15 de gen. 2010

SHERLOCK HOLMES I EL MISTERI DEL CINEMA MODERN

SHERLOCK HOLMES
Director: Guy Ritchie
Any: 2009
Gènere: Thriller/Aventures
Guy Ritchie no és només conegut per ser "l'ex-parella de", sinó perquè es comença a erigir en un gran director que, sense masses grans produccions, se sap envoltar quasi sempre d'un bon elenc d'actors. Sherlock Holmes és una bona i entretinguda pel·lícula que no canviarà la teva vida però que sí que l'amenitzarà. És una barreja del cine de detectius de tota la vida amb els tocs i la tecnologia necessàries del cinema modern amb unes molt acurades caracteritzacions dels dos grans protagonistes de les novel·les de Sir Arthur Conan Doyle. Si vols llegir més nosaltres et prometem no fer cap spoiler.

Després de 'Rocknrolla', el director d'origen britànic s'ha aventurat en portar un dels personatges de ficció més clàssics de la novel·la negra: Sherlock Holmes. Això comporta un risc important, ja que estem parlant d'un personatge molt important de la literatura universal i té més a perdre que a guanyar, però podem vaticinar una bona taquilla, tot i que no passarà a la història del cinema.

Una de les millors tasques de Ritchie en aquesta pel·lícula és la bona caracterització que té el personatge amb les seves virtuts i els seus grans defectes, com la seva addicció a les drogues o la seva gran debilitat, que era la seva estimada Irene Adler. Pels que no ho sabeu, el Holmes de Conan Doyle era una barreja de gran boxejador amb genial científic i químic, tenia grans coneixements d'anatomia forense i una gran oïda musical que li permetia tocar a la perfecció el violí, afició que compartia amb la de fumar en pipa per aconseguir ordenar els seus pensaments. I tots aquests trets característics els trobarem al personatge interpretat per Robert Downey Jr que, tot i no ser un Holmes físicament com el descrit en les novel·les, fa el seu paper amb una bona actuació.

No podem deixar de destacar tampoc l'aparició de Jude Law com al Doctor John Watson, el fidel amic i company d'aventures de Sherlock. Tot això acompanyat d'uns més que aconseguits efectes especials per les escenes d'acció, una ambientació molt i molt acurada de la capital anglesa de finals del segle XIX i una més que encertada banda sonora basada en el folklore de la època, que donen la suma d'una pel·lícula per a tots els públics (mai millor dit) que possiblement decebrà a uns quants, però que entretindrà a molts altres, que és al cap i a la fí la autèntica finalitat d'una pel·lícula d'aquest estil i amb aquest cartell.

L'argument se situa en un moment en el que el Doctor Watson està en procés de marxar de l'estudi compartit de Baker Street per comprometre's amb la que acabarà sent la seva dona (segons les novel·les, no és cap 'spoiler' perquè a la pel·lícula no es veu), tot just després d'aconseguir tancar un cas molt important. Però poc temps després s'adonaran que el cas en veritat no estava encara tancat sinó tot el contrari, només acabava de començar de nou. Màgia negra, ordres clandestines, baralles més pròpies de Matrix i una genial recreació de la capital anglesa de finals del segle XIX ens portaran a endinsar-nos amb molt encert en les novel·les del famós detectiu i del seu fidel acompanyant.

Com a anècdota dir que Brad Pitt, bon amic de Guy Ritchie des de Snatch, cerdos y diamantes, va sonar per interpretar a l'arxienemic de Sherlock Holmes el professor Moriarty. Finalment es va desmentir aquest rumor i, com comprovareu si aneu al cinema, l'aparició de Moriarty és ben escassa, cosa que també dóna peu a una possible seqüela.

Una crònica de Christian.