15 de gen. 2010

EN DEFENSA DELS ADOLESCENTS


El passat dissabte Telecinco va decidir remoure el contenidor una mica menys de l’habitual i va estrenar la primera part d'El Pacto, una mini-sèrie de dos capítols basada en fets reals.


El Pacto està basada en un cas real ocorregut a Massachussets, on 17 nenes d’un mateix institut es van posar d'acord per quedar-se embarassades alhora. En el cas de la mini-sèrie de Telecinco, dirigida per Fernando Colomo, són només set les adolescents que es queden prenyades amb premeditació i traïdoria. L'estrena de la sèrie va ser molt ben rebuda per l’audiència, aconseguint gairebé un 20% de share, el que la va situar per davant de Pánico en el plató que, a més, tenia com a convidat ni més ni menys que Paquirrín. A nosaltres ens va semblar un producte força correcte, tant pel que fa al treball dels actors, com pel que fa a la direcció. Potser se li pot retreure un abús del suspens en el primer capítol, però bé, el resultat en conjunt és d’un nivell de qualitat molt més elevat del que ens ofereix aquesta cadena habitualment.

Com que no acostuma a ploure a gust de tothom i el tema dels menors sempre enceta moltes pells fines, El Pacto no ha trigat gens a rebre la seva primera gran crítica. La Confederació de pares i mares d’alumnes (Cofapa) ha demanat la seva retirada. Les causes, segons ells, són "l’efecte negatiu que pot tenir en els adolescents, la caricatura que fa dels pares i els centres escolars i sobretot perquè trivialitza una cosa tant important com la maternitat". També creuen que "mostrar d’aquesta manera tant frívola les relacions sexuals es molt perillós perquè crea confusió en els que estan començant a formar-se i no tenen un criteri clar".

Està molt bé que algú es preocupi pel nostre futur, per les persones que algun dia ens pagaran la nostra jubilació. És claríssim que una generació que ha crescut llegint Harry Potter i veient Doraemon, el gat còsmic, no té cap mena de criteri i menys encara sap discernir entre la realitat i la ficció. Tothom sap que la majoria d’adolescents d’edats compreses entre 14 i 17 anys creuen que el seu gat pot solucionar els seus problemes fent ús de la butxaca màgica que té a la seva panxa. Encara són més coneguts els tornejos de Quidditch, el joc d’escombres voladores de Harry Potter, que es celebra cada cap de setmana arreu del país. També tenim el tema dels vampirs, per exemple. Les onades d'adolescents que van mossegant colls pel món són incomptables després del gran èxit de la saga Crepúsculo. Per tant, és ben normal que si una adolescent va veure dissabte El Pacto li vinguéssin unes ganes irrefrenables de concebre fills.

Bromes a part, senyors de Cofapa, si la seva filla després de veure El Pacto es queda embarassada premeditadament tenen un problema i gros. Però el més greu és que el tenen a casa seva, en cap cas la culpa ha estat de la televisió. En la meva opinió, veure dissabte passat a Paquirri com a convidat a Pánico en el plató és molt més perjudicial pel desenvolupament d'un adolescent que veure una sèrie de ficció com El Pacto. Les raons són obvies.

1 comentari:

L'Anna de Xai Pigallat ha dit...

Boníssima reflexió!!! i molt ben escrit, per cert!