1 de març 2010

'CAROL, LA VIDA ES ASÍ'


Eurovisió és un festival musical passat de moda, tant és així que els darrers anys l'únic que genera interès és la presentació d'un personatge friki. Fa dos anys va ser Chiquiliquatre qui va aconseguir fer-nos seguir el certamen i enguany hi havia diverses propostes possibles (Karmele 'Pop Star Queen' Marchante, Chimo Bayo...). La majoria van ser descartades per Televisió Espanyola per diversos motius abans de la gala final, de manera que l'única candidatura friki que va quedar va ser la de John Cobra, amb la seva cançó "Carol".

En Cobra prometia. Aquest senyor es presentava com un personatge dels suburbis, raper, gran coneixedor del llenguatge del carrer, dur, insolent, malcarat i a més, cansat de protagonitzar vídeos al Youtube. La seva cançó "Carol" era tan tonta com enganxifosa i per tant, també una bona candidata. Després de la gran decepció per l'eliminació de Karmele, John Cobra era la nostra aposta per posar en evidència el país a Eurovisió, perquè en el fons és això el que ens fa ser un país avançat com Finlàndia.

El problema és que John Cobra, a diferència de Chiquiliquatre o Pop Star Queen, no és un personatge. Aquest senyor és així, a Eurovisió i a la vida real, i així ho va demostrar a la gala de Televisió Espanyola on s'escull el candidat definitiu per anar al certamen. En Cobra va acabar la seva actuació escridassat pel públic, a qui ell va contestar de molt males maneres, tocant-se els genitals i recitant frases que probablement passaran als annals de la història de la televisió. Anne Igartiburu, presentadora de la gala i dos pams més alta que Cobra, el va intentar calmar com bonament va poder, mentre el jurat donava el seu veredicte. Tot plegat va ser força vergonyós i molt lluny de poder-se considerar friki o graciós. És més, hem gratat una mica per la xarxa i hem descobert que en bo d'en Cobra va participar en una manifestació neonazi del Partido Ultra de España, fet que òbviament ens ha fet posar els pèls de punta.



Esperem que l'any vinent Televisió Espanyola vagi més amb compte amb l'eliminació dels pre-candidats. Elements com Pop Star Queen o Chiquiliquatre donen un toc d'humor, són trangressors i demostren que riure's d'un mateix és una disciplina molt sana.

Per cert, finalment el candidat d'Espanya a Eurovisió és Daniel Diges, que anteriorment haviem vist a Nada es para siempre, un sèrie adolescent d'Antena 3 que va passar sense pena ni glòria. Diges es presenta amb el cursi vals "Algo pequeñito", que esperem que no sigui un precendent per convertir-se en el Justin Timberlake espanyol.

4 comentaris:

victor ha dit...

este johny si que sabe, sigue asín johnnnnyyyyy te queremos no cambies....el puto amo

ZuhaitzV ha dit...

Jo vaig conèixer aquest senyor a través de Jair Domínguez a la segona hora a "youtube per ràdio també fa gràcia", quan el van posar amenaçant que trencaria la cara a una persona amb un "ladrillu", o similar.

Singular i denostable.

Com ja s'ha dit, mai tocar-se els collons havia estat tant rentable (si és que se'n va a autodestruir-se a un Jorge Javier Vázquez, o similar)

Míriam Gómez ha dit...

quina vergonya! :S

Muntsa ha dit...

Això diuen, que se'n anirà a vendre misèries pels platós...Us mantindrem informats!