1 de febr. 2010

Principis dels 80: el cantó fosc dels EUA





Nebraska
Any:1982
Discogràfica: Columbia







L'any 1982 serà recordat pel llançament de supervendes Thriller de Michael Jackson, el Pornography de The Cure o l'àlbum de debut homònim dels Violent Femmes, però les Belles Glòries paren el Delorean a Nova Jersey per escoltar un clàssic indispensable del Boss. Bruce Springsteen va treure un àlbum necessari per a ell i per a tots els que ens agrada més la seva versió de cantautor íntim més que la de estrella omplena estadis. Nebraska, un conjunt de demos caseres que relaten l'Amèrica profunda, aquella allunyada dels estereotips que se'ns venen a les pel•lícules edulcorades, fora del glamour de Nova York o el Sol de Los Àngeles. Escoltem les sàbies paraules de Springsteen.

Això també són els USA
Nebraska comença amb la cançó que dóna títol a l'àlbum i que explica la història d'un assassí d'aquell estat que va matar onze persones. Charlie Starkwather, de 19 anys, i la seva xicota Caril Ann Fugate, de 14, van perpetrar diferents 'assassinats llampec' l'any 1958. D'aquí salta a 'Atlantic City', la Las Vegas de la costa est, que queda retratada com una ciutat de perdedors, oportunistes i plena de corrupció. Poc a poc Springsteen, sense la E Street Band (que si que va gravar l'àlbum a l'estudi, però al final es va editar la versió que va fer el Boss a casa seva amb una quatre pistes), ens va introduint en l'ambient fosc de l'interior dels Estats Units. Amb 'Highway Patrolman', Springsteen ens mostra la doble vessant d'un home dedicat a l'exercici de la llei, que ajuda a escapar al seu germà després de que dispari a una persona (aquesta cançó va servir de base per la pel•lícula de San Penn The Indian Runner, coneguda aquí com Extraño Vínculo de Sangre). A més de cançons de caire folk, tenim rock and roll primigeni, com 'Open All Night' (única cançó elèctrica de l'àlbum) que narra la història d'un home que condueix durant la nit per la zona industrial de Nova Jersey per veure la seva xicota Wanda, que treballa com a cambrera al restaurant Bob Big's Boy de la Route 60. Nebraska tanca amb 'Reason to Believe'. Com a curiositat, dir que les versions americanes i europees de l'àlbum són idèntiques, però la japonesa és més ràpida. Si la busqueu per internet (costa però es pot trobar) apreciareu una petita acceleració. Per captar-ho el millor es tenir posat el CD (o LP qui el tingui) a l'equip de música i la versió japo al PC i fer-les sonar les dues a la vegada.

Retorn al mainstream
El disc es va vendre molt be, tot i ser completament diferent als que havia fet abans, i va arribar al número 3 als EUA i al Regne Unit. Després de Nebraska, va venir un àlbum que el va fer omplir estadis novament, Born In The USA. Aquest experiment d'àlbum en acústic es va repetir també amb Tunnel Of Love i Ghost Of Tom Joad, amb un gran resultat. Per acabar amb la enèsima anècdota, vull dir que un dels membres de la E Street Band, Steven Van Zandt, a més de tocar la guitarra, a les seves estones lliures s'ha dedicat a donar vida a Silvio Dante a Los Soprano...

1 comentari:

Nune ha dit...

I no oblidem el seu últim disc acústic "Devils & Dust" en resposta a la gestió política de George Bush, així com "Nebraska" és un retrat de l'Amèrica de Reagan.
No estic molt d'acord en l'inclusió de Tunnel of Love al "pack acústic" de la discografia d'Springsteen, ja que està grabant en gran part amb la E Street Band.
Molt bona la curiositat de l'edició japonesa.