4 de gen. 2010

Fem collita l'any 1972: Neil Young - Harvest





Harvest
Any: 1972
Discogràfica: Reprise







Després d'una setmana d'aturada tècnica, el nostre Delorean de les Belles Glòries arrenca de nou amb un clàssic on els hagi: Harvest de Neil Young. El cantautor canadenc (si, és canadenc, no yankee) ens va deixar l'any 1972 un dels seus cims creatius i comercials, ja que l'àlbum va arribar a ser número 1 a Estats Units i a UK. Viatgem doncs dins les paraules del Sr. Neil Young al llarg del disc que va marcar la seva carrera.


Directe al número 1
Si alguna cançó ha marcat la carrera de Neil Young ha estat 'Heart Of Gold '. Tant va ser així que durant les tres dècades següents es va negar a tocar-la en directe. Tret d'aquesta anècdota, ens trobem amb un àlbum ple de cançons que s'han convertit en himnes d'una generació, la que rondaven els 20 i pocs anys quan es va viure tota la moguda contracultural d'Estats Units. A Harvest destaquen les cuidades melodies amb uns arranjaments genials. Des de la steel guitar fins als pianos, superposició de guitarres... tot destaca a cada cançó. Potser hi ha algú que digui que l'àlbum cau massa en el sentimentalisme, però les lletres són excepcionals. A més de la ja mencionada 'Heart Of Gold', ens trobem l'espectacular 'Old Man' amb la seva tornada, que segur que més d'un cop heu sentit. El tram elèctric el posa 'Alabama' on aprofita per denunciar l'estat en el que es trobem el sud dels EUA "I come to you / And I'll see all this ruin / What Are You Doing". També es passeja per aquí una de les grans cançons de Neil Young, 'The Needdle nd The Damage Done', tema personal on els hagi i gravat en un directe a la Universitat d'UCLA. Per últim, cal destacar les dos composicions a les que participa la Filarmónica de Londres 'A Man Needs a Maid' i 'There's a World', que aconsegueix aportar un to èpic mai vist abans a les composicions de Young.

Quan més alta és la pujada...
Tot i ser un dels cantautors més respectats del món, Neil Young no ha tornat a assolir mai l'èxit que va suposar Harvest. Però això si, encara ens ha deixat un munt de grans àlbums que passaran a la història, tant en solitari (After the Gold Rush, On The Beach...) com amb el grup que normalment l'acompanya, Crazy Horse (Ragged Glory, Rust Never Sleeps...).La seva carrera ha estat una gran influència per a molts músics, però se'l va redescobrir a principis dels 90 quan va llençar Ragged Glory, disc que es considera seminal del grunge. A més molts dels músics de la Gereació de Kurt Cobain i Eddie Vedder el tenien en un pedestal. Alguns van tocar amb ell, altres el van versionar, però tots el consideraven el seu pare musical.