11 de gen. 2010

Inicis dels 70: l'ultim crit de Jim Morrison





The Doors
L.A. Woman
Any: 1971
Discogràfica: Elektra






El nostre vell Delorean retrocedeix un any i para al 1971 per revisitar un clàssic indispensable: El L.A. Woman dels The Doors. Quan semblava que estaven a punt d'ofegar-se, de desaparèixer, de cremar-se, van fer l'últim crit, l'última genialitat. Les Belles Glòries entren dins les paraules de Jim Morrison, els teclats de Ray Manzarek i la guitarra de Robby Krieger per redescobrir un àlbum fonamental.

Els Doors es retroben amb el blues
Tot el que es preveia que podia passar va acabar passant: tres mesos després de la gravació de l'àlbum,Jim Morrison va morir a Paris, i aquí es va acabar la història d'un grup que va arribar a fer ombra als mateixos Beatles. Com a última obra ens van deixar un clàssic, un àlbum de blues. Bàsicament és el que tenim entre mans, blues pur i dur. Només cal escoltar 'Cars Hiss By My Window' (podria sonar a un bar amb un rerefons d'alcohol i borratxos a les tantes de la matinada) per donar-nos compte que la música negra els hi ha entrat per les venes. Tot i això, i l'aparent senzillesa de l'estructura del blues, els temes que componen L.A. Woman són els més complexos de la història del grup. Això va ser possible gràcies a que els Doors van comptar amb dos músics d'estudi (el guitarra Marc Benno i el baixista Jerry Scheff), que van acabar de crear l'atmosfera que evoca l'àlbum. Així, arrenca amb la força que té 'The Changeling', on es veu a Jim Morrison canviat, més lliure que mai, i serveix d'advertència pel que ens trobarem. Des de la cançó que dóna títol a l'album (on Morrison es despedeix de Los Angeles), passant per , fins a la mítica 'Riders On The Storm' que tanca el disc, els The Doors donen el millor d'ells mateixos. Fins i tot Ray Manzarek es permet el luxe de tocar a Chopin a 'Hyacint House'. El setlist és del millor de la carrera del grup nord-americà.

Ja no va donar temps a més
Jim Morrison es va exiliar a París per culpa d'una denuncia per escàndol públic, ja que des d'allà no podia ser extradit. Tres mesos després se'l van trobar mort a la banyera de casa seva (va entrar al club dels morts als 27 anys, que formen entre altres Brian Jones, Kurt Cobain , Jimi Hendrix i Janis Joplin) i aquí es van acabar els The Doors tal com és coneixien. Tot i així van gravar tres àlbums més, Other Voices, Full Circle i An American Prayer. Als dos primers eren Krieger i Manzarek a les veus, mentre que al darrer comptava amb fragments de poesia recitats per Morrison i musicats pels seus companys de grup. Actualment, Krieger i Manzarek continuen tocant les cançons dels The Doors sota el nom de Riders On The Storm.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un autèntic clàssic i en Morrison en el seu màxim esplendor!
Felicitats per l'entrada!!!!!