26 de gen. 2010

L'ARMARI DE LA TELE


Fa un parell de mesos va néixer una nova pàgina web relacionada amb la petita pantalla. Es diu El armario de la tele i si sou una mica perspicaços deduireu que té a veure amb el vestuari que apareix als programes i a les sèries de televisió. Com que un dels meus somnis a la vida és vestir com la Patricia Conde, us podeu imaginar que ràpidament em vaig disposar a consultar aquest fantàstic portal.

Després d’una ullada d’una mitja hora a El armario de la tele haig de dir que no em van aportar massa nova informació sobre el vestuari de Patricia Conde, com ja us he dit, el meu exemple a seguir. No cal ser un gran expert en moda per saber que la presentadora de la Sexta vesteix amb marques assequibles com Kling o Pepa Loves i amb d’altres potser no tant assequibles com Fornarina. De fet, per saber-ho només cal fixar-se un sol dia en els crèdits finals del programa del migdia de la cadena de Milikito. Però el més greu de tot és que algunes de les peces exposades en aquest armari web no són ni d’aquesta temporada, sobretot en el cas de Kling. Trista i decepcionada, no em va quedar més remei que dirigir-me a la pàgina ‘oficial’ de la marca per poder veure quins són els modelets que aquesta temporada portarà la Conde o Russian Red, una altra de les seves adeptes.

La veritat és que El armario de la tele està mig en construcció i pel que sembla hi falten encara moltes marques i més models, així com un apartat de subasta i un ‘mercadillo’. Tot i això, penso que si algun dia el web està en ple funcionament amb tot el previst encara li faltarien més apartats. En temps de crisi cal aguditzar l’enginy, per tant voldria aportar als senyors de ‘El armario’ algunes idees per tal de que el seu negoci triomfi com la Coca-Cola.

Per començar cal ampliar les mires i el target. La televisió la veuen tota classe de persones i posaria la mà al foc que moltes d’elles voldrien més aviat vestir com Belén Esteban que com Patricia Conde. Per tant, al gran catàleg de roba poppie disponible hauríem d’afegir roba hortera com la que porta la mateixa Esteban a Sálvame o com la que s’enfunda Paula Vázquez a les gales de Fama. També caldria ampliar aquest catàleg amb roba d’altres tipologies, com per exemple la clàssica, aquí inclouríem tots els vestits jaqueta en colors pastel dels telenotícies i el vestuari d’Anne Igartiburu, perfectes pels sopars de còctel que tothom té apuntats a la seva agenda.

L’espai masculí també es força pobre, caldria ampliar-lo amb un complet ventall d’estilismes interessants com per exemple les americanes d’Alfons Arús a Aruscitys o les que acostuma a vestir Jesús Mariñas. L’estil més informal també hi tindria cabuda gràcies a les desuadores que Kiko de Gran Hermano es posa per anar a discutir a Sálvame.

També podríen fer una secció al marge per la roba i vestits utilitzats en ocasions especials. Estic pensant en el vestit blau de Versace que la Esteban va lluïr durant el Cap d’Any i estic pensant en la gent que mataria per poder-lo tenir al seu armari. De ben segur que hi ha gran quantitat de senyores que voldrien aquest vestir per dur-lo a la boda de les seves filles (això no és un grup de Facebook?). Pel sector masculí caldria afegir en aquest espai vestits com els que elegantment portava Jesús Vazquez a les darreres gales d’Operación Triunfo.

L’estil vintage està en auge avui en dia i per tant hauria de ser present a El armario de la tele. A la secció vintage hi col·locaríem corbates de Carrascal, aquell gran oblidat de la informació i també els vestits que duia Letizia Ortiz, actual princesa d’Astúries, abans presentadora de l’informatiu de televisió espanyola.

Ens deixem els complements i com va dir Coco Chanel, una dona es fa o es desfà amb els seus complements. És clar que Karmele Marchante no seria ningú sense les seves diademes, ni Risto Mejide imposaria la meitat sense les seves ulleres de sol. I és que aquest últim complement dóna molt de joc. Us imagineu poder tenir les mateixes ulleres que Berto Romero o que Josep Cuní?

En fi, no hem de perdre l’esperança en què els senyors d’aquest armari ens facin cas. Crec que per molts homes miops casats seria tota una satisfacció llevar-se, posar-se les ulleres del Cuní i dir-li a la dona: Bon dia carinyo són les 8 i 23 minuts.