23 de gen. 2010

FTM: DE MÚSICS A PANDILLEROS

Soul, disco, funky, són tres paraules que si s’ajunten amb espectacle, tècnica, i molta festa donen lloc a altres tres que ho engloben tot i que són per sí mateixes un nom propi: Fundación Tony Manero. Aquests barcelonins tornen a ser motiu d’actualitat, doncs recentment llançat al mercat el seu setè disc, gosen estrenar-lo amb magnificència al Teatre Borràs. I és que Pandilleros no és un disc qualsevol, és un musical, la banda sonora d’una pel·lícula mai estrenada, amb el millor dels moviments marginals de l’extrarradi d’una gran ciutat: atracaments, drogues, amors d’infantesa, germans en conflicte i un cap bandoler que ho remena tot.

Cotxes d’època ens transporten a la dècada dels 70, on dos germans de família humil creixen junts jugant a pilota: en Ray i en Beto. El primer, de futur poc prometedor, decideix prendre part en la difícil tasca de buscar-se la vida i entra a formar part de Los Peineta, una banda de pandilleros encapçalada per Cucamonga, el dolent d’aquesta història. D'altra banda, en Beto, encoratgat per la voluntat de substituir el rol del seu germà gran en l'unitat familiar, decideix vestir l’uniforme de policia. Però els dos bons enfrontats i el dolent dolentíssim no serien res sense el paper clau d’una jove noia de qui el Ray està enamorat des de petit: la Lula, que també despertarà l’atenció d’en Cucamonga.

Aquest és el fil argumental en el qual es basa la Fundación per a escriure i interpretar una història de final tràgic en què la música continua sent la principal protagonista. Sense desperdici, interpreten fins a vint-i-cinc talls musicals repartits en quatre actes, que faran les delícies dels més exigents consumidors de música.

Parlant en termes estrictament musicals, la FTM són una banda pròpiament dita, amb cada una de les lletres que formen la paraula. I és que si d’on no n'hi ha no en raja, d’on n'hi ha en pot arribar a rajar molt. Tècnics fins a la sacietat, deixen una mica de banda el pur ritme funky i disco per interpretar peces més rítmiques amb aires caribenys i salsa que a més d’un faria saltar de la butaca del Teatre Borràs per arrancar-la, llançar-la ben lluny i posar-se a ballar amb la seva parella o amb la damisela solitària més propera. I és que, en un teatre o en una sala de concerts, la FTM continuen sent el que sempre han estat: festa i bon humor 100% garantitzat.

Aquest és un article que ens ha regalat B. F.