menys aquest ha estat i serà el modus vivendi d’en Pla durant aquesta gira: 31 concerts/31 dies. Una experiència vital, com explica ell mateix, que s’acaba d’aquí tot just una setmana. Però abans, l’autor del millor disc del 2009 va tenir uns minutets per explicar-nos com ho està portant tot plegat.

22 dies i 22 concerts seguits després la primera pregunta és evident: Com ets sents ara mateix?
El que és purament fent concerts em trobo perfecte, no m’ha fallat en cap moment la veu i d’energia estic molt bé. Físicament doncs hi ha dies millor que altres, és clar que el dia a dia es va notant poc a poc. Per exemple avui és dimarts i fa res del cap de setmana, on aprofites per sortir una mica a banda d’anar només a tocar i això es nota. S’acumula tot plegat amb el pas dels dies.

Imaginem que anímicament també es deu notar…
Doncs estic molt bé, ja estava prou conscienciat abans de començar de què seria dur. Ja n’hi ha de moments que ho passes malament, però ja sabies a priori que passarien. Era evident que en aquesta aventura de 31 dies hi hauria dies millors que altres. Però vaja, tot això forma part de l’experiència en sí i els moments més fluixos, en el fons, no ho són tant.

Fer tantes vegades seguides el mateix concert s’ha d’acabar fent pesat. Canvies una mica el repertori a cada concert?
Canvio sobretot les versions, en faig sempre tres o quatre i les vaig variant. El repertori que faig dels meus temes el vaig fent diferent i l’ordre de les cançons també. Depèn una mica de com veus a la gent que t’està escoltant, quan vaig sol no sé quin repertori faré sinó que improvitzo segons veig al públic que tinc al davant, una mica com si estigués punxant música. Penso quin tema va bé en aquell moment i el toco.

També has fet concerts a Holanda…
Sí, ha estat una bona iniciativa ja que ha estat com un intercanvi i hi haurà una banda holandesa que vindrà aquí. Aviam, no s’havia fet massa promoció i no ens aportarà grans beneficis professionals, però l’experiència és bona per ser la primera vegada. Vaig tocar a un parell de locals i a una botiga on es van vendre bastants cd’s. Tot bé.

22 dies donaran per moltes anècdotes…
No et pensis, res espectacular, el millor és que hi ha hagut dies molt macos, a llocs que no m’esperava que anés tot tan bé. Per exemple, a Lleida, on no esperava massa gent i va anar genial, o a Girona, que hi toco molt, però hi ha zones que costen més. Tot és anar picant pedra. El que sí que ens va passar a un concert i que va ser bastant divertit va ser aquest dissabte a Les Borges on estàvem tocant “Ei, que surt al sol” i la primera estrofa diu “M’aturen els mossos i em treuen 3 punts”. Just quan la cantàvem passa per davant un cotxe patrulla dels Mossos amb les sirenes i clar, vam començar tots a riure i vam haver de parar la cançó.

El cert és que ni la gran nevada va poder acabar amb la gira…
Va anar d’un pèl. En Marçal (de Bankrobber) em va dir que deixés el cotxe a Cardedeu ja que marxava a Holanda i així quan tornés, pugés en tren i ja tindria el cotxe allà. Per tant, quan vaig arribar a Barcelona no tenia cotxe i llavors vaig estar pensant si agafar el tren abans o després de dinar. Per pura casualitat vaig agafar-lo abans de dinar i just va ser el darrer rodalies que va arribar aquell dia a Cardedeu. Després de tocar, evidentment em vaig quedar tirat allà. No podia agafar el cotxe i un bon home d’allà em va deixar dormir a casa seva.

A dia d’avui, te'n penedeixes de tot plegat?
No, gens. Una altra cosa és que no sé si ho tornaré a fer. Evidentment, que professionalment m’ha anat molt bé perquè el boca-orella és bàsic. Però més enllà d’això, hi ha una cosa molt més important i és que aquesta gira me l’he pres com una experiència vital, de tocar cada dia, de coses que s’incorporen espontàniament al repertori de cada concert Normalment toques dues o tres vegades al mes i tot és més parat i estudiat. Realment ha complert totes les meves expectatives.

I com afrontes aquests vuit dies que et queden?
Molt bé, ara ja he fet les coses més “especials”, com ara el tema d’Holanda o els premis Enderrock. Ara ja tinc una feina feta amb el repertori i està tot bastant pulit. Només queda rematar.

Una de les característiques de la gira ha estat el tema de l’autogestió, és a dir viure amb el que guanyes de tocar…
Ha anat molt millor del que pensava. Per exemple, els dies que he tocat a Barcelona en locals petits esperava que vingués molt poca gent i n’han acabat venint més de 50 a cada concert. Ha estat molt bé.

I partir de l’1 d’abril, què?
Doncs preparar noves cançons, que ja en tinc ganes. Segur que d’aquesta experiència n’acabaran sortint cançons. També anar tocant amb la banda, però bàsicament treballar amb tranquil·litat el nou disc, que començaré a preparar a la tardor.

Encara queden vuit dies per poder veure a Mazoni en la gira 31 dies/31 concerts. Aquí les dates:

24 Ripoll – La Taverneta
25 Begues – Kapakí
26 Torroella – La Sala
27 Perpinyà – Barabul
28 Badalona – La Sargantana
29 Avinyó – Teatre municipal
30 Barcelona – Cova del Drac (concert Tr3sC)
31 Figueres – Soul Cafè