25 de febr. 2010

ENTREVISTA A JIMMY LAVALLE DE THE ALBUM LEAF


Tot preparant-me pel concert de The Album Leaf, que se celebrarà aquest diumenge 28 a l'Apolo, vaja, que estava escoltant i reescoltant el disc, se m'han acudit passatges i altres coses, m'ha entrat curiositat i m'he decidit a fer-li un parell de qüestions al Sr. LaValle, fundador de la banda.

Jimmy LaValle va començar formant Tristeza, banda cabdal del post rock del finls dels '90 - principis de dècada. The Album Leaf va ser la seva aposta personal, amb la qual va treure el primer disc al 1999 (An Orchestrated Rise to Fall, Music Fellowship / Linkwork Records) , però no va ser fins al 2004, amb In A Safe Place, que la banda va definir-se com alguna cosa més que el projecte de LaValle, sobretot perquè un any abans havia deixat Tristeza.

Ara, amb el seu cinquè disc d'estudi, A Chorus Of Storytellers, vénen per primer cop a Barcelona, fet que hem aprofitat com a excusa per sotmetre en LaValle a un petit qüestionari.

Portes molts anys dedicant-te a una mateixa línia musical. No tens ganes de canviar? És possible estar tant de temps fent un mateix tipus de música?
Penso que sí. És fàcil sentir-se confortable.

És evident, després de tants discs amb diferents formacions, segueixes tenint aquest toc que demostra que hi estàs a gust. Tot i això, hi ha més veu i més electrònica, a què és degut?
Per què no? Sempre he fet servir programadors i sintetitzadors electrònics. Haig de mantenir les coses divertides i desafiants per a mi.

Et planteges aquestes coses quan composes o vas a l'estudi? Vull dir, penses en com reaccionaran els fans o oients?
Una mica. Sempre hi ha una mica de nervis en l'espera d'un nou àlbum. Però sobretot és emocionant.

Com penses que hauria de ser, o quina és la millor manera d'escoltar la música de The Album Leaf?
Conduint, viatjant, dormint, al matí, al vespre… Qualsevol moment és bo.

Però són cançons tristes o felices?
Com siguin, com vulgui l'oient. Les cançons tenen un significat diferent per a mi.

La caràtula del disc és per contemplar-la una estona llarga. Resulta que al vimeo del grup tenen una foto del moment. Primera sorpresa, la pintura està basada en fets reals, allò existeix tal qual. Segona sorpresa, és diferent. Hi ha pocs elements: un riu, una barca, una bandera amb la fulla-logo del grup. I, a la foto del Vimeo, la bandera enlloc d'estar a la barca solitària és a la mà de l'home que li dóna l'esquena. Sutil, suau, estrany. Amb tants pocs elements és ressenyable, què hi ha darrere?

Originalment era una foto, però després es va convertir en una pintura. L'artista ho va fer per a l'àlbum. Algú era a la barca, però no estic segur de per què es va decidir a portar-ho a terme.

Ens quedarem amb el dubte. Però del que sortirem de dubtes serà com porten a terme el directe de A Chorus Of Storytellers.