22 de des. 2009

TOP-5 MILLORS PROGRAMES DE TELE DE L'ANY

No sé perquè la gent s'escandalitza per l'Ondas de Jorge Javier Vázquez, tothom té un Ondas. De gent amb un Ondas en podríem omplir un Palau Sant Jordi.
Sergi Pàmies.

A la televisió cada cop hi ha més competència i l'audiència cada cop està més curada d'espants. Avui en dia per cridar l'atenció fa falta ritme, emoció, novetat, competició i si cal també sang i fetge.

5. Divendres. El programa de la tarda de TV3 és dels únics que enguany ha aportat una mica d’aire fresc a la cadena pública. Divendres és un programa amb el segell del Terrat i això és nota, i no només en el decorat, força semblant al de Buenafuente. Tot i que el format no deixa de ser el d’una tarda de televisió clàssica es veu un clara voluntat de renovació, tant pel que fa als continguts com pel que fa als col.laboradors, gairebé tot cares noves. Les dos columnes principals del programa són Xavi Coral, com a presentador a plató i Espartac Paran com a presentador d’exteriors. L’Espartac és una figura estimada i odiada a Catalunya a parts iguals, nosaltres en som absolutament fans i no entenem com aquest senyor en algun moment només presentava el trànsit. Si el vostre horari laboral us ho permet, us animen a veure Divendres, ara la sobretaula de TV3 ja no és només per les iaies.

4. Elígeme. Aquest programa de Cuatro consisteix en que un senyor esculli una senyoreta entre les diverses exposades com si fòssin vaques d’una fira de bestiar. Com us podeu imaginar no seria el millor exemple d’igualtat entre sexes, però bé, no ens escandalitzarem a aquestes alçades.El format, francament, és lamentable, a nosaltres l’única cosa que ens agrada és Carlos Baute, el seu presentador, l’únic element amb ritme i gràcia de tot plegat. Baute es mira de dalt a baix a les noies, els hi llença floretes cada dos per tres, deixa en ridícul als candidat masculins, vaja, que és un autèntic showman. Esperem que algú es fixi amb ell ben aviat perquè estem convençuts que això de cantar no és la seva veritable vocació.


3. Pekín Express. En aquest bloc es pot dir alguna cosa més de Pekín Express? Ja sabeu que a nosaltres ens matenia enganxats davant del televisor tots els diumenges, que odiaven a Alazne (o no), que ens queien malament els polis i que sentien certa simpatia per Carles i Sílvia i per Juan pare. Pekín Express és el reality més emocionant perquè és pura competició i no un joc d’envejes i trifulques com tant altres, aquí hi guanya realment el millor en tots els aspectes, tant físics com psicològics. Aquest programa és definitivament un lliçó de ritme en la televisió i sincerament n’esperem moltes edicions més, de fet, no descartem presentar-nos al càsting per concursar-hi.

2. Casal Rock. La perla de l’any de TV3. Ningú donava un duro (ni cinc cèntims d’euro, no?) per aquesta colla de jubilats aficionats al cant. Poc a poc sen’s van anar col·lant a les nostres llars i van aconseguir que visquèssim amb ells el seu esforç, la seva dedicació, les seves frustracions i també és clar, l’alegria de fer-ho bé i el reconeixement per part del públic. Cal destacar el paper de Marc Parrot, l’home amb paciència de Catalunya, que va saber ser, a més d’excel·lent professor, psicòleg i amic, estem segurs que s'ha convertit en un nét més per tots els avis. En definitiva, un programa divertit i nou que va ser capaç d’emocionar a tota la família. Per molts anys Casal Rock!


1. Sálvame. La premsa del cor és generalment molt avorrida i només interessa a una franja d’edat femenina determinada. Però Sálvame és diferent, no és un programa de premsa del cor, és una parada de monstres divertidíssima on cada tarda personatges com Belén Esteban, Kiko de Gran Hermano o Karmele Marchante ballen, canten, berenen o mostren les seves pors i sentiments, ja que si el programa ho requeix, un col·laborador pot ser alhora convidat. Tot això conduit per Jorge Javier Vázquez, guanyador enguany de l’Ondas al millor presentador d’entreteniment. Sense dubte és el programa més destacat de l’any perquè ha sabut renovar un gènere més que esgotat i perquè ens ha donat moments i frases memorables com ‘Yo por mi hija MA-TO’ de Belén Esteban o Yo soy un tsunami, la cançó de Karmele per presentar-se a Eurovisión.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

aquest post va és seriós? de vegades no agafo tots els sarcasmes... a veure si serà això!

Elígeme? Si tu mateixa ho dius... "lamentable" i la única cosa que es salva és en Baute? No hi ha programes amb més arguments per entrar en la llista del top 5???? Anem bé!!

I el Sálvame? Deixant de banda el tema de l'Ondas al Vázquez... el programa continua sent tele-escombraries i res més.

Ja ho veuen... alerta!!!!

Anònim ha dit...

Dons jo l'unic programa que salvo d'aquests és Pekín Express i Elígeme (tot i que aquest últim no el posaria en "els millors de l'any" ni de bon tros).

Divendres em sap greu perquè si esforcen, però aquesta copia de "El Club" o acaba de rutllar... Que torni l'Albert Om.

Salváme el trobo penòs, la mateixa merda del cor de sempre.

I bé... Casal Rock no m'interessava per res, sé que va fer molt feliços aquells avis però costava distingir si el programa anava en to burleta a la gent gran o no!

Anònim ha dit...

"Espartac és una figura estimada i odiada a Catalunya a parts iguals, nosaltres en som absolutament fans i no entenem com aquest senyor en algun moment només presentava el trànsit"

Aquest paragraf és boníssim!

Míriam Gómez ha dit...

en aquesta foto la Esteban sembla una persona i tot. No diré una persona normal, però si, una persona.

Pep Guasch ha dit...

Us dono la raó amb el post. Aquest rànquing es l'ideal per la gent normal.
La gent "normal" d'aquest país mira aixó: Sálvame, Divendres, El cor de la ciutat, Elígeme, Vent del Pla... ,
En qualsevol cas, i personalment, em sembla TV de poc nivell.

Malgrat tot, felicitats amb el projecte

Anònim ha dit...

Em fa gràcia com tothom crítica aquest top però al contrari que amb la resta de llistes (discos, cine, series..) ningú es capaç de proposar alternatives.. Des de l' "Illa del Tresor" dels Js (Ollé i Barril) no he tornat a veure bona televisió...

fonde ha dit...

veure divendres és com veure una versió erràtica dels pastorets...jo francament hagués afegit l'ànima del 33...