23 de febr. 2010

ESCENA.BCN? QUINA ESCENA?


"Si no hacen ver que son culés no los leería nadie ni los escuharía nadie. Que no les embauquen!" Joan Laporta, rei de la nit, terror de les nenes i president del FC.Barcelona

Ja fa dos divendres vam publicar al Gent Normal la notícia de que es celebraria un festival de música indie a Barcelona amb representants de l’escena musical alternativa de la ciutat. La primera font que vam tenir no ens va arribar ni de cap grup de música, ni cap discogràfica independent ni de cap promotora, tot va ser gràcies a una plana de facebook. Posa’t a tremolar, que diuen. Sense notícies de qui muntava l’esdeveniment en qüestió i sorpresos per l’esdeveniment en sí, ens hem posat a investigar sobre què és el que s’amaga darrera d’aquest macro-concert que es farà el proper 23 d’abril al Sant Jordi Club de Barcelona.

No cal que despertem de cap somni del segle passat per adonar-nos que vivim en un món on cadascú és lliure de fer o organitzar el que li vingui de gust, només faltaria. Per això, no entrarem a valorar la necessitat o ganes que pugui tenir qualsevol persona o empresa de muntar un esdeveniment d’aquestes característiques a Barcelona. El que falla, sota el nostre punt de vista, és com es fan les coses, sovint, al nostre país. Que existeix una petita escena de música indepenent és cada cop més evident, un moviment, una xarxa de concerts què, sense estar interconectades i moltes vegades sense tenir-hi relació directe, tira endavant. Parlem de les bandes que toquen a l’Heliogàbal, de les que ho fan a La [2], al PopArb, al Faraday i, en definitiva, als concerts on anem pràcticament cada setmana, a Barcelona i a qualsevol racó del país. Ara, darrera de cada bolo, de cada festival, hi ha una gent, a banda del públic i l’artista, que és la que està treballant, sovint per quatre duros, per tirar endavant una escena musical pròpia al país.

Per això, el que ens estranya de tot plegat és veure com certes promotores i discogràfiques s’agèncien de tot aquest moviment en benefici propi oblidant que l’escena no la formen pas ells sols. Com pot ser sinó que molta de la gent que té els genolls pelats de treballar en aquesta escena s’enterés d’aquest festival per la notícia que vam publicar al Gent Normal? Parlem de persones com les que porten Aloud Records, amb bandes en catàleg com Two Dead Cats, The Last 3 Lines o (lo:muêso) o el mateix Pau Vallvé, que en un comentari que ens va fer a la notícia del festival demanava que aviam "si aquest cop ho fan be i compten amb tothom”. Doncs no, no han comptat amb tothom. La gent de Bankrobber, per exemple, ha sabut de l’existència del festival Escena.Bcn per la premsa amb el cartell ja tancat i BCore, discogràfica amb la que no hem parlat i per tant no podem assegurar res, no ha aportat cap dels seus grups al concert.


La banda de Vallacarca Surfin Sirles


Així doncs, veiem com bandes claus per entendre la música indie catalana no només no actuaran al Sant Jordi, sinó que s’han adonat de l’existència del festival per altres vies que no són la relació directa entre la discogràfica i la promotora de Escena.Bcn. Així doncs, hem de pensar que bandes imprescindibles pel moviment alternatiu de la ciutat i el país com Nueva Vulcano, Joan Colomo, The New Raemon, Mazoni, Sanjosex o El Petit de Cal Eril no formen part de l’escena de Barcelona? Amb Manel les coses han anat diferent, i és que directament es neguen a fer més concerts a Catalunya durant un bon temps. Per això, Fila 7, la promotora dels barcelonins i propietat de MediaPro, ha pogut col·locar a Mishima al cartell final de l’esdeveniment tot i que Escena.Bcn volia als Manel. També participaran al festival Delafé y Las Flores Azules, Mendetz i Love Of Lesbian, que curiosament tots formen part de la mateixa promotora: Music Bus.

Amb les bandes més desconegudes també tenim tema de conversa. Si ens pregunten quines són les bandes més prometedores de l’escena indie de Barcelona doncs diríem a Furguson, a Samitier, a La Banda Municipal del Polo Norte o a Me and the Bees (agafem aquests a l’atzar, però en podríem dir vint més). Doncs res més lluny de la realitat, Escena.Bcn aposta per grups com els Vuit (una banda que no fa música d’arrel independent) o Hotel la Paz, que forma part de Manicomio, la promotora de El Canto del Loco (rumors apunten a que Dani Martín podria venir a cantar durant el concert, no es broma). Com veieu tot molt independent i de Barcelona.

Un cop vist qui hi ha al darrera d’aquest macro-concert, cal analitzar, també, l’espai i la participació institucional. Tot i que al web d’Escena.Bcn en cap moment es parla de patrocinis (subvencions) de l’Ajuntament de Barcelona (sí de la Generalitat), el cert és que des de el diari digital Directe.cat, asseguren que BSMSA, l'empresa encarregada de gestionar el Palau Sant Jordi, serà una de les que podria subvencionar l’esdeveniment. Tot això a banda dels diners que podrien rebre de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament on, per cert, es venen entrades pel concert. A més, cal sumar l’insòlit del fet que sigui el Sant Jordi Club l’escenari d’aquest festival, més quan des d’una important discogràfica independent de Barcelona ens han explicat que van provar de demanar l’espai l’any passat i els requisits econòmics eren desorbitats.


Maria Rodes, veu d'Oníric


Finalment hi ha les bandes que toquen a l’Escena.Bcn. No tenim res a dir dels grups, som fans de The Unfinished Symnpathy, Mishima o Standstill i hem anat a molts (molts) concerts de Love Of Lesbian o Astrud. Ells toquen on els paguen, és clar. Tot i exculpar a les bandes que es guanyen la vida amb això de la música, cal que tothom sigui conscient que ens estan venent la moto. Que l’escena de Barcelona (i la de tot el país) és molt més rica i, per sort, es basa en uns paràmetres i unes maneres que no tenen gaire a veure amb les d’aquest festival. Així doncs, no podem entendre que una marca comercial s’apropii de tota una escena que, a dia d’avui té a veure amb el que veurem a Barcelona el dia 23. Pot ser que sembli que només és una qüestió semàntica, que també, però la cosa va molt més enllà. La música alternativa s’ha mogut sempre en uns paràmetres i uns valors que no són, precisament, els que volen fomentar a aquest macro-concert.

Que volen aprofitar un moment i una situació molt determinada (en part per l’èxit de bandes com Manel, Els Amics de les Arts o Love Of Lesbian) per fer diners i promocionar les seves bandes? Perfecte, però això no és l’escena de Barcelona, de fet n’és una petita part, precisament la que a nosaltres no ens agrada. Així doncs, no entenem com algú intenta actuar en nom d’una escena tan àmplia com la de Barcelona sense comptar amb qui precisament ajuda a que aquesta tiri endavant dia rere dia.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord!

Arnau Sabaté ha dit...

Sí, hi ha molta gent que aposta per l'escena...

Anònim ha dit...

És un festival que aposta per les bandes catalanes que no reben subvencions de la generalitat perquè no canten en català, per això, en certa mesura estàn en deute amb elles. El cartell es de puta mare. Serà un festival esplèndid.

Anònim ha dit...

L¡anònim de dalt té raó, Els amics de les arts i Mishima en realitat canten en swahili

Anònim ha dit...

Ningú és perfecte.

Anna ha dit...

patètic...

estem d'acord que existeix aquesta escena catalana independent, però cal que parlem d'una "escena bcn"?

no sé, dic jo que un gran nombre d'artistes i grups que podem incloure en aquesta escena no són de Barcelona precisament...amb lo petit que és aquest país, quina punyetera manía a centralitzar-ho tot

Anònim ha dit...

Pues nada, que será una gran noche, que el cartel es fenomenal, el precio está muy bien y la idea me parece extraordinaria, que mas podemos pedir los catalanes para culminar este dia?, eso si, el que no asista, lo puede ver en las noticias como un resumen.....

nitbcn ha dit...

Totalment d'acord amb @Anna