23 de des. 2009

LA LLUM I LA FOSCOR DE L'ART

Roda la pilota, el món roda. Es sospita que el sol és una pilota encesa, durant el dia treballa i durant la nit salta pel cel, quan és la lluna la que treballa. Tot i això, la ciència té diversos dubtes al respecte (Eduardo Galeano al darrer capítol de "Futbol a sol y sombra")

A pràcticament 24 hores de fer cagar el tió, que seria algo així com agafar un pal, ostiar a un tronc amb barretina i que aquest deixi anar excrements en forma de regals, cal recomanar algun regal de darrera hora per aquells que encara no heu comprat res pel típic cunyat o sogre als que no sabeu que obsequiar. La nostra proposta d'avui barreja dos generes que acostumen a ser contraposats: la literatura i el futbol.

Expliquen que fa uns anys un gran afeccionat de Boca Juniors va demanar com a darrera voluntat que el fessin soci de River, així se'n anava un d'ells va explicar. Estem d'Eurocopa i fa uns anys la va guanyar Dinamarca, que havia entrat de rebot i els seus jugadors gauiden de cerveses i discoteques poc abans de la final, que van guanyar, contra la disciplinada Alemanya. Recordo un jugador que es deia Robbie Fowler, jugava al Liverpool i va ser sancionat per la Federació Anglesa per haver ensenyat un missatge de suport als vaguistes miners de la ciutat després de marcar un gol. Catàstrofe la del Manchester United, que van perdre mitja plantilla a un accident aeri prop de Munich quan tornava d'un partit de la Champions League. Com oblidar a Jesús Gil, president de l'Atletic de Madrid que comentava amb el seu cavall Imperioso si destituïa l'entrenador o no. Un altre dirigent, Bernard Tapie, president de l'Olimpique de Marsella, tenia una gran carrera política al davant que es va trencar quan va entrar un any a la presó per haver comprat un partit de la lliga francesa. Però el futbol el fan els jugadors com Cruyff, que abans de ser una estrella mundial netejava les botes dels jugadors del primer equip de l'Ajax d'Amsterdam. La competició reina del esport rei són els mundials i en cap s'ha vist una jugada com la del Cebollita Maradona a Mèxic'86, el millor de la història. El partit més llarg també ve de l'Argentina, un Argentinos Juniors contra el Racing de Avellaneda va acabar després de 44 penals, les grades de l'estadi semblaven un desert després de l'últim xut. El futbol també és una empresa, com Nike, la mateixa que va obligar a Ronaldo, davanter titular del Brasil al mundial de França, a jugar la final quan la nit abans havia patit una greu crisi epileptica.

Tot això i més és el futbol, tot això i més és “Futbol a Sol y Sombra”, l'homenatge de l'uruguaià Eduardo Galeano a aquest món. Un recull de vivències personals i històriques que giren al voltant d'aquest esport vista des del vessant esportiu però també amb la visió crítica d'un intel·lectual d'esquerres com Galeano. Històries grans i petites entremesclades amb un fil conductor basat en capítols que no superen les tres planes d'extensió. Una injecció d'aire net a la superficialitat amb la que es viu aquest esport des del mitjans esportius.

L'escriptor dona la volta al que tots coneixem del futbol, amb la reconeguda pretensió d'ensenyar dues cares, la de l'art i la dels diners. Aquest esport, ens ensenya Galeano, és una passió entranyable que conviu amb una cara obscura de negocis i multinacionals que han aconseguit canviar la percepció pública de la pilota. Els negocis de la FIFA i la UEFA entren amb clara contradicció amb el que sent un aficionat romàntic com es declara aquest escriptor. La intenció és ensenyar que darrera de les misèries s'amaga un esport a priori noble a la par que tècnic i cal que l'afeccionat en sigui conscient.

Aquest estil que utilitza Galeano, intercalant humor i emotivitat amb episodis desagradables, és el mateix que ha utilitzat a llibres com “El gran libro de los abrazos”. S'agafa de capítols curts i concisos amb un estil narratiu que es fa fàcil de llegir i que t'animen a començar el següent. Amb un vocabulari exquisit fuig dels tòpics futbolístics com fa la bona escola periodística que representen gent com Santiago Segurola o Martí Perarnau o persones com Johan Cruyff o Marcelo Bielsa. Sempre és un gust llegir intel·lectuals escrivint sobre un genere tant desprestigiat com l'esportiu i un plaer que ho considerin i ho elevin a la categoria d'art.

2 comentaris:

Marc ha dit...

I Robbie Fowler també va ser sancionat per esnifar-se la linia de fons.

JG ha dit...

Ningú no és perfecte. En Robbie tampoc :)