5 de febr. 2010

DAS WEISSE BAND


DAS WEISSE BAND
Director: Michael Haneke
Any: 2009
Gènere: Drama
Apatia, avorriment o fascinació i admiració davant d'una obra mestra? Sentiments contradictoris de la mà de Haneke (com no...), un director que agradarà més o menys, però mai ens deixa indiferents.

Guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Cannes, nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa, premi FIPRESCI, Globus d'Or, quatre nominacions als Premis del Cine Europeu,... Una autèntica bogeria ha despertat Das Weisse Band i no és per menys, no cada dia tenim la sort de veure una obra tan fascinant. Ritme lent, plans llargs, una fotografia fantàstica, una il·luminació espectacular, interpretacions fabuloses, recreen un treball cinematogràfic superior, molt seriós.

Ens trobem al 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial, uns estranys esdeveniments pertorben la pau d'un poble protestant al nord d'alemanya. En aquest context durant 144 minuts no parem de patir un bombardeig d'emocions i sensacions, on Haneke castiga a l'espectador generant angoixa i inquietud. Probablement mai s'ha explicat tan bé com es van generar les arrels del feixisme a Alemanya, com va anar germinant aquest odi fins a culminar en l'Holocaust.

El film pateix un dels grans problemes (o no) de Haneke, l'historia dels personatges és una excusa per representar una realitat, una idea, i això en certa manera és decepcionant, però no desllueix ni una mica el concepte de la pel·lícula. El ritme solemne pot arribar a crispar la paciència de l'espectador, encara que habilita la fermentació del viatge en el que ens veiem submergits des de l'inici de la cinta.

A La pianiste (2001) o Funny Games (1997) Haneke ja mostrava el seu desinteres pels convencionalismes, les seves obres busquen fugir de les estructures clàssiques narratives, en pro a la reflexió de l'espectador, el gran objectiu en totes les seves obres. Busca el realisme i la tensió, destruir la percepció clàssica i provocar suspens davant l'imprevisibiltat dels esdeveniments. Això pot generar frustració o avorriment en alguns moments, però aquests normalment es veuen compensats amb la riquesa de contingut, ja sigui social, polític, històric, cultural o moral. Sempre deixa les portes obertes incomodant a l'espectador, no justifica o jutja, només ensenya. Les conclusions són a criteri del consumidor.

Haneke ens regala la seva obra mestra, un exercici de reflexió que colpeja directament en la nostra sensibilitat. Una pel·lícula que guanya amb la perspectiva i madura en el nostre cap després de veure-la. Molt recomanable però dura de digerir.


Gènere: Drama
Nacionalitat: Alemanya/Austria/França
Any: 2009
Duració: 144 min
Director: Michael Haneke
Guió: Michael Haneke
Actors: Christian Friedel, Ernst Jacobi, Leonie Benesch,
Ulrich Tukur, Ursina Lardi, Fion Mutert

Enllaços d'interès:
Web oficial
Fitxa completa