26 de gen. 2010

PRIMERA PROVA SUPERADA


Qui: Sanjosex
On: Heliogàbal, Barcelona
Quan:dijous 21 de gener
Eurus: 6


Després de moltes nits de concerts a l’Heliogàbal, un ja sap on col·locar-se per veure bé als músics. Dins aquest bar gracienc, dinamitzador de l’escena indie de Barcelona, hem pogut veure concerts des de totes les òptiques: a primer fila, assegut a una cadira, a la barra, darrera la columna, envoltat de caps o, fins i tot, veient l’artista en qüestió pel reflexe d’un quadre. Per això ara que he trobat un bon lloc, i sense desvetllar quin és el meu secret, vaig anar-hi directament sense parar pràcticament ni a saludar. D’allà no em treien ni a cops. Dijous Sanjosex passava per l’Helio per presentar el seu nou disc, Al marge d’un camí (Bankrobber, 09) i jo, com no, el vaig veure bé, al meu lloc secret.

No feia ni dos dies que podíem comprar el nou treball de Carles Sanjosé i els seus a les botigues que ja el trobàvem fent doblet a l’Heliogàbal de Gràcia. Entrades esgotades, poc temps per païr el disc i expectació davant aquesta primera prova que el de la Bisbal es posava abans de fer la presentació oficial del disc a l’Auditori de Girona. Potser precisament per això, perquè era una primera prova, Sanjosex van sortir per feina i amb ganes de divertir un públic que, segurament perquè encara no coneixia les noves cançons, estava un pèl més fred de l’habitual. Vestit totalment de negre i amb unes sabates que brillarien a un bosc en plena nit, Sanjosé va començar el set-list amb “La pura realitat” i “Espai llunyà”, dues de les cançons de Al marge d’un camí i que ja des dels primers segons ens va ensenyar el Sanjosex que s’intueix amb un parell d’escoltes del disc. Si Temps i Rellotge (Bankrobber, 07) ens mostrava una banda que jugava amb el jazz, el flamenc i el pop, aquí Carles Sanjosé no s’ha mogut de casa i ens porta cançons més mediterrànies on l'instrumentalitat és més nostrada, igual de tranquil·la i pausada que sempre però apropant-nos gèneres que Sanjosex fins ara no havia ensenyat. D’aquí que a “Instints”, el tema on col·labora en Jaume Pla de Mazoni (i que no va aparèixer per l’Heliogàbal), s’atrevissin a introduir una estrofa rumbera (gènere al que s’apropen diverses cançons del disc) de El Último de la Fila o que a “Techno” ens parli de balls tradicionals de l’Empordà que s’han perdut.

Aquest petit canvi a la música de Sanjosex guanya consistència al directe, on els acompanya Xarim Pomelo (Pantanito, ex Maika Makovsky) a la guitarra elèctrica, que dóna un toc blues a les noves cançons, com per exemple a “Aire”, amb uns efectes que no havíem escoltat mai fins ara a Sanjosex i que en directe atorguen un plus de virtuosisme instrumental que s’agraeix, segurament la millor cançó de la nit. Però no només amb les pistes recents, els temes antics i més coneguts de la banda també han patit modificacions en directe acostant les cançons a aquest nou so que ens porten els de la Bisbal. Així, va sonar “De Girona al Japó” o “Perdó” renovades, com si els donéssin l’empenta que els faltava en directe.

I amb bona part del nou disc repassat, Sanjosex va acabar aquesta presentació en petit format amb dues de les seves cançons més conegudes, la rodona “Temps i rellotge”, on per fi la gent va començar a cantar una mica, i la sempre contundent “Puta”. La banda va passar la prova gràcies a una actuació que es veia treballada i una banda compacta que, sense arribar a emocionar-nos, ens va motivar a arribar a casa i tornar a posar un Al marge d’un camí, que té molts més matisos en la carrera de Sanjosex del que es preveia amb un parell d’escoltes.