 | Els llangardaixos estan entre nosaltres, mai han marxat, porten vivint a la terra des dels 80, però ara ha arribat el moment. La humanitat s'acosta a la seva fi, no pel canvi climàtic o la nena de Rajoy, el món s'acaba perquè ells ho han decidit, la invasió està en marxa. V ha tornat amb força per quedar-se. |
El 1983 ens va arribar la primera onejada, Donovan (Mark Singer) i el seu nemesi Diana (Jane Badler) van lliurar una dura batalla que duraria fins el 85 quan misteriosament l'operació seria cancel·lada. Però alguna cosa va quedar i de la mà de l'ABC, V 2009 és una realitat.
La cadena americana ens ha donat un tastet del que ens espera, una presentació de quatre episodis per començar a intuir per on van els trets. O en aquest cas les sargantanes. La primera sorpresa arriba quan ens trobem amb Elisabeth Mitchell (Juliet de LOST) en el paper de mare separada i agent de l'FBI. Em canviat a Donovan per Juliet (Erica en realitat, però pels incondicionals de LOST sempre serà l'enigmàtica Juiet) i a Diana per Anna (Morena Baccarain). Antagonisme femení per portar el pes de la serie, tot un encert, prou de mascles alfa, estem al segle XXI.
El primer episodi és el que tots esperem, arribada i presentació de personatges, correcte. El segon serveix per donar més context, però el tercer és una meravella, d'aquells que fan que en vulguis més. Finalment el quart deixa les portes obertes al que ens espera a partir del proper 30 de Març del 2010.
L'ABC amb V comença a posar les bases per seguir tenint una serie de culte un cop LOST finalitzi (atents al proper 2 de Febrer). La parada de la serie després de només quatre episodis és degut a la celebració dels Jocs Olímpics d'hivern, dels quals l'ABC en té els drets d'emissió i desplaçaria la sèrie fora del primetime televisiu, i la cadena vol rendibilitzar la sèrie i la cuidarà amb molt de carinyo per fer-ne'n un èxit. D'altra banda, després d'aquestes quatre setmanes tenen suficients dades d'audiència per preparar la tornada, polir guions, personatges i fer una campanya d'SPAM a l'estil yankee.
V ha tornat i tot senyala que ho ha fet per quedar-se durant molt de temps, esperem que els guions siguin prou bons i ens regalin una gran serie a l'alçada de la que tots em magnificat en el nostre imaginari dels 80. Han arribat, però això és tot just el començament...
Enllaços d'interès:
Web oficial i spoiler!!!
Fitxa completa
Aquest matí s'ha celebrat la tradicionalíssima roda de premsa del Primavera Sound. Aquell esdeveniment que definitivament marca l'inici del festival ja que coneixem el gruix de noms que formaran la majoria del cartell. A banda de diverses novetats logístiques com l'abandonament definitiu de l'escenari del Poble Espanyol, que l'any passat va quedar petit, i la bona notícia de l'entrada d'un escenari a l'Arc del Triomf gratuït per dimecres i diumenge anem a repassar les bandes.
Un dels temes més comentats d'aquests últims dos dies és el de que 
El passat mes de novembre Amniòtic records, el segell indie que dirigeix en Pau Vallvé, va recollir tots els artistes que editen sota el seu nom en una nit a l'Heliogàbal. La trobada era l'excusa perfecte per trobar-se tots plegats i tocar unes quantes cançons entre tots. Però aprofitant l'esdeveniment van voler presentar el nou artista d'aquesta petita discogràfica. El secret es va mantenir fins aquella nit, quan va sortir Ferran Palau a tocar acompanyat de la seva guitarra. Un dels dos vocalistes d'Anímic ja està ultimant els detalls del que serà el seu primer disc en solitari fora d'aquesta família d'amics que és la banda de Collbató.
Ja tenim aquí el tret de sortida de la novena edició del 
Encara que ho pugui semblar, no estem en contra ni de Sopa de Cabra, ni volem fer cap referència al còmic de Mafalda, ni és cap expressió hype que mola. La llei SOPA (que prové de l'acrònim Stop Online Piracy Act) pretén bàsicament controlar el contingut d'Internet i poder actuar en contra dels suposats pirates de manera fulminant i, a priori, desproporcionada, tal i com va fer ahir amb el gegant de les descàrregues Megaupload. Si vols saber una mica més, nosaltres et convidem a indignar-te amb nosaltres i llegir-ho després de l'hipersalt.
Radar 2012 és una nova aposta de l'Espai Caja Madird per apropar-no la avantguarda de la música independent de Barcelona. És tant sols una mostra de sis grups però posa de manifest que existeix i és de qualitat. No es tracta d'electrònica o músiques experimentals (encara que n'hi ha) si no de música popular alternativa que, sovint, per desconeixença triga a arrelar.
No és vendre, és difondre. I tenen raó, i ho porten endavant fins a les seves últimes conseqüències, m'atreveixo a afegir sense dubtar un segon. Perquè At Versaris difonen moltes coses, entre elles una imprescindible crítica social, és clar, però la seva feina va més enllà i és que ells han estat els precursors dels primers discos rap fets en català a tenir en compte. I això a ells els posarà vermells, però el seu nom el trobarem irremeiablement escrit als llibres de les història musicals d'aquest país
Indiescabreados van aparèixer a twitter uns dies abans del Primavera Sound de l'any passat i en pocs mesos s'han convertit en un dels indiscutibles fenòmens d'aquesta xarxa social. Ataquen sense pietat a gairebé tothom, s'ho mereixin o no, i han aconseguit que paraules com "fetén" o "casual" ja formin part del nostre vocabulari diari. Els seus 30 minuts d'spotify contenen cançons dels seus adorats The Horrors o l'inevitable Miles Kane
2 comentaris:
Mm.. no m'acaba de fer el pes el remake.. he vist el pilot i no sé.. m'ha semblat una mica "traído por los pelos".
Potser hauré de mirar-ne algún més :)
A mi el que hem preucupa és que -tal i com ens ha explicat un amic al twitter- el fet que Juliet de LOST surti a V pugui ser una mega-spoiler de la sisena de LOST
Publica un comentari