7 de gen. 2010

CAP D'ANY A LA TELE

Després d'una setmana de descans, torna la secció de tele. I torna amb el més important d'aquests dies: les campanades de Cap d'Any. L'hora del raïm és un breu espai televisiu de pocs minuts a cavall entre dos anys. És un moment molt especial per molts motius, ja sigui per fer balanç, per tenir sort o per qualsevol altre mandanga. Però també és el moment de l'any en el que la paraula 'España' i 'españoles' es repetida més cops en directe a la televisió. Fa riure i fa plorar, però sobretot fa parlar i molt, tant abans com després.

Menjar dotze grans de raïm, un per cadascuna de les campanades de la mitjanit, és una tradició molt arrelada a tot l'Estat espanyol, es creu que fer-ho porta sort durant tot el proper any. La televisió de manera totalment solidària i altruista ens ajuda a prendre el raïm correctament i per això, cada any totes les cadenes preparen un show amb voluntats didàctiques per aquest moment d'impàs.
El més tradicional per presentar les campanades és escollir una parella mixta, és a dir, un home i dona que amb vestit de gala ens ajudaran a distingir els quarts de les campanades. Enguany, totes les cadenes van seguir aquesta norma general, excepte TV3 que va decidir innovar (segons ells des del 2006 innoven) i posar-hi al capdavant Xavi Coral i el nostre estimat Espartac Peran. Van innovar tant que les campanades van ser gravades (!!!) per evitar inconvenients i protestes com les dels estudiants de Bolonya de l'any passat. Total que per treure ferro a l'assumpte dos dels actors de El cor de la ciutat van lligar als dos presentadors per protestar en contra la finalització de la seva sèrie. I així, lligats, els de Divendres van prendre el raïm. No sé si això és innovador, però d'inquietant n'és una bona estona.
L'equip de GN, com no podia ser d'una altra manera, va rebre el 2010 amb Belén Esteban i Jorge Javier Vázquez, la parella més sonada del Cap d'Any. Nosaltres ens ho vam passar molt bé, ja que aquest parell tot el que facin ens resulta delirant i molt més divertit que qualsevol show d'un ex-component de Cruz y Ralla. El cas és que allà teníem a la de San Blas (que ben bé podria ser la Esteban, Terelu Campos o Michael Jackson) enfundada en un Versace blau a punt de patir un atac de nervis i de caure rodona de l'emoció al terra. Sort de J.J. que va controlar la situació en tot moment i que Belén es sabia molt bé el guió, perquè allò en condicions normals s'hagués sortit mare en qualsevol moment. Un dels millors moments va ser quan tots dos posar cridar a Anne Igartiburu des del balcó o quan la Esteban va explicar el funcionament de les Campanades. La veritat és que vam trobar a faltar una mica d Pop Star Queen Karmele i el seu Tsunami o un Kiko menjant, en aquest cas raïm.
Malgrat tot, els guanyadors de la nit, van ser la parella formada per Anne Igartiburu i un soso Manuel Bandera passant fred en un terrat de la Plaza del Sol. En fi, el de sempre però sense la capa de Ramón Garcia (un altre que després de quinze anys no s'ha menjat el raïm davant les càmeres). L'única rellevància d'aquestes campanades és que es van emetre els darrers anuncis d'aquesta televisió pública, la resta molt tradicional, molt quadriculat i força avorridet.
La crisi, a més del guió del presentadors, es va fer palesa als shows d'actuacions musicals i humorístiques emesos després de les Campanades. Refregits i més refregits, blanc i negre, reposicions i més coses lletges. Que hi farem! Al cap i a la fi, el Cap d'Any ja és això, campanades, raïm, cava, roba interior vermella, una mica de caspa, riure una mica, la cançó de Mecano i una actuació de David Bisbal. Que tingueu un 2010 genial!