28 de febr. 2010

NUEVA TIGRE I PAPIER VULCANO EN CONCERT



Nueva Vulcano torna a casa per na… per na… per nar de festa!
Després d'haver començat la seva extensa gira de presentació de Los Peces de Colores (Bcore, '09), el millor disc de l'any segons molts, -què dic segons molts! Segons Gent Normal!-, que els ha portat a Mallorca, Sevilla o Màlaga, retornen a Barcelona, aquest dimecres, per a què poguem disfrutar-los una vegada més, i per acompanyar a Papier Tigre, uns francesos que arrassaran.

Sí, Nueva ja va fer la presentació a Barcelona, hi erem, però si el disc s'ho val, que el presentin un altre cop! O que no presentin, però que toquin.
Bé, doncs la gira aquesta encara els ha de portar arreu del regne de Joan Carles I, fins a retornar-los a la ciutat com cal, dic Comtal, pel Primavera Sound. De ben segur que tot home/dona com cal ha ho deu saber, així que canviaré de tema.

Papier Tigre són de Nantes, França, però no ho sembla, semblen nascuts darrera del Capitol de Washington DC. Sonen a DC a més no poder, sonen a Dischord per tots costats, però, i el però és el que els identifica i els fa/farà grans, és que no sonen a '90s, sinó a '09 pur. Pels pocs audaços, procedeixo a descriure la broma d'agudesa entre sonar molt a DC, però no ser-ho: que la força del grups sigui l'antagònica pressuposada al moviment post harcdcore a sonar a '90s, però ells van al revés, no '90s sinó '09. Un zero i un nou, un nou i un zero, que, com ja sabreu tots els que no heu fet la ESO, no és el mateix.

La cruesa en què tallen, tant amb veus com amb els ritmes de bateria com amb les cordes del baix i la guitarra (sobretot del baix! No tenen baix, són dos guitarres i bateria), és tan afilada que no és fàcil de trobar en els moments pletòrics del post, però tot i així no cauen al math, estan dins el post.

En realitat, com tota explicació, escoltant-ho s'entén molt millor que descrivint-ho, és simple i quadra. Ja es diu, les coses bones acostumen a ser fàcils, que no simples. Així que això, que ho escolteu, que val la pena.

Papier Tigre prenen el nom del tradicional joc de "pedra paper tisora", versió de Nantes, que hi juguen com a "église, papier, tigre" (esglèsia, paper, tigre). I aviso que vénen per quedar-se (cupo de topicazos de frase complert), el seus ritmes durs a mig camí entre l'ergonòmic/orgànic i el punk de plàstic rígid farà les delícies de tots aquells a qui ja els agradi Nueva Vulcano.

Així que ja sabeu, aquest dimecres 3, a les 21h, tots a La [2] d'Apolo a disfrutar amb la millor banda estatal de '09 i la que segurament ho ha sigut de França [al '08 ho va ser, quan van editar el seu segon disc The Beginning And End Of Now (Collectif Effervescence'08)].

Ah! Això de "église, papier, tigre" m'ho he inventat, per si no havia quedat clar amb l'enllaç.