5 de gen. 2010

CRÒNICA PRIMAVERA CLUB'09 · DIUMENGE



Arribem a l'últim dia del Primavera Club, el diumenge. Amb només tres noms, Cass McCombs, Port O'Brien i Standstill, ens apropem a l'Apolo, directes al bar Eusebio per anar fent boca, després de dues o tres cerveses ja ens veiem amb cor de tornar a engegar motors.
Port O'Brien és d'aquells grups que amb solapacions, haguéssin caigut a les primeres de canvi, però amb un únic concert a l'hora ens endinsem a l'espectacle. I gens malament, molta energia i tal. Poc més a destacar, segurament en unes setmanes en tindré un record borrós a la memòria (tret de les imatges videogràfiques).

Així que en acabar tornem a l'Eusebio. Fent temps pels aclamats Cass McCombs. Què voleu que us digui, tampoc m'atrauen gaire. Sí, bé, el disc està bé, però no m'ha encisat. Quin remei. Amb qui hi vaig encara l'importa menys que a mi el concert, però ens diem allò de "ja que som aquí fem-li un cop d'ull, que no sigui dit". I succeeixen les cerveses. Bé, el concert sencer tampoc, ens n'anem a la meitat. I succeeixen les cerveses. Som-hi? Ja deu haver acabat.
Demanem una altra cervesa.

Entrem amb temps suficient per veure Standstill ben posicionats, per treure profit del dia d'avui més que res. Standstill deu estar entre els 5 grups que més vegades he vist. Però bé, no per això deixen d'agradar-me, a més a més, els assistents a la seva actuació del dia anterior a Bikini ens avisen que venen a donar-nos un petit tastet de les noves cançons. Cançons per a les quals s'han acompanyat de tres vents i quatre cordes més i això pot ser molt gran, o no.
El cert és que el concert s'havia de veure, i per això ja amb la sala una mica més buida, ens plantem al mig del mig de la sala.

Comença Standstill i en menys de cinc segons ens fem una mirada furtiva (el col·lega i jo): sona com el cul. Arranquen amb moltes ganes, diuen que és l'últim directe amb aquesta formació, amb aquest directe, tenen pena, però alegria pels nous propòsits... però sona com el cul.

A poc a poc ho van solucionant fins a escoltar-se decentment. Malament, però bé, quan entra tot el ventall d'instruments acompanyats dels seus propietaris i tornem-hi: sona com el cul.

Llàstima de concert.

De les noves, no sé, em vaig quedar una mica indiferent, però sé del cert que Standstill no és un grup de hits ni d'entrar a la primera, així que no diré res que és més que probable que tot el que pugui dir m'ho hagi d'acabar menjant.

Acaba el concert i ens quedem amb un jaaa? a la boca. Això és tot? Ja no hi ha més concerts? Ara que ja portava carrerilla.

Doncs sí. Per aquestes coses no hi ha final apoteòsic. Acaben quan han d'acabar, com aquest especial.