8 de des. 2009

JOHN CAGE: L'ARTÍFEX DEL SILENCI

Escoltar, veure, sentir i reflexionar, són quatre de les sensacions que podreu experimentar si us acosteu al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per veure la mostra "John Cage: l'Anarquia del silenci" que revela des de les primeres intervencions l'any 1930 fins les obres de caràcter audiovisual amb ressò polític dels 60. La primera exposició extensa postmortem dedicada al compositor que va trencar esquemes i partitures.

John Cage (1912-1992) és un d'aquells personatges clau de la història de l'art contemporani, un artista complex que fou partícep actiu de les noves concepcions que esdeveniren en els camps de la filosofia i les tècniques artístiques desenvolupades durant el període conegut com a Segona Postguerra.

Fill d'un inventor, va sentir des de ben jove una forta pulsió per les innovacions que li oferien el món de la ciència i la tècnica, les quals, un cop ja format com a músic, va decidir incorporar en diversos actes experimentals, aquells que esdevindrien com a noves teories del so i la notació musical. Hem de tenir en compte que diversos suports de reproducció que avui veiem amb certa innocència (com la cinta de cassette), van ser emprats per la creació d'una nova manera d'entendre el concepte "música". Això va conformar certes reticències per part de l'estricte i academicista món de la formació musical i contribuí a la mitificació de Cage com a figura indisciplinar, i per tant, totalment trencadora, dins aquest camp.

Cohetani d’artistes plàstics com Duchamp i Rauschenberg, entre molts altres i amb els què participà sovint, Cage va convertir la música, entesa fins el moment com un acte sorgit des de la pròpia individualitat (per allò que anomenem l'expressió dels sentiments que emanen de la composició), en un seguit de tics impersonals que promulgaven la universalitat dels sons i la minimalització d'aquests, convertint-los en conceptes, metàfores, figures sorgides de l'atzar que tothom podia aplicar a la seva visió del món. El millor exemple d'aquestes teories el trobem amb la clara evolució que mostren les partitures creades per la composició 4'33'', peça basada en el silenci absolut, aquell que el propi Cage va relativitzar ja que no existeix, sempre hi haurà algun so al nostre voltant, com per exemple el de la nostra respiració o el del batec del cor. Aquestes partitures, van passar de pentagrames plens de claus i notacions a ser un reduït manual d'instruccions constituït per un únic full on s'indicava al músic els minuts i segons que durava cada part i les pauses amb una numeració, de manera que aquest ho apliqués com en aquell moment li sortís.

A més de nombroses partitures, la mostra compta amb documents, films, audios, peces de col·laboració amb d'altres artistes, artefactes, objectes diversos (entre els que destaquem el més important per entendre les pretencions del músic: el piano preparat), així com una important demostració del que va suposar Cage per les futures generacions d'artistes –com Fluxus- que van promoure la idea de la performance, el happening o el video-art com a nous suports d'expressió.

L'evolució de Cage com a músic és certament complexa, ja que intervingué en tal quantitat d'actes i va ser tan poderós el bagatge de les experiències que el van influenciar que podem parlar tranquil·lament d'un artista total en quant la seva implicació dins el moment històric que va viure. De manera que si teniu pensat veure la mostra us recomanem que hi aneu amb temps i tranquil·litat, que paiu bé cadascuna de les idees que us proposa, ja que pot resultar difícil però molt satisfactori en el resultat, i si teniu l’oportunitat agafeu una visita guiada, que facilitarà la relació didàctica amb tot el que observareu i us ajudarà a entendre millor l'univers Cage i segurament també a començar a mirar amb altres ulls l'art dels nostres temps.

Una recomanació de la Lilianna Marin.

2 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

L'expo està bé... però tenint en compte que Cage feia un art pensat per ser experimentat trobo que falta una mica d'interacció. Potser algun joc o possibilitat de compondre segons les partitures programades... En aquest sentit, la vaig trobar poc Cage.

Lluís Huedo ha dit...

Bàsic seguir una visita guiada.
Bàsic anar a la expo i aprofundir, sino, costa compendre la "música moderna". O si més no, s'enten més.
Jo la vaig trobar esplèndida. I per "més cage" ja van fer concerts i demés, que per cert, el concert de l'auditori va ser estupendu!