16 de des. 2009

TOP-5 DISCOS EN CATALÀ MÉS ESPERATS PEL 2010

La setmana que ve serà hora de repassar llistes de l'any. El millor d'aquí, el d'allà, el més normal, el més (a)normal... Prometem llistes interessants, originals i divertides en un any que ens ha deixat moltíssimes coses que ens agraden, ja ho veureu ja. Però clar, quan s'acaba un any és perquè en comença un d'altre. 365 dies de discos nous, d'esperances posades en cançons amb les que vibrarem, qui sap si uns dies, potser algunes setmanes, mesos, tot l'any o tota la vida, qui sap. En fi, que aquí va el nostre particular Top-5 de discos catalans en català més esperats del 2010.

5- La Brigada

En només tres setmanes que fa que exístim ja n’hem parlat alguna vegada i ja hem pogut escoltar el que serà el seu primer senzill. A La Brigada li queda l’assignatura més complicada, la de consolidar-se. Un dels tòpics més utilitzats dins el món de la música és que el segon disc és el més complicat i per això, els vilanovins han de pensar-se molt cap on faran aquest nou pas. El 2010 serà l’any que decidirà a quina divisió juga La Brigada, si entre els grans del pop cantat en català o si, pel contrari, en queden per sota. Ja vam avisar, el que hem anat sentint en directe ens ha agradat, però caldrà esperar unes poques setmanes més per saber-ho.



4- Mishima

El cinquè disc dels barcelonins s’ha convertit en un dels culebrots d’aquest any que deixem d’aquí no res. Del nou àlbum de Mishima ho sabem pràcticament tot, que una vegada més s’ha gravat a Andalusia amb Paco Loco (Nacho Vegas, Sexy Sadie), que es dirà Ordre i aventura i ja hem sentit diversos temes en directe. El problema ha estat saber quin segell els traurà el disc després de la desaparició de Sinnamon, que amb les marxes de Miqui Puig i Mendetz (motivats per problemes econòmics gravíssims) ja va signar la defunció com a segell musical. En teoria, l’hauríem de poder escoltar a mitjans de febrer.

3- Surfing Sirles

Tenen totes les paperetes per convertir-se en el grup revelació d’aquest any. Naturals de Vallcarca i bohemis del punk, els Surfing ens proposen cançons immediates amb una ironia i una autocrítica popular que no havíem escoltat fins ara en aquestes terres. El seu primer disc (després del recorregut maquetero de rigor) vindrà de la ma de Bankrobber i encara no tenim data de sortida. Una de les bandes preferides de El Petit de Cal Eril ataca les estructures tradicionals catalanes amb una gràcia innata i no apte per a moderns.



2- Roger Mas

Parlar de Roger Mas és fer-ho d’un valor segur. Sabem que el seu nou disc serà bo i ens agradarà. I és que l’experiència és un grau i en Mas ha pujat un esglao a cada passa que ha donat. Ens va encantar el seu pas més pop del Mistica Domèstica (k-Indústria Cultural, 05) i ens va deixar amb la boca oberta -encara ho estem- amb les Cançons Tel·lúriques (k-industria Cultural, 08). La seva adaptació de diversos poemes de la darrera època de Mossen Cinto Verdaguer és una obra mestra del bon gust, sobretot al directe, que et deixa literalment atrapat a la cadira per la seva contundència. El tindrem a principis d’any

1- Sanjosex

Un dels grups clixés del Gent Normal. Carles Sanjosé ha promès un disc diferent al que venia fent fins ara, però vaja, que això tampoc hauria de ser un problema. Els seus dos primers treballs ens van encantar per la seva facilitat per convertir-se en un antiheroi quotidià que ens parla de coses que ens passen a nosaltres a diari. Un artista que sap moure’s perfectament pel jazz, la cançó d’autor, el pop, pel folk i, inclòs, pel flamenc i que ha titulat al seu nou treball Al marge d'un camí. Nosaltres l'escoltarem aquesta mateixa setmana... però ara, no avancem res, que el disc estarà disponible ja, aquest mateix gener.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els Sirles aquests m'han dit gent diversa que els ha muntat coses que són uns gualtrapes de molt de cuidadu, jo no me'n refiaria.

Xavi ha dit...

jordi, si voleu agafar fotos del meu bloc (com la dels Sirles), cap problema! però no les retalleu i no treieu la signatura.

JG ha dit...

Xavi, aquesta foto no l'he agafada del teu bloc i sí del seu myspace, on està sense signatura i sense digui que es teva enlloc. Ara si ho dius per alguna altra doncs ja m'ho miraré

rockviu ha dit...

Merci Jordi, aleshores ho parlaré amb ells.