1 de març 2010

ENTREVISTA A CORNERSHOP

Cornershop, la banda coneguda arreu del món pel seu temàs "Brimful of Asha'", ha tornat i està de gira. I per ser més concrets, torna a Barcelona aquesta nit i actuaran a la sala Bikini telonejats per Mazoni. Per tot això i més, Gent Normal ha mogut fils per entrevistar el seu cantant Tjinder que, molt simpàtic, ens ha contestat. Els normals anirem al concert i us en farem cinc cèntims! Teniu l'entrevista després del 'llegir més'.

Com et sents, ara que has tornat?
Em sento genial, el nostre àlbum ha tingut molt bona resposta, així que estem molt contents.

Qui és la Judy? I per què xucla una llimona per esmorzar?
La Judy és una noia jove que vaig conèixer a Parliament Hill Fields, a Londres. En realitat no xucla una llimona, sinó que pensa que el millor dels dies és la nit.

Com és que toques el sitar i la guitarra elèctrica a la mateixa cançó? Qui et va inspirar? Els Beatles? Algú altre?
Tocar cançons amb el sitar és com tocar l’orgue amb tubs teutònics, estàs segur que et sortirà alguna cosa nova, diferent. Em deixo inspirar per qualsevol cosa que m’arriba. La meva influència més gran ha estat la música folk i la música índia, però també admeto que m'agrada l’actitud dels Beatles.

Com és que Fatboy Slim va fer un remix de "Brimful of Asha"?
Ell em va demanar fer-ho, que és la millor manera de començar qualsevol feina. La veritat és que va fer una gran tasca, basada en un Mucho Macho Mix anterior de la mateixa cançó, i és genial.

Quant de temps vau trigar a digerir l’èxit de "Brimful of Asha", de 1997?
Aquella cançó sona cada vegada que surt el sol i també sona quan encara no ha sortit per a què surti. L'èxit d’aquesta cançó encara continua. El procés de digestió, per tant, encara continua.

Per què vau crear el vostre propi segell discogràfic? Quin tipus de grups agafeu?
Vam crear el nostre segell al 1994 i ens ho hem pres amb calma. Agafem tothom que ens agrada, i això va des de NY folk, com Rachel Lipson, a so rock dels seixanta, com els Toes. Treballem dur per a tothom al segell i ara volem treballar dur per a nosaltres.

Què em dius del projecte ‘Clinton’? Com va resultar i per què es va crear?
'Clinton' es va crear per fer un àlbum diferent i aprendre'n. És bàsicament recerca i desenvolupament del departament tecnològic que també fem servir per a material dels Cornershop.

Parla'ns de la pel·lícula que has fet. De què va? Quan s’estrenarà?
La pel.lícula dóna una visió de com la gent o els grups a Londres feien música. Com que es va filmar al 2003 mostra un ambient molt diferent de com es fa música avui en dia. Probablement no s'estrenarà mai, però va ser una bona manera d’enfocar-me en quelcom que no fos fer música.

A "When I Was Born for the 7th Time" vas tenir un convidat especial, Allen Ginsberg. El vas arribar a tractar? Va ser un tribut per a ell en l'any de la seva mort?
Jo, Benedicte i David Byrne vam anar al pis d'Allen Ginsberg i vam gravar-lo amb un cassette llegint a la cuina. Vam ser el darrer grup que va col.laborar amb ell i, encara que se'l veia una mica fràgil, no sabíem que estava malalt.

Normalment sempre poseu algunes pistes curtes als vostres àlbums, com interludis. Ho feu per deixar anar idees que no arriben a cançons? No ens malinterpretis, ens encanten!
M'agraden els interludis o les pauses per mantenir l’emoció de la música interessant. Me n'alegro que us agradin, "Shut Down Southhall" sembla estar anant bé a Espanya.

Escoltes als Kula Shakers? Què en penses d’ells?
No els escolto, no m’inspiren, encara que em va encuriosir el seu passat nazi.

A quin costat del llit dorms? Per què hem de dormir al cantó esquerre?
Al cantó esquerre! Per tenir la mà de l’espasa lliure.

Ja saps qui es va carregar el rock’n’roll?
L’home se'l va carregar i després va pitjar el botó del control remot.

PREGUNTES NORMALS:

Quina és la teva pizza preferida?
Margarita.

Fas pipi a la dutxa?
No, si ni em despullo.

Gat o gos?
Gat, però potser un gos quan comenci a fumar en pipa.

Quina va ser la darrera vegada que vas obrir la boca en veure alguna cosa realment al·lucinant?
La vida sempre m'al·lucina, he de beneïr-la i enfadar-m'hi alhora. La pregunta de la dutxa, per exemple, és un cop baix.


Aquesta entrevista no hagués estat possible sense els continguts i l'anglès de B.F. i la traducció al català d'Helena Garcia.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

MAZONI GRAN, MOLT GRAN, COM SEMPRE,
però...de veritat quina pena els Cornershop!

nena sonambula ha dit...

Totalment d'acord!

Mazoni se'ls van menjar amb patates als cornershop!


elena

Míriam Gómez ha dit...

si la veritat és que va ser una llàstima, jo tmb m'esperava més dels Cornershop, em temo que no van saber contactar amb el públic...