3 de febr. 2010

II GALA D'ENTREGA DE PREMIS GAUDÍ

Dilluns es va celebrar la II Gala d'Entrega dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català i també dilluns, moltes de les sales de cinema d'aquest país van tancar per protestar en contra la llei que obligarà a doblar al català el 50% de les pel·lícules exhibides. Pel que sembla el setè art no viu el seu millor moment al nostre país...

L'entrega de premis Gaudí havia de ser la primera gala aquàtica de la història. Així ens ho venien. No em negareu que era inquietant, de fet nosaltres ja ens imaginàvem a Joel Joan i als actors de Ventdelplà amb maillot i casquet de bany nedant en una piscina gegant que ocuparia tot l'escenari del Cinema Coliseum de Barcelona. És més, fins i tot la idea ens agradava malgrat la ferum de pretensió que es notava a hores i dies lluny. Res més lluny de la realitat, la paraula per definir el show d'ahir a la nit va ser decepció, en negreta i en majúscules. Decepció perquè allà hi havia menys aigua que al desert del Sàhara i menys estil que a l'armari de Belén Esteban. Segons el show de dilluns la definició 'd'aquàtic' són uns senyors amb un maillot de brillantons banyant-se en una piscina TOI envoltats d'inflables de platja en forma d'animals exòtics. Fins i tot vam sentir al Telenotícies de TV3 que tots els numerets de la gala estaven inspirats en 'Escola de sirenes', aquella mítica pel·lícula protagonitzada per Esther Williams i famosa per les seves escenes de natació sincronitzada. En fi, l'espectador de la gala sí que n'havia d'estar d'inspirat per veure alguna cosa semblant a les que feien les noies d'aquest film dels anys 40.

Just fa dos anys que s'atorguen aquests premis de l'Acadèmia del Cinema Català que volen ser uns Òscars a la catalana. És una iniciativa molt bona i molt lloable que serveix de promoció per al cinema fet a casa nostra i això, de vegades, és quasi tant eficaç com una bona subvenció. A més, és un símptoma de normalitat de país, una normalitat molt necessària i que caldria reivindicar potser més que mai. No són bons temps pel cinema i menys si és en català, de fet aquest mateix dilluns les sales de cinema van fer vaga per protestar en contra de la llei que obligarà a doblar al català el 50% de les pel·lícules exhibides. Per sort vivim en un país on les dues llengües oficials conviuen en total igualtat, segur que els senyors dels cinemes s'han confós i baixaran molt aviat del burro.

Amb aquest post no es vol atacar ni a l'Acadèmia, ni als premis, ni al fet que se celebri una gala d'entrega d'aquests, ni molt menys a les pel·lícules nominades. Intentem no criticar sense fonaments i de manera constructiva. Per això pensem que no està bé que ens conformem amb l'espectacle que es va oferir ahir, per la senzilla raó que el cinema català no s'ho mereix. El cinema fet a Catalunya, tot i que potser és limitat i compta amb pocs mitjans, és molt digne. Per aquest motiu, per la seva dignitat i la de totes les persones que hi treballen, cal tenir cura de tots els detalls que l'envolten. Una gala d'entrega de premis com aquesta és molt més que això, és potser l'aparador més gran que poden tenir algunes de les cintes que hi van estar nominades.

Estem segurs que el show que vam veure ahir podia ser millor, havia de ser millor. Va pecar de pretensiós i li va mancar enginy i això és una llàstima en un país on hi ha guionistes capaços de crear productes com 'Polònia' o 'Buenafuente'. Alguns diran que sempre ho fan tot els mateixos, potser és per algun motiu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, vaig sentir vergonya aliena. Amb una cortina vermella de fons hagués estat més digne..
Per cert, el "traje-pijama" del Joel Joan mereix un capítol a part..