15 de març 2010

2000's: Ryan Adams i la melancolia







Ryan Adams
Love Is Hell
Any: 2004
Discogràfica: Lost Highway





Després de la tempesta, torna la calma. Una vegada Barcelona s'ha quedat neta de neu, tornen les Belles Glòries amb Ryan Adams, un home tan variable a la seva discografia com genial quan s'ho proposa. Originàriament, Love Is Hell eren dos EP's, ajuntats posteriorment, tot per obra i gràcia de la discogràfica, que no li va agradar la proposta i li va fer treure un àlbum més comercial, Rock And Roll, perquè aquesta petita joia sortís a la llum.

"Dime quién te produce y te diré cómo suenas"

Si per alguna cosa sorprèn aquest CD de Ryan Adams és per la malenconia que desprèn. Això té una raó, i no és res més que John Porter, productor de diferents àlbums dels Smiths (nota mental per proper post), i que ja havia demostrat ser un mestre en això de crear atmosferes. Això, sumat a la màgia de Ryan Adams, queda demostrat al primer tall, 'Political Scientist', capaç d'emocionar-nos amb una veu fràgil i poderosa a la vegada, juntament amb una entradeta suau de piano. Simplement genial. Seguim sumant. La delicada 'Afraid Not Scared', l'ENORME versió que fa de la mítica 'Wonderwall' d'Oasis... tot amb multitud de capes instrumentals sobreposades que ajuden a crear una concordança a tot el conjunt. Òbviament, la mà de John Porter es nota, i tot el conjunt ens recorda a una barreja entre Smiths, Jeff Buckley i els primers Radiohead. Tota una delicia per l'oïda.

Si t'he vist, no m'enrecordo

La carrera de Ryan Adams va continuar amb un gran Cold Roses, un doble CD de qualitat, però després no va tornar a enganxar amb la mateixa força. Serà que que treure tres àlbums l'any 2005 (Cold Roses, Jacksonville City Nights i 29) va esgotar la seva força creativa, sobretot el primer, i ja no ha fet res més com Gold o Love Is Hell. Una pena, ja que estem parlant d'un dels artistes més prometedors de principis de segle. El seus darrers LP's, Easy Tiger i Cardinology, tampoc han acabat de trencar com s'esperava. Així i tot, ha quedat com un artista molt més que competent, gran compositor, i a l'espera de temps millors, com una 'no tan jove promesa' que pot donar molt més de sí. O com a mínim, això esperem.