18 de des. 2009

L'estètica i el Nadal

“Si no ens veiem, bones festes”
Dita popular

Durant aquestes dues darreres setmanes, a més d’anuncis de perfums i de la final de Pekín Express, a la tele han passat força coses. Vaja, tantes com sempre, però potser amb un toc més nadalenc.Comencem pel plat fort, ja us aviso. Tot el que vingui després d’aquest paràgraf és pura escuma, com diria Ferran Monegal. El titular és el següent i l’hem llegit al Lecturas,: Belén Esteban s’opera el nas. Ovació a l’estadi. La senyora que diu que per la seva filla cometria un homicidi ha decidit retocar-se (ja fa temps que en diuen així) el nas i treure’s les antiestètiques bosses dels ulls. A Sálvame, el programa on col.labora, estan encantadíssims, el nas de l’Esteban els ha aportat aire fresc i nous temes de conversa. La polèmica per la candidatura de Karmele a Eurovisió ja estava més que esgotada i la manca de nous temes es va fer palpable l’altre dia quan es van disposar a ensenyar-nos la casa de Kiko de Gran Hermano. Ara tot això és passat i demà la de San Blas serà la protagonista de Sálvame Deluxe i des d’aquí ens apostem un vinil de Joe Crepúsculo que arrasarà totes les audiències. Per cert, ara l’Esteban podria ser ella, Paula Vázquez o qualsevol altra, no descobrirem ara que els ‘retocs’ estètics són tots tan iguals com totes les cançons de Jarabe de palo.


Ara mateix al nostre país La Marató de TV3 és una tradició tan nostrada com el Tió o el caganer. No cal que us diguem que és una iniciativa molt noble i que demostra la nostra generositat i bla bla bla. Com sabeu, això és la secció de tele per tant, nosaltres ens limitarem a comentar el producte televisiu, que és, ni més ni menys que un programa de televisió de més de 12 hores seguides presentat principalment per un sol periodista. És una missió que requereix de gran habilitat i resistència i que sembla que els presentadors en plantilla de TV3 se la juguin any rere any a pedra, paper, tisora.

Enguany, l’escollit va ser Josep Cuní, a partir d’ara, anomenat l’Incansable. El sr. Cuní va aguantar estoïcament més de 12 hores de marxa i a més, no va fallar a Els Matins del dia següent, només faltaria que, com a l’estiu, el pogués substituir algú altre. Ara suposem que el proper pas de Josep Cuní és tenir un canal 24h propi, amb la TDT tot serà possible. Bromes a part, cal anar amb compte, perquè tot en excès passa factura, fins i tot les ànsies de protagonisme, així que li recomanem al sr. Incansable que vigili perquè la salut se’n pot ressentir. També cal fer esmena a la companya de batalla de Cuní, Sílvia Cóppulo, una senyora que no seria una nova promesa de la tele i que a sobre aconsegueix donar a tot el que toca un aire més aviat retro. Sense ànims de menysprear la professionalitat d’aquest dos personatges, no us sembla que a la tele pública li manca aire fresc? Després d’això i del programa dels trincos, nosaltres ho tenim més que clar.