Després de llargues reunions i deliberacions de tot tipus, l'equip del Gent Normal hem decidit quines tres propostes s'enduen el nou àlbum de Sanjosex; Al marge d'un camí (Bankrober, 10).
El primer guanyador és l'Enric, pel seu romanticisme ("al camí de ronda entre el Far de Sant Sebastià i Tamariu disfruto les olors dels pins i l'aigua de mar"); la segona guanyadora és la Mariona, per currar-s'ho tant i tant i afegir no una, sinó dues fotografies per ensenyar-nos els Aiguamolls de l'Empordà. I finalment el darrer agraciat és en Miquel per la seva originalitat: de tot l'Empordà, el lloc que li agrada més és l'estació de Portbou.
Gràcies a tots els que heu participat, amb propostes com la plana del Fluvià, el Castell de Montgrí, Cadaqués, Begur, Lladó o El Port de la Selva. El GN s'ho apunta i ho tindrem en compte a la nostra propera excursió empordanesa.
Gràcies a Bankrobber per la col·laboració
El primer guanyador és l'Enric, pel seu romanticisme ("al camí de ronda entre el Far de Sant Sebastià i Tamariu disfruto les olors dels pins i l'aigua de mar"); la segona guanyadora és la Mariona, per currar-s'ho tant i tant i afegir no una, sinó dues fotografies per ensenyar-nos els Aiguamolls de l'Empordà. I finalment el darrer agraciat és en Miquel per la seva originalitat: de tot l'Empordà, el lloc que li agrada més és l'estació de Portbou.
Gràcies a tots els que heu participat, amb propostes com la plana del Fluvià, el Castell de Montgrí, Cadaqués, Begur, Lladó o El Port de la Selva. El GN s'ho apunta i ho tindrem en compte a la nostra propera excursió empordanesa.
Gràcies a Bankrobber per la col·laboració
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
1 comentaris:
L'estació de Portbou és de lo més maco! junt amb el mirador de Walter Benjamin!
Ara, difícil triar-ne un, l'empordà en sí (sobretot l'Alt) és un camí en sí.
Publica un comentari